Mentre que la majoria de mitjans de comunicació del país han designat amb el nom d'Elionor un personatge que aquests dies està d'actualitat, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha donat tota una mostra de desorientació o, més aviat, de mesquinesa: l'endemà mateix de néixer la criatura, els lingüistes de la casa donaven instruccions als redactors i locutors perquè li diguessin Leonor, un nom que, segons ells, és tan català com Elionor. Els mateixos locutors transmetien als oients o espectadors els doctes criteris científics dels esmentats lingüistes: Elionor -ens han dit- és una forma «arcaica». Igual que arcaiques són per a ells una munió de paraules vives i catalanes, tota una part substancial del nostre lèxic, que han estat foragitades d'estudis, platós i diaris en benefici dels sinònims -catalans o bàrbars- coincidents amb l'espanyol.

Em fa l'efecte que els tals lingüistes tenen una competència que no va més enllà de saber consultar precipitadament alguna font bibliogràfica (en aquest cas algun diccionari o nomenclàtor de noms de persona), i segurament sense gaire criteri a l'hora de valorar-ne la idoneïtat. El fet de trobar-hi Leonor ja els fa sentir legitimats per a aplicar el que sembla que és la regla màxima del nefast model lingüístic de TV3 i Catalunya Ràdio: quan una cosa es pot dir de dues maneres, s'ha d'usar la forma més semblant a l'espanyol.

Però les coses són més complexes i van més enllà de la simplicitat d'un nomenclàtor de noms de persona. Si Leonor hi apareix és perquè se suposa que és una variant documentada i res més. Molts de noms patronímics presenten diverses variants, en català i en qualsevol llengua, en els temps llunyans de la formació d'aquestes llengües. També en espanyol hi ha documentats Leonor, Eleonor, Eleonora i Leonora. Però l'evolució de cada llengua va fer que una determinada forma restàs fixada i les altres obsoletes. En català medieval es pot trobar profusament documentada la forma Simon (amb la -n conservada com en Ramon). Algú dirà que aquest és un nom català aplicable a alguna persona reial espanyola que el pogués portar? I el mateix s'esdevé amb Margarita, Ferrando, Sanxo i altres. Són aquests noms catalans vàlids avui dia per molt que estiguin documentats? La forma Leonor és, en tot cas, la forma arcaica i usada ocasionalment. Elionor és la forma moderna i perfectament fixada en tota mena d'usos històrics i actuals. Naturalment el fet que algunes catalanes en temps moderns i parlant en català s'hagin fet dir Leonor ha de merèixer la mateixa valoració que l'adopció de patronímics com Francisco o Mariano, noms, per cert, d'ús més antic del que alguns poden pensar. Els hem de considerar també noms catalans?

El problema no és el nom que s'apliqui a un membre d'una casa reial. El problema és que algú va posar en uns llocs decisius de control lingüístic unes persones que al llarg d'una vintena d'anys s'han afanyat a edificar un penós català en la línia contrària a una tradició que havia de portar la nostra llengua a un port molt diferent. Aquest és el problema. I és un gran problema públic.

© Gabriel Bibiloni. Diari de Balears, 8 de novembre de 2005