VOCABULARI DEL CAVALL
A B C D E F G H I J L M N O P Q R S T U V X
Introducció
El lèxic relacionat amb el món del cavall constitueix un camp immens, fins al punt que qualsevol vocabulari sobre aquest domini difícilment podrà arribar a ser del tot exhaustiu. Tot un seguit de ramificacions, com les corresponents a les diverses activitats eqüestres (doma, salts, curses, polo, etc.) i les que ens podrien portar al món dels carruatges, les antigues feines agrícoles, els arreus i estris tradicionals, les armes de l’antiga cavalleria , l’art de manescalia i un llarg etcètera allargassen les dimensions d’aquest entramat lexical fins a fer-lo veritablement complex.
Les limitacions d’espai imposades a aquest treball ens han dut a haver de fer un considerable esforç de selecció, i, així i tot, hem sobrepassat l’espai que teníem inicialment assignat. L’objectiu és de proporcionar la terminologia principal de cada un dels subdominis esmentats, que pugui ajudar el lector no especialitzat en el coneixement i maneig d’aquest immens i ric vocabulari.
Essent part d’una obra destinada fonamentalment al públic de les Illes Balears, ens hem esforçat a recollir acuradament els mots tradicionals d’aquestes illes, sense perdre de vista, a l’hora d’establir la necessària jerarquització de formes i variants, la visió global de la llengua que ha de presidir l’activitat de tot lingüista. Un dels criteris de selecció, però, ha estat de prescindir dels sinònims o variants propis de zones geogràfiques reduïdes altres que les nostres illes.
Un altre dels criteris de selecció ha consistit a ometre aquells mots que, tot i essent bàsics, no ofereixen dificultats de comprensió a la majoria de lectors. Així, pel que fa a les parts del cos del cavall, no hem incorporat al vocabulari paraules com coll, anques o ventre, però sí, evidentment, gropa, travador o sofraja. Ni hem introduït colors de pelatge com blanc o gris, però sí roig, castany, alatzà o bai. I si per una banda hem prescindit de mots excessivament bàsics o coneguts, a fi d’estalviar espai, per l’altre extrem hem renunciat als termes excessivament especialitzats o allunyats del nostre centre d’interès, com termes relatius a parts del carro o de l’arada, els d’algunes activitats hípiques particulars o els de l’àmbit veterinari.
Hem fet atenció especial als castellanismes, marques de subordinació que embruten i embastardeixen la nostra llengua. Ja que es tracta de fer un repertori en positiu, de paraules correctes, no fem el mínim esment a aquells hispanismes reconeguts de tothom, com rienda, espuela o estribos, que donam per suposat que el lector no cercarà aquí. Però sobretot mantenim una posició crítica davant aquells hispanismes, tan reals com els anteriors, que el desconeixement o la deixadesa dels normativitzadors han deixat moure’s a l’ampla, com casc, tord, trotó, cabriolé, fusta o semental. Com a contrapartida, incloem sense reticències algun mot exclòs sense justificació dels diccionaris normatius, com corbeta, gal·licisme que no ha de merèixer més rebuig que altres del mateix nivell, com gropada, elevada, cabriolet o carrussel, i que per a designar un moviment d’equitació superior sembla més adequat que el més indefinit encabritada.
Abreviatures
NOTA: Les entrades en blau són una addenda incorporada a aquesta versió electrònica
VOCABULARI
abeurada f 1 Acció d’abeurar. 2 Abeurador.
abeurador m Pica o recipient on el bestiar va a beure.
abeurar v tr Donar beure als animals.
aca f Vegeu haca.
acanea f Vegeu hacanea.
accions f pl Castellanisme inadmissible emprat en comptes de gambals.
aclucalls m pl Clucales.
acoblar v tr Aparellar.
adarga f Darga.
aire m Manera d’avançar el cavall. Els aires es diuen naturals si el cavall els realitza espontàniament (com el pas, el trot i el galop ordinari), i artificials si són fruit d’un ensinistrament (com el passatge, el trot de cursa, etc.).
ajuda f Ajut.
ajut m Senyal amb què el genet fa saber la seva voluntat al cavall. Els ajuts poden ser naturals (els que es fan amb mans, cames, cos i veu) i artificials (els que es fan amb esperons, fuet i martingala). Es parla d’ajut diagonal quan hi intervenen una mà i la cama oposada del genet i d’ajut lateral quan es fan servir una mà i la cama del mateix costat.
alatzà –na m i f Dit del cavall que té el pelatge amb diverses tonalitats de roig amb la crina i la coa del mateix color o un color semblant, però mai negres.
albarda f Guarniment de formes diverses que es col·loca sobre l’esquena dels èquids per a cavalcar o portar càrregues. A Menorca és un aparell en forma de cadira fet de fusta i tela que s’emprava per a cavalcar les dones de costat. A Mallorca i Eivissa el mot tradicional és albardà.
albardà m Albarda. L’albardà mallorquí és una espècie de sella simple embotida de palla o llana i coberta de pell.
alçada f Distància vertical entre el terra i la creu de l’animal. Es consideren haques o ponis els animals d’alçada inferior a 1.48 cm; entre 1.48 cm i 1.60 cm es consideren cavalls de mida mitjana; entre vuit i nou pams són cavalls de mida gran; i per sobre de nou pams, cavalls fora de mida.
alçària f Alçada.
alforges f pl Conjunt de dos sacs formats per una sola peça de roba (cotó, cànem, etc.) que es col·loca sobre l’esquena del bestiar de peu rodó per a portar objectes diversos.
alforrar v tr ant. Revestir els cavalls o els cavallers de peces de cuir per a la guerra.
alta escola f Ensenyament de l’equitació en el grau més alt, dit també equitació acadèmica, basat en exercicis que exigeixen un gran entrenament i domini del cavall.
amazona f Dona que munta a cavall.
ambladura f Pas d’un animal que ambla.
amblar v intr Caminar un animal movent alhora les potes d’un mateix costat. Sin. anar a l’ambla.
anell m Tros de pelatge d’una extremitat de forma anul·lar i de color diferent del de l’extremitat.
anella portaestrep f Anella que uneix l’estrep i el gambal.
ansó. A Mallorca, arçó.
aploms m pl Línies verticals imaginàries que van de la part alta de les extremitats fins al terra i que indiquen la direcció correcta d’aquestes.
aranell m Fossa nasal. Var. form. Oronell.
arçó m Arc tradicionalment de fusta que hi ha davant i darrere de la sella i del bast que els serveix d’ànima.
arec -ga adj Dit d’un animal de peu rodó ensinistrat i apte per al treball agrícola.
aregar v tr Ensinistrar una bèstia equina per a estirar carro, llaurar o altres feines pròpies d’aquests animals.
arguenells m pl Conjunt de cistells tradicionalment d’espart units per unes anses del mateix material que es col·loquen damunt l’esquena dels equins i serveixen per a transportar càrregues diverses.
àrguens o argues m pl Ormeig format per algunes barres llargues unides per barres travesseres que lligat al bast serveix per a transportar garbes, palla o coses semblants.
arlot m Trot dissociat.
armadura f Conjunt de peces de ferro adaptades al cos per a protegir el cavaller en el combat.
arnès m 1 Conjunt de guarniments d’una bèstia de sella. 2 Conjunt d’armes d’un guerrer.
arreus m pl Guarniments del bestiar de sella o tir.
arri loc Veu emprada per a posar les bèsties equines en moviment. A Mallorca s’usa la variant erri.
arriar v tr Fer caminar les bèsties de tir o fer-los accelerar el pas, mitjançant la veu o amb cops.
arrier -a m i f Persona que tragina coses amb un animal equí.
atzabeja adj Dit del color molt negre i brillant.
atzembla f ant. Bèstia de càrrega.
bacinet m Capell de ferro en un principi semiesfèric i després acabat en punta i complementat amb la bavera i altres peces defensives que portaven els cavallers en el combat.
bacineta f Bacinet.
bai -a adj Dit del pelatge del cavall de color ros amb la crina i la coa negres. És un mot pres del castellà i usat tradicionalment amb la forma baio, que ja s’usava a l’Edat Mitjana. Vegeu també alatzà i castany.
baig adj ant. De color roig clar.
ballotada f Salt del cavall consistent a aixecar les quatre extremitats i en la posició més elevada fer com si volgués llançar una guitza.
barba f Part de la mandíbula dels equins situada davall el llavi inferior.
barbada f Cadeneta de ferro que passa per davall la barba del cavall i uneix els dos extrems superiors del fre. Falsa barbada: corretja que uneix les cames del fre amb la barbada que serveix per a subjectar el fre.
barriguera f Hispanisme per ventrera.
bast m Espècie d’albarda o sella, amb els arçons prominents, embotida de llana o borra per la part inferior, que serveix per a traginar càrregues a l’esquena de l’animal.
baster -a m i f Qui fabrica o adoba basts, selles i altres guarniments per al bestiar equí.
bastet m Bast molt petit, encoixinat a la part que toca l’esquena de l’animal, que serveix per a sostenir la sofra. Sin. selló, selletó.
bavera f Peça de ferro que s’unia a la part inferior de l’elm o el bacinet i servia per a defensar la boca, la barba i part de les galtes del cavaller combatent.
beaces f pl Conjunt de dues bosses o cistells unides per una corretja que es posa sobre l’esquena d’una bèstia per a transportar càrregues.
bèstia f Animal en general i especialment els dedicats a les feines agrícoles. Vegeu també bístia.
bestiar m Conjunt indefinit d’animals quadrúpedes domèstics destinats a la feina o el consum. No s’ha de confondre amb ramat, que és un conjunt d’un nombre definit d’animals que es crien o viuen junts. Bestiar de cabestre: bestiar format per equins. Bestiar de peu rodó: bestiar format per equins per oposició a bestiar de peu forcat, format per bestiar boví, oví o cabrum. Bestiar gros: bestiar format per equins o bovins. Bestiar grossam: variant deformada de bestiar rossam. Bestiar rossam: bestiar format per equins.
bístia f Variant de bèstia, especialment en el sentit de bèstia destinada a feines agrícoles, usada a Mallorca i Menorca .
blanc m Agrupament de pèls de color blanc que apareix aïlladament en algunes parts del cos dels equins.
boal f Vegeu boval.
boç m Morral.
bocacer -a adj Dit de l’animal amb poca sensibilitat a la boca i que per això sent poc el fre i no l’obeeix.
bocat -da adj Dit de l’equí que té el morro de color diferent del de la resta del cap i el cos. Un cavall bocat de blanc.
boleiar v tr Fer caure un cavall, un genet tot fent-li fer un tomb enlaire.
bord -a m i f Mul o mula.
born m Lloc on antigament es feien les justes i els torneigs. El mot ha restat designant places o carrers amples d’algunes ciutats on en altre temps es feien festes cavalleresques.
borrena f Relleu de la sella que impedeix que el genet rellisqui endavant o endarrere.
bot m Salt (1). A les Balears les paraules bot i botar són més tradicionals i populars que els sinònims salt i saltar. El bot en forma de corbeta és un element característic de les festes amb cavalls de Menorca.
botar v 1 tr i intr Saltar. Cal remarcar que a les Balears, a diferència del Principat, s’usa també en sentit transitiu (botar un obstacle).
botó m Testicle.
boval f Establa per a bous. A molts de llocs de Mallorca va agafar el sentit d’establa en general de dimensions grans i destinat a albergar qualsevol bestiar. Hi ha la variant boal.
box m Compartiment d’un estable on s’allotja un cavall.
bragada f Entrecuix de les bèsties equines.
bragat -ada adj Dit de l’animal que té la bragada de color diferent del cos. Un cavall bragat de blanc. Dit també dels animals mulars que tenen el morro, la panxa i l’entrecuix blanc i la resta del cos negre o castany.
braguer m Conjunt de les mamelles dels quadrúpedes.
bram m Crit propi de l’ase. Els cavalls produeixen brams ocasionalment i excepcionalment, per exemple quan es barallen.
brida f Conjunt del fre, les corretges que el subjecten al cap i les regnes. Var. form. brilla. Brida doble: la que du mos i filet. Anar a brida abatuda: anar a tot galop sense retenir gens el cavall amb la brida.
brilla Vegeu brida.
brocar v 1 tr Ant. Esperonar (el cavall). 2 intr Ant. Llançar el cavall contra l’enemic o vers un indret.
buldrafa f Vegeu gualdrapa.
burell -a adj Gris.
burra Hispanisme inadmissible per somera.
burro Hispanisme inadmissible per ase.
C
cabeçada f Conjunt de corretges que s’ajusten al cap dels animals de tir, proveït si escau de tapalls per als ulls, al qual se subjecta el fre amb les regnes. S’usa sovint en plural.
cabeçó m 1. Cabeçada 2. Peça de ferro amb forma de mitja lluna que es posa damunt el nas dels animals de tir, que permet de controlar-los tot fent pressió amb les regnes.
cabestre m Cordes o corretges en forma de brida que es posa al cap dels animals equins per a conduir-los a peu o tenir-los fermats.
cabestrell m Cabestre.
cabriol m Vehicle molt lleuger derivat dels cabriolets anglesos i francesos. Té una caixa metàl·lica o de fusta de formes arrodonides i dues rodes actualment proveïdes de pneumàtics i protegides per parafangs. Tirat per un cavall petit s’utilitza per a passejar. El cabriol de curses és un vehicle extraordinàriament lleuger amb un sol seient per al conductor, que s’utilitza a les curses de trot.
cabriola f 1 Salt enlaire. 2 Salt d’alta escola consistent a aixecar les potes de davant en forma de corbeta i després fer una enèrgica gropada o moviment de les potes posteriors cap enrere.
cabriolet m Carruatge molt lleuger de dues rodes, obert per davant i proveït d’una capota plegable. No és recomanable la variant acastellanada cabriolé.
cadència f Successió de moviments eqüestres ben marcats, rítmics i harmoniosos.
caixer -a m i f A les festes amb cavalls de Menorca cavaller que té un càrrec a la Junta de Caixers.
caixer -a fadrí -na m i f Caixer representant dels fadrins a les festes de Sant Joan de Ciutadella. És el que porta la bandera.
caixer -a sobreposat -da m i f Caixer fadrí fora de Ciutadella.
caixer -a pagès -a Caixer representant dels pagesos. A la cavalcada de Sant Joan de Ciutadella n’hi ha dos.
caixer -a casat -da m i f Caixer representant de la menestralia.
caixer senyor m A Ciutadella el caixer principal, representant de la noblesa, que presideix la festa.
caixer -a batle -essa m i f Equivalent del caixer senyor fora de Ciutadella.
calçat m Marca de color blanc que tenen alguns equins a les extremitats, que va de l’ungla fins al genoll o el garró.
calçat -da adj Dit de l’equí que té una marca blanca a la part baixa d’alguna extremitat.
calessa f Carruatge de dues rodes per a dues persones, obert per davant i amb una capota plegable.
call m Formació còrnia que hi ha a les extremitats dels equins situada a la part interior de l’avantbraç i en el cas dels cavalls també a la part interior de la canya. Sin. corn.
canya f Part de les extremitats que va del genoll a la garreta en les extremitats anteriors, i del garró al garret en les posteriors.
canyella f Canya.
capa Hispanisme inadmissible. Vegeu pelatge.
capçana f 1 Cabeçades. 2 Capçana de la cadena: corretja que puja de la cadena fins darrere les orelles de l’animal.
capcincgle m Anella o passador de l’extrem de la cingla.
capellana f Capellà que participa a les cavalcades de les festes de Menorca com a representant del braç eclesiàstic.
capità de casta m En el segle XVIII personatge encarregat de dirigir la cria cavallar.
carreter -a m i f 1.Persona que té per ofici menar un carro. 2. Persona que té per ofici fer carros.
carrera f Castellanisme gens recomanable. Vegeu cursa i correguda.
carretó m Vehicle emprat per a desplaçar-se o viatjar, de la forma d’un carro però més elegant, normalment amb ballestes de ferro entre el fusell i la caixa, seients per a dues o quatre persones i un envelat per a protegir-se del sol i la pluja.
carril m Nom que rebien popularment a Palma les galeretes de lloguer.
carro m Vehicle per a transportar càrrega consistent en una postissada, amb baranes o sense, muntada damunt un fusell o eix de ferro amb dues rodes, i proveïda de dos braços entre els quals va l’animal que l’estira. Carro de parell: carro gros i reforçat tirat per dos animals. Carro de trabuc: carro amb la caixa que es pot trabucar per descarregar la mercaderia sense haver de desenganxar l’animal.
carruatge m Qualsevol vehicle de tracció animal. En alguns indrets carretó.
carrussel m Desfilada i conjunt de moviments d’un grup de genets i cavalls que constitueixen un espectacle de doma de gran bellesa.
casc m Hispanisme lamentable per a designar les ungles dels èquids.
castany adj Dit del cavall que té el pelatge de color roig fosc, semblant al color de la castanya, amb les extremitats, la coa i la crina negres.
cavalcada f Correguda o desfilada de gent a cavall.
cavalcadura f Animal de sella.
cavalcar v tr o intr Anar damunt l’esquena d’un animal i menar-lo. Cavalcar a pèl o a l’empèl: sense sella ni estreps; cavalcar d’amazona: amb les dues cames a un costat. Vegeu també qualcar.
cavall pare m Cavall reproductor, estaló.
cavaller m 1 Home que va a cavall. 2 Qui ha rebut l’orde de cavalleria.
cavalleria f 1 Institució medieval pròpia de la noblesa els membres de la qual (cavallers) es comprometien a lluitar per la justícia i a defensar els febles. 2 Conjunt de cavallers o conjunt de combatents a cavall, especialment el cos de l’exèrcit que fins a la Segona Guerra Mundial servia a cavall. 3 Extensió de terra donada en feu a un cavaller.
cavallí -na adj De la natura del cavall. Bestiar cavallí, bèstia cavallina.
celada f Peça de l’armadura que cobria el cap i la cara, normalment amb una visera articulada.
cerra f Pèl gruixat i aspre, especialment els de la coa.
certificat d’orígens m Certificació de procedència i d’inscripció en el llibre genealògic d’una raça. Sin. pedrigrí.
cingla f Corretja de cuir, lona o un altre material resistent que es col·loca per davall el ventre dels animals de sella i que serveix per a subjectar aquesta.
cinglada f Cop pegat amb una cingla.
cinglador f Corretja petita que serveix per a subjectar la cingla.
clatell m Part més alta del coll, en la seva articulació amb l’occipital. Sin. nuca.
clin m Crin.
clina f Crina.
clos –a adj Dit de l’animal equí arribat a l’edat adulta.
clucales f pl Rotllanes d’espart o de palma, unides per un cordó del mateix material amb què es tapen els ulls d’un animal que roda a una sínia, a un molí o a una era perquè no es maregi. Vulgarment es diuen cucales.
coa o cua f Part final dels equins en forma d’apèndix. Les parts de la coa són el naixement o rabada, el mascle o tronc i el plomall.
coble m Corretja o corda que uneix dues bèsties perquè vagin iguals.
cobrir v tr Posar-se el mascle damunt la femella per fecundar-la. Sin. acoblar-se, muntar.
coera f Corretja que subjecta la sella passant per davall la coa de l’animal. Var. form. cuera, sin. gropera.
colcar v intr Vegeu qualcar.
colcada f Vegeu qualcada.
collar m Collera.
collera f Guarniment dels animals de tir en forma de collar, fet de cuir i farcit de palla o de crin, al qual se subjecten els tirants, i que serveix tot plegat per a estirar un carruatge, arada o altra màquina de feina.
collerí m Collera lleugera que s’empra per als carretons i carruatges lleugers.
concurs m Conjunt de proves per a avaluar les qualitats o aptituds dels cavalls participants. Hi ha el concurs morfològic (en què s’avalua la bellesa de l’animal i l’adequació als paràmetres de la raça), el de doma clàssica, el de salt (proves de salt d’alçada), el de salt d’obstacles, el concurs complet d’equitació (en què es combina la doma clàssica, la prova de fons i el salt d’obstacles), etc.
contragalop m Aire artificial en què el cavall galopa sobre el peu esquerre quan gira a mà esquerra i sobre el peu dret quan gira a mà dreta.
corbells m pl Aparell consistent en dues peces fetes amb barres corbades unides per travessers, que unides amb cordes es col·loquen damunt el bast, penjant una peça a cada costat, i que serveixen per a traginar feixos de llenya o garbes. A Mallorca es diuen escorbells (pronunciat escorbeis) i a Menorca, escorballs.
corbeta f Salt en què el cavall aixeca al màxim les potes de davant, flexionades i juntes, mentre es recolza fortament en les de darrere.
corona f Part de l’extremitat situada entre el travador i l’ungla.
correguda f Espectacle consistent en una competició de velocitat per a disputar-se un premi (usat normalment en plural). Sin. cursa.
corretjades f pl Instrument fet d’un garrot que a un extrem du fixada una llendera o una tira de cuir i serveix per a pegar a les bèsties o estimular-les fent petar la corda o corretja. Sin. xurriaques, tralla.
corser m ant. Cavall àgil i bell que s’emprava en els torneigs i en les batalles.
cós m 1. Lloc on es fan les corregudes 2. Correguda.
cotxe m Vehicle relativament gran i luxós, de quatre rodes, destinat al transport de persones. Segons l’arxiduc Lluís Salvador, el segle passat a Mallorca hom deia cotxes a uns vehicles de tipus calessa que eren posseïts per persones opulentes.
cotxer -a m i f Qui condueix un cotxe.
creu f Part de l’esquena dels èquids en què els ossos de les extremitats anteriors s’encreuen amb l’espinada. Sin. golès.
crin m Cada un dels pèls aspres i forts del coll i la coa de les bèsties equines. També s’usa com a nom de matèria (una collera farcida de crin). Var. form. clin.
crina f Conjunt de crins del bescoll dels èquids. Sin. crinera, cabellera, renclins.
crinera f Crina, cabellera, renclins.
cros m Competició hípica en què cada participant ha de superar un conjunt d’obstacles naturals en camp obert.
cua f Coa
cucales f pl Vegeu clucales.
cuera f. Coera.
cursa f Competició hípica que pot ser simplement de velocitat (curses al trot i al galop), d’obstacles o combinant velocitat i diferents proves (cursa hípica). Sin. correguda. Convé evitar el castellanisme carrera.darga f Escut, ovalat o en forma de cor, que s’usava a l’edat mitjana per a parar cops i protegir el cos dels guerrers.
demble m Pas lleuger d’una bèstia, a manera de trot curt.
derbi m Cursa entre cavalls de pura sang de tres anys.
desbocar-se v intr Arrancar a córrer un animal de sella o tir sense que el genet o el conductor puguin controlar-lo.
descavalcar v intr Baixar del cavall.
desenganxar v tr Fer que un animal de tir cessi d’estar enganxat a un carruatge.
desensellar v tr Llevar la sella a un animal.
desmuntar v 1 intr Descavalcar. 2 tr Una cavalcadura, fer sortir de la sella i treure’s de damunt el genet.
dessuador m Peça de roba que es posa davall la sella per protegir l’esquena de l’animal i absorbir-ne la suor.
desunit adj Dit del cavall que té un aire irregular i sense cadència.
diligència f Carruatge gran de quatre rodes, tirat per uns quants cavalls, dividit en dos o tres departaments, que antigament es destinava al transport periòdic de passatgers.
doma f Acció i efecte de domar. Segons l’objecte de la doma en distingim les següents: doma clàssica, la que persegueix un desenvolupament harmoniós del cavall en uns moviments altament elegants i una entesa perfecta amb el cavaller; doma menorquina, la que té per objecte desenvolupar els moviments propis de les festes menorquines; doma vaquera, la que es basa en les activitats de conducció i maneig de bestiar boví, etc.
domar v tr Amansir un cavall o un altre animal equí, subjectar-lo a la voluntat del domador i ensinistrar-lo en determinats exercicis o activitats.
domdar v tr Forma genuïna catalana usada antigament amb el significat de domar.
E
eguada f Guarda d’egües.
eguassada f Eguada. És recomanable d’evitar el dialectalisme eugassada.
eguasser -a m i f Egüer -a.
egüer -ra m i f Persona que guarda l’eguada. A les Illes Balears es pronuncia sovint vulgarment oguer.
eguí -na adj Mul fill d’egua i ase. Vegeu també somerí.
eguinar v intr Llançar el seu crit natural el cavall o l’egua. Sin. renillar, guiscar.
elevada f Salt semblant a la corbeta, però amb les potes de darrere flexionades i recollides davall la massa corporal.
elm m Peça de l’armadura que cobria el cap.
elmet m Elm de poc gruix que només cobria el crani, sense gola ni visera.
embocadura f Part del fre que entra dins la boca de l’animal.
encabritada f 1 Acció d’encabritar-se. 2 Corbeta.
encabritar-se v pron Posar-se dret un cavall aixecant les potes de davant a l’alçada del cap.
engallador m Corretja que va de la brida a la collera que obliga l’animal a mantenir el cap alt.
enganxar v tr Unir mitjançant els guarniments adequats un animal de tir, o més d’un, a un carruatge o aparell de feina perquè l’estiri o arrossegui.
enselladura f Part de l’esquena d’un equí damunt la qual es posa la sella.
ensellament m 1 Acció i efecte d’ensellar. 2 Conjunt de la sella o albarda i les corretges i altres guarniments que es posen a una bèstia per cavalcar-la o carregar-la.
ensellar v tr Posar la sella a un animal equí.
ensinistrar v tr Comunicar habilitat a un genet en l’art de l’equitació i domini del cavall. Ensenyar un equí a ser muntat per un genet, estirar un carruatge o realitzar qualsevol activitat pròpia d’aquests animals.
ensortilla f Anella penjada a una corda que els cavallers de les festes eqüestres de Menorca han d’enfilar amb una asta cavalcant a galop.
eqüestre adj Relatiu o pertanyent al cavall.
equí 1 m Individu de la subfamília dels equins, que comprèn el cavall, l’ase i el mul. 2 adj Relatiu o pertanyent als equins.
èquid m Individu de la família dels èquids, que comprèn el cavall, l’ase i la zebra.
equitació f Art de muntar a cavall.
erri loc Variant de arri.
esbufec m So emès pels cavalls, produït per una enèrgica exhalació d’aire pel nas amb la vibració corresponent, davant un perill o quelcom que desperta recel o per desafiar un altre cavall. Un esbufec sense vibració sol ser una manifestació de satisfacció o benestar.
escaler -a m i f En un tir de diversos animals el darrer de la fila, que va a l’escala, és a dir entre els braços del carruatge.
escorballs m pl Corbells.
escorbells m pl Corbells.
escuder m A l’Edat Mitjana jove noble que es preparava per a ser armat cavaller.
esmalucar v tr Fer mal o pegar un cop als malucs. A Mallorca vulgarment es diu esmolucar.
esperó m Instrument de metall compost d’una punxa o una rodeta amb punxes que es porta a la part posterior de la bota i serveix per a punyir el cavall i estimular-lo a augmentar la velocitat o executar un moviment o una acció determinada. Anar a esperons batuts: anar a tot galop esperonant l’animal.
esperonar v tr Picar el cavall amb els esperons.
espiga f Confluència de pèls amb plans de diferent direcció i formes variades, més grossa que el remolí.
espigó m Barra llarga que forma la part anterior d’una arada o d’un carro tirats per un parell d’animals.
espollar v int Avortar una egua o somera.
esquella f Campana petita que porten penjada pel coll els caps de bestiar que guien un ramat.
esquilar v tr Tallar arran el pèl d’un animal, de vegades deixant-ne part amb alguna forma geomètrica. Sin. tondre.
establa f (o estable m) Local amb totes les instal·lacions necessàries per a allotjar les bèsties equines. Sin. quadra.
estaferm m Ninot de fusta giratori que els cavallers han de ferir amb una llança procurant de no rebre el cop que pot produir el ninot en girar.
estaló m Animal destinat a la reproducció.. Estaló és paraula catalana, lamentablement oblidada de la lexicografia catalana, que no apareix ni a l’Alcover-Moll ni en el Coromines, i que caldria rehabilitar per a substituir el castellanisme semental. Vegeu semental.
estel m 1 Marca blanca que presenten alguns cavalls en el front. La distinció entre estel (marca en general) i estrella (marca inferior als 3 cm), que es proposa sovint, ens sembla un calc de la distinció que fa l’espanyol entre lucero i estrella respectivament. 2 Mirallet ornamental que es col·loca al frontal de la brida per a les festes eqüestres de Menorca
estelat -da adj Dit de l’animal equí que té un estel.
estrep m Peça de metall que va penjada de cada un dels gambals i que serveix per a sostenir el peu del genet.
estríjol m Raspall de pues o serretes de ferro o altre material dur que serveix per a netejar el pèl de les bèsties equines.
estrijolar v tr Netejar amb l’estríjol.
euga f Forma dialectal de egua.
eugassada f Forma dialectal de eguassada.
faixa f Porció de pelatge de color diferent del del cos que envolta totalment o parcialment el tronc.
falb -a adj Dit del cavall de color lleonat segons unes fonts i gris fosc segons unes altres.
ferrador -a m i f Persona que ferra les bèsties.
ferrar v tr Clavar la ferradura a l’ungla dels cavalls, després d’ajustar ambdues.
figura f Cada un dels moviments que executa un cavall en una exhibició de doma.
filet m Fre suau, amb embocadura molt sovint articulada, als extrems de la qual hi ha les dues anelles on s’enganxen les regnes.
floc m Cada un dels adorns en forma de llaç que es col·loca a la cabeçada o a la coa dels cavalls per a la cavalcada de les festes de Menorca.
forro -a adj Estèril, eixorc. S’aplica principalment a les ovelles i cabres, però també a altres animals femella, com les egües o les someres.
fossat m Obstacle natural o artificial format per un clot excavat a terra.
fre m Peça de ferro a la qual se subjecten les regnes i que posada a la boca del cavall serveix per a menar-lo. Hi ha dos tipus bàsics de fre, el filet i el mos.
frontal m Frontalera.
frontalera f Corretja de la brida que passa per damunt el front de l’animal i enllaça pels dos extrems amb la testera.
fuet m Instrument per a estimular o castigar les bèsties equines. El fuet que s’usa normalment per a muntar consisteix en una vara prima i flexible feta de diversos materials; també s’utilitzen per a aquest efecte les vergues de bou. El fuet dels carruatges, en canvi, està format per un mànec a l’extrem del qual hi ha una corda o corretja. Vegeu també corretjades. Cal evitar el barbarisme fusta.
fumat -da adj Dit de l’equí amb el pelatge gris ennegrit. Es diu de l’ase o somera el pelatge dels quals no presenta les degradacions blanc grisoses habituals al voltant del nas, al pit, ventre, bragada i aixelles. Es diu també del mul que té els morros negres.
fusta Hispanisme inadmissible. Vegeu fuet.
galera f Carruatge de quatre rodes, gran i pesant, tirat per dos, quatre o més cavalls o muls, generalment cobert amb una vela sostinguda per arcs de fusta, que usaven els propietaris de terres per a transportar productes o traslladar persones o per a viatjar ells mateixos.
galereta f Carruatge de quatre rodes, tirat normalment per un, dos o més cavalls o muls, de forma semblant a la galera però més petit i lleuger, i també més elegant (disposava de molles i barrerons tornejats a les bandes), destinat antigament als desplaçaments de la gent rica i en alguns casos al servei de lloguer.
galop m Aire de tres temps en què l’animal posa a terra un peu, després el parell diagonal oposat i finalment la mà restant, deixant un temps de suspensió abans de la gambada següent. Segons la llargària de la gambada tenim el galop recollit (curt i elevat), de treball (una mica més llarg), mitjà i llarg. D’altra banda, es diferencia el galop a la dreta (o galop sobre el peu esquerre) i el galop a l’esquerra (o galop sobre el peu dret) segons que el tercer temps consisteixi a posar a terra la mà dreta o l’esquerra respectivament. Quan es galopa en cercle es fa normalment avançant la mà que queda a l’interior del cercle, és a dir s’ha de galopar a la dreta si es gira a mà dreta i a l’esquerra si es gira a mà esquerra (galop just). Fer-ho altrament es diu galop fals o contragalop. El galop desunit és un galop defectuós en què es dissocien les batudes de les extremitats del parell diagonal, amb la qual cosa esdevé un galop de quatre temps. A galop tirat: galopant a la màxima velocitat.
galtera f Part de la brida que consisteix en la corretja que uneix el fre i la testera tot passant per damunt la galta.
gamarra f Corretja que va de la clau de la collera a la ventrera, passat entre les potes davanteres de l’animal.
gambada f Conjunt dels moviments de les extremitats d’un animal que constitueixen el moviment complet d’un aire.
gambal m Corretja que penja de la sella i que sosté l’estrep. Cal evitar el barbarisme acció.
garra f Cama.
garreta f Part de les extremitats dels equins que és l’articulació de la canya i el travador.
garró m Articulació de les extremitats posteriors dels equins situada entre la cama i la canya.
garseta f Crinera. Fer la garseta a una bèstia: tallar-li la crinera a fi de deixar-la arreglada. Fer la garseta a algú: en sentit figurat, adular-lo.
gelat -da adj Dit de l’ase o mul de color blanquinós.
genet m Persona que va muntada a cavall, cavaller. Si és una dona es diu amazona.
golès m Punt on s’ajunten les dues espatlles d’una animal equí. El mot ha donat lloc a l’expressió punyir el golès a l’ase, que significa excitar algú retraient-li coses que el molesten molt.
gorja f Gargamella, gola.
greixet m Zona de les extremitats posteriors dels equins situada entre la cuixa i la cama.
grípia f Menjadora per al bestiar. Més concretament, cavitat o compartiment de la menjadora on es posa el gra, llegum o garroves per al bestiar.
gropa f Part posterior de l’esquena d’un èquid, entre les anques i la coa.
gropada f Salt del cavall consistent a aixecar i estendre enèrgicament les potes de darrere mentre es recolza sobre les de davant.
gropera f Coera.
gualdrapa f Peça de tela que adorna i protegeix la gropa i les anques del cavall. A Menorca es pronuncia vulgarment buldrafa.
guarà m Ase de llavor, ço és destinat a cobrir someres o egües.
guarda f Grup d’animals domèstics de la mateixa espècie que es crien i pasturen junts. Sin. ramat.
guarnicions f pl Guarniments.
guarniments m pl Conjunt dels arreus i totes les peces, normalment de cuir, que es junyeixen a una bèstia equina per a muntar-la o enganxar-la a un carruatge.
guindola f Capell de dos becs que duen els caixers i la capellana (i en alguns pobles tots els cavallers) a la cavalcada de les festes de Menorca.
guiscar v intr eguinar, renillar.
guit -a adj Dit de l’animal que acostuma a tirar guitzes.
guitar v intr Tirar guitzes.
guitza f Cop pegat tirant endarrere una o les dues potes.
haca f Cavall petit i vigorós. En algunes contrades, mula.
hacanea f Haca gran, encara que no tant com el cavall ordinari.
hípic -a adj Relatiu o pertanyent al cavall o a l’hípica.
hípica f 1 Conjunt de coneixements relatius a la cria i ensinistrament dels cavalls. 2 Conjunt de disciplines eqüestres en què intervé el cavall com a protagonista principal.
hipisme m Hípica.
hipòdrom m Recinte on es desenvolupen curses de cavalls o espectacles eqüestres.
hipologia f Estudi o tractat dels cavalls.
I
illada f Part del cavall situada a cada costat del cos, entre les anques i les costelles, que té com a base la cavitat abdominal. Sin. buit.
isabela adj Dit del cavall que té el pelatge de color crem, amb les cames i la crina de color negre.
joquei m Genet especialista en curses de cavall al galop.
jou m Aparell de fusta o de ferro de forma corbada que serveix per a junyir dues bèsties de tir al carro o l’arada. Els jous tenen dos parells de forats per on passen les camelles, o vares que s’ajusten al coll dels animals.
jument m ant. Bèstia de càrrega.
junyir v tr 1 Posar el jou a un animal o parell d’animals. 2 Junyir les orelles: ajuntar-les una bèstia equina posant-les verticals en senyal d’alarma.
justa f Combat entre dos homes muntats a cavall i amb llança, per a diversió i entreteniment en els torneigs.
L
llambroix m Instrument de ferro amb forma de pala amb què els ferradors rebaixen i aplanen les ungles dels animals equins.
llambroixar v tr Rebaixar, aplanar i igualar l’ungla dels equins abans de ferrar-los perquè la ferradura hi quedi ben assentada.
llança f Barra llarga unida per un extrem al joc d’un carruatge, a cada un dels costats de la qual van els animals que l’estiren.
llavorer -a adj Dit de l’animal destinat a la reproducció.
llibre d’explotació m Llibre de registre sanitari dels ramaders i dels establiments d’equitació on s’anoten totes les incidències.
llibre de registre genealògic m Llibre on estan registrats els individus d’una raça equina amb totes les seves dades.
llimonera f 1 Guarniment per a enganxar a vares un cavall tot sol 2 pl Conjunt dels braços o vares del cotxe.
llista f Marca blanca, estreta i llarga, del cap dels equins que s’estén del front o nas cap al morro.
llonga f (usat generalment en plural) Cada una de les cordes a manera de regnes llargues amb què es guia una bèstia que llaura o bat.
M
mà f Cada una de les extremitats anteriors d’un animal equí.
maluc f Os prominent de les anques. A Mallorca es diu vulgarment moluc.
manescal -a m i f Professional que té per ocupació curar de les malalties dels animals. Sin. veterinari.
manescalia f Art de curar de les malalties dels animals.
marca f 1 Alçada mínima que ha de tenir un cavall, que és 1.48 cm. 2 Senyal que es fa a un animal que serveix per a diferenciar-lo dels altres, com el tall a les orelles, les marques amb ferro i foc o els tatuatges.
martingala f Corretja que va del pitral o la cingla fins a la brida, que impedeix que un animal ensellat aixequi massa el cap.
màscara f Marca blanca al cap del cavall que forma una franja d’un ull a l’altre.
mascle de la coa m Part superior de la coa de forma cònica on s’insereixen els crins.
matxo m Castellanisme per a designar el mul. En alguns llocs el mot s’aplica només als muls somerins.
melat -da adj Dit de l’animal que té el pelatge color de mel.
mercader -a m i f Qui tracta o fa comerç amb qualsevol producte, però especialment qui compra o ven bestiar.
mitja sang m f o adj Animal equí fill d’un sol progenitor de raça pura o de dos progenitors de races diferents.
moí -na adj Dit del pelatge dels equins de color negre o castany que no té cap pèl blanc en tot el cos. És un probable castellanisme.
moluc Vegeu maluc.
morral m 1 Aparell fet de corretges, corda o filferro que es posa a la boca de les bèsties perquè no mosseguin o no mengin. Sin. boç, morrió. 2 Morrió (1).
morralla f (usat normalment en plural) Cabestrell.
morrera f Musserola.
morrió m 1 Sarró que es penja al morro de les bèsties equines i on aquestes poden menjar gra mentre caminen o estan aturades. Sin. morral. 2 Morral (1).
mos m Fre que té una acció més enèrgica que el filet, format per una embocadura recta o amb pont i dues cames amb acció de palanca, amb anelles als extrems per a enganxar les regnes.
mostra f Parada, reunió o desfilada de cavallers en què exhibien els seus cavalls a fi de ser recomptats o examinats. Passar mostra: passar en revista.
mul -a m i f Híbrid de cavall i somera (mul somerí) o d’ase i egua (mul eguí).
mulam m Conjunt de muls.
munta f Acció de muntar, especialment cobrir el cavall l’egua.
muntar v intr i tr 1 intr Pujar a un cavall. 2 intr o tr Cavalcar, anar a cavall. 3 tr Cobrir el mascle la femella.
munteria f Cacera a cavall amb la participació d’una canilla.
muntura f 1 Animal de sella. 2 Sella.
musell m Morro.
muserola f Corretja de la brida que passa per damunt el nas.
N
nadís m Fill d’una egua o d’una somera acabat de néixer.
natgera f Reculant.
natja f Anca.
negre -a adj És el color dels cavalls mallorquins i menorquins. Els dos tons principals són el negre brut i el negre móra.obstacle m Accident natural o artificial situat en un curs d’una prova de salt d’obstacles que ha de ser superat pels concursants.
ofegador m Sotagola.
oguer Vegeu egüer.
òmnibus m Carruatge públic destinat antigament al transport d’un nombre gran de passatgers. A Mallorca es donava el nom d’òmnibus a uns vehicles d’ús particular, de més categoria que les galeretes, amb receptacle tancat per dalt (sostre pla) i dotats de pescant independent. N’hi havia de petits, per a quatre passatgers, i de grossos, per a vuit passatgers, i eren tirats per dos o quatre cavalls o muls. Eren usats pels senyors de possessions per a anar a aquestes i per a moure’s dins la ciutat.
oronell m Aranell.
ou loc Veu emprada per a aturar un animal equí.
palafrè m Ant. cavall noble de sella, però no de guerra, emprat pels prínceps, els senyors i les dames per a passejar o viatjar. 2 Cavall en què cavalcava el criat quan acompanyava el seu senyor.
palafrener m 1 Criat que acompanyava el seu senyor menant-li el cavall pel fre. 2 Mosso d’estable que tenia cura dels cavalls de sella.
palomino -a adj Mot modern d’origen castellà que s’usa per a designar un cavall de color crem amb les extremitats i la crina de color blanc.
pard -a adj Castellanisme emprat per a designar el color de pelatge rogenc o roig fosc.
parell m 1 Conjunt de dos animals que estiren junts un carro o una arada. 2 Conjunt de dues extremitats d’un animal equí. Parell lateral: les dues extremitats d’un mateix costat. Parell diagonal: conjunt format per l’anterior dreta i la posterior esquerra o l’anterior esquerra i la posterior dreta.
pareller m El qui llaura amb un parell. Pareller major: el qui mena el parell principal i dirigeix els altres parellers.
pas m Aire natural, marxat i de quatre temps, en què es posen les extremitats a terra una després de l’altra. Si les extremitats posteriors es posen per davant les petjades que deixen les anteriors, el pas es diu llarg; si es posen només lleugerament per davant, el pas es diu mitjà; i si es posen damunt o darrere aquelles petjades, el pas es diu recollit. Pas de costat: desplaçament lateral del cavall en què aquest avança lleugerament encorbat anant les potes de davant i les de darrera per dues pistes diferents.
passatge m Trot en el qual cada parell diagonal s’eleva i reposa alternativament amb un ritme molt regular i un temps de suspensió.
pedigrí m 1 Certificat d’orígens. 2 Genealogia d’un animal de raça.
pelatge m Conjunt de la pell i el pèl amb la pigmentació i els colors corresponents.
pessebre m Menjadora dels animals de peu rodó.
peülla f Formació còrnia que protegeix el dit o dits dels animals de peu rodó o forcat. Sin. ungla, unglot, peüngla, potó. Rebutjam el castellanisme casc.
piaf m Trot en el qual cada parell diagonal s’eleva i reposa alternativament amb un ritme regular i un temps de suspensió prolongat, però sense avançar el cavall.
piafar v intr Executar el moviment de piaf.
picador m Castellanisme emprat per a designar un recinte on es domen i ensinistren els cavalls.
pinta f Taca o clapa petita i allargada d’un color diferent del bàsic d’un animal.
pirueta f Figura que consisteix a executar un cercle amb el cavall, amb el radi de la llargada d’aquest, tot fent girar les potes de davant al voltant de les de darrere (pirueta directa) o les de darrere al voltant de les de davant (pirueta inversa). Si en lloc d’un cercle es fa un semicercle, la figura es diu mitja pirueta.
pista f Recinte cobert o a l’aire lliure d’unes dimensions establertes i amb una base d’arena on es realitzen diferents activitats eqüestres. La pista de doma és un rectangle de 60 per 20 m. També hi ha les pistes de galop, de salts, d’entrenament, d’escalfament, etc.
pitral m Corretja en forma de Y que es fixa d’una banda als dos costats de la sella i de l’altra a la cingla i que serveix per a evitar que la sella vagi cap enrere. També pot ser una corretja simple que passant per davant el pit de l’animal va agafada a la sella.
plomall m Part terminal de la coa format pel conjunt de crins. Sin. ramàs.
pollí -na m i f Animal equí jove, del naixement fins que és desmamat.
poltre -a m i f Cavall o egua jove, d’un a dos anys.
poni m Cavall d’alçada inferior a 1.48 m.
pota f Cada una de les extremitats del bestiar gros (equins i bovins).
potó m Peülla. Rebutjam el castellanisme casc.
potollar v intr Moure un equí les potes de davant amb nerviositat però sense avançar.
potranca f Variant més aviat col·loquial de poltra.
producte m Resultat de la reproducció dels equins.
puput m Serrell.
pura sang m Animal equí fill de dos progenitors inscrits en el llibre de registre d’una raça amb ascendència coneguda. Si només un dels dos progenitors és de pura raça o si els dos són de races diferents, el producte es diu mitja sang.
Q
quadra f Establa.
quadrar v 1 tr Fer posar un cavall quiet amb les quatre potes formant un quadrat al sòl. 2 pron Posar-se un cavall en aquesta posició.
quadriga f 1 Carro tirat per quatre cavalls, especialment els que empraven els romans per a les curses. 2 Tir de quatre cavalls.
qualcar v intr Variant formal de cavalcar, pròpia de les Balears, que en el parlar popular ha estès el significat a altres maneres de desplaçar-se: qualcar en carro, en moto, en cotxe, etc. En el parlar menys acurat es pronuncia colcar.
qualcada f 1. Cavalcada 2. Conjunt de corregudes, desfilades i moviments que fan els cavallers a les festes amb cavalls de Menorca 3. Desfilada que es feia el 31 de desembre de cada any a la ciutat de Palma per commemorar l’entrada de Jaume I a la ciutat.
quarter m Cadascuna de les quatre parts en què es pot dividir un animal equí pels seus eixos de simetria longitudinal i transversal.
R
rabada f Naixement de la coa. Vegeu coa.
rabasta f Tafarra.
ramal m Corda que es ferma al cap o al coll de les bèsties equines per a menar-les caminant. Sin. ronsal.
ramàs m Plomall de la coa.
ramat m Guarda, grup de caps de bestiar que es crien o pasturen junts. No s’ha de confondre amb bestiar.
ranilla f Castellanisme usat per a designar una part de l’ungla dels equins consistent en una formació còrnia tova i elàstica de forma triangular situada a la part posterior de la planta.
rastell m Bastiment fet amb una tira de barres paral·leles col·locades perpendicularment damunt dues barres llargueres que es posa a la paret damunt la menjadora i serveix perquè el bestiar mengi herba o palla sense escampar-la.
rastellera f Rastell.
rècua f Grup de bèsties de càrrega lligades una darrere l’altra per a traginar.
rècula f Rècua.
recolliment m Acció i efecte de recollir el cavall.
recollir el cavall m Fer que l’animal replegui les potes de darrere davall la massa del cos a fi de millorar la regularitat i l’equilibri.
reculant f Cadascuna de les corretges que van de la retranca als braços del carruatge, que serveixen perquè l’animal pugui empènyer el vehicle cap enrere o frenar-lo a les baixades. Sin. natgera.
reculera f (usat normalment en plural) Reculant, a Mallorca.
regna f Cadascuna de les dues corretges de la brida amb què es governen els animals de sella o de tir. Hi ha regnes de filet, regnes de mos, regnes dobles (quan s’usa filet i mos al mateix temps), regnes curtes (les de muntar), regnes llargues (les de tir o ensinistrament). Cal evitar l’hispanisme rienda.
reguitnar v intr Tirar guitzes.
remolí m Entortolligament de pèls a causa d’un canvi de direcció circular.
renill m Crit del cavall. Cal diferenciar el renill de salutació (greu i curt), que els cavalls emeten per incitar un altre cavall o una persona a apropar-s’hi, o durant l’acostament sexual, i el renill prolongat i sonor que llancen quan resten aïllats del seu grup o albiren lluny un altre cavall.
renillar v intr Fer renills el cavall, eguinar.
retranca o retranga f Tafarra, rabasta.
roig roja adj Dit dels cavalls que tenen el pelatge color d’argila, tirant a groc, lleonat, bru, foc, etc. Sin. vermell (Menorca).
ronsal m Ramal.
ros -ssa adj Dit dels cavalls que tenen el pelatge entre roig clar i daurat.
ròssa f Bèstia equina vella, magra o inservible.
rossam m Bestiar equí, ço és cavalls, ases i muls. Vegeu bestiar rossam.
rossí m Ant. Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que el de tir, més fort que el de sella i no tan bell com el corser, que servia per a la guerra i per a la caça.
ruà -na adj Dit del cavall que té el pelatge format per una mescla de pèls de tres colors, blancs, negres i roigs, amb la crina i les cames predominantment negres.
ruc -a m i f 1 Ase o somera jove. 2 Ase o somera en general.
S
salt m 1 Moviment d’un equí consistent a aixecar les extremitats anteriors, les posteriors o totes quatre, cas aquest darrer en què resta un moment sense tocar a terra. Sin. bot. Cal diferenciar el salt d’hípica (salt d’alçada, de llargada, d’obstacles, etc.) i el salt de doma o d’alta escola, que es pot realitzar en forma de corbeta o encabritada, elevada, gropada, ballotada o cabriola,. Salt de moltó: salt d’alegria amb forta estirada de potes posteriors cap enrera, que realitza el cavall, especialment el jove, quan surt en llibertat de l’establa. 2 Cobriment de la femella per un estaló o guarà
saltar v tr o intr Fer un salt (1). Sin. botar.
sanar v tr Amputar els testicles. Sin. castrar.
sanefa f Tros de pelatge llarg i prim que separa dos colors.
sard -a adj Dit de l’equí de casta petita.
sàrria f Recipient d’espart o de palma en forma de senalla grossa (entre cinc i vuit pams) i llarguera, que forma bossa a cada un dels dos extrems, i que s’usava per a transportar coses diverses al llom d’un animal equí.
sella f Seient de cuir de forma adaptada a l’esquena del cavall, del qual pengen els gambals i els estreps. Les selles més emprades al nostre país actualment són l’anglesa, l’espanyola, la menorquina i l’americana vaquera.
sellar m Esquena, part de l’animal en què es posa la sella.
seller -a m i f Selleter.
selleter -a m i f Persona que fa selles i altres guarniments de cuiro per a les bèsties. Sin. selleter, baster.
selletó m Bastet.
selló m 1 Bastet. 2 A Menorca, sella anglesa. 3 En alguns indrets, sella proveïda de respatller, braços i reposapeus que serveix per a cavalcar les senyores.
semental m Castellanisme immens que en català no apareix documentat fins al 1839 i que vergonyosament cap lexicògraf no ha denunciat fins avui. Les paraules catalanes són estaló (vegeu l’entrada corresponent), reproductor, cavall pare, cavall o ase de llavor, guarà, etc.
sencer adj Dit de l’animal equí mascle que no ha estat castrat.
senya f Tret, natural o adquirit, d’un animal equí que serveix per a diferenciar-lo dels altres. Són senyes naturals l’estel, la màscara, la llista, el calçat, l’anell, la faixa, etc. Les adquirides són l’amputació, el tatuatge i el tall entre d’altres.
senyal m Testicle.
serrell m Floc de crins de damunt el front del cavall. Sin. puput.
serreta f Peça de ferro semicircular, amb la vora de dins dentada, que es posa damunt el morro d’un animal de tir a fi de poder frenar-lo o governar-lo amb l’acció de les regnes.
sobranques f pl 1 Corretges que per una banda se subjecten a la sella i per l’altra aguanten per cada costat la rabasta. 2 Peça de roba que cobreix les anques d’una bèstia bé com a ornament bé per a protegir-la de les mosques.
sobrany -a m i f Animal equí que té entre un i dos anys.
sobrecingla f Corretja que passa per davall la panxa d’una bèstia i per damunt la manta cobertora tot subjectant aquesta.
sobrellom m Corretges que van col·locades damunt l’esquena d’un animal de tir i que sostenen els tirants del carro.
sobrepeu m Tumor o durícia que es forma damunt la corona de les ungles de les bèsties.
sobresenyal m Senyal heràldic que es portava sobre l’armadura o sobre el cavall de batalla. Tela en què aquest senyal anava marcat.
sofra f Corretja ampla que passa per damunt el bastet o selletó i que té a cada extrem una anella formada pel mateix cuir dins la qual passen els braços del carro, que són així sostinguts. Nota: És un mot femení, però en alguns llocs s’usa com a masculí.
sofraja f Buit o plec oposat al garró de la pota de darrere, per on es doblega aquesta.
sofrenada f Estrebada forta feta amb les regnes per a aturar el cavall.
sofrenar v tr Fer sofrenades.
sola f Part inferior de l’ungla dels equins, que està en contacte amb el terra.
somada f Càrrega d’una bèstia de bast. Com a mesura la somada és equivalent a tres quintars.
somer m Ase.
somera f Femella de l’ase.
somerí -na adj Dit del mul fill de cavall i somera.
sotabarba f Part inferior de la mandíbula dels equins situada davall la barba.
sotabarres o sotabarra m Corretja que va fermada a la capçana, a cada costat del cap de la bèstia, i li passa per davall la barra.
sotabarrot
sotacotxer m Cotxer segon o suplent del cotxer principal.
sotagola f Corretja de la brida que passa per davall la gola del cavall per a fixar la testera i les galteres. Sin. ofegador.
suera f Dessuador.
T
tafarra f Peça de cuir, tela forta o fusta que subjecta la sella o el bast passant per davall la coa de l’animal. Sin. rabasta, retranca, retranga.
tàndem m Tir de dos o més cavalls posats un darrere l’altre.
tapa f Part exterior de l’ungla d’un animal de peu rodó.
tapes f pl Clucales.
tartana f Carruatge de dues rodes, amb coberta rodonenca i amb seients laterals.
terç m Cada una de les tres parts en què es divideix un equí. Terç anterior (cap, coll i potes de davant), terç mitjà (dors, llom, tòrax i abdomen) i terç posterior (gropa, anques i potes de darrere).
terçó -na m i f Animal equí que té entre dos i tres anys.
testera f 1 Corretja que forma part de la brida que va col·locada darrere el cap. 2 Ant. Peça de l’arnès que cobria i defensava la part superior del cap del cavall.
tir m 1 Acció de tirar un carruatge, arada o màquina. 2 Conjunt de dos o més animals que tiren un carruatge, arada o màquina.
tirant m Corretja o corda revestida de cuir que va de la collera de l’animal a la part anterior del carruatge.
tirar v tr Estirar, un animal equí, un carruatge o màquina agrícola.
torcedor m Bastó amb dos forats per dins els quals passa un cordill que se cenyeix als morros d’una bèstia de manera que girant el bastó s’estrenyen fortament els morros de l’animal, i que s’empra per a dominar aquest mentre el ferren o curen.
tord -a adj Hispanisme innecessari emprat per a designar el pelatge de color gris. S’ha de dir simplement gris.
torneig m Espectacle festiu en què dues colles de cavallers combatien per exhibir la seva habilitat en el maneig de les armes fins que una de les dues restava vencedora.
traginar v tr Transportar mercaderies, especialment damunt bast o en carro.
traginer m Home que es dedicava a traginar mercaderies per a altri, ja sigui amb carro o a esquena de bèstia (traginers de garrot).
tralla f 1 Ant. regna o brida. 2 Corretja o corda que lligada a un bastó forma amb ell les corretjades.
trava f Corda o corretja amb què es fermen dues potes d’un animal perquè no pugui córrer o saltar.
travador m Part de l’extremitat dels equins compresa entre el garró i la corona, que és per on se solen travar.
travó m 1 Trava. 2 Trava de les dues potes de davant. 3 Anella que forma la trava per dins la qual passa la pota de l’animal.
tronc m Parell de cavalls o de muls que tiren d’un carruatge enganxats un al costat de l’altre.
trot m Aire natural, saltat i de dos temps, que consisteix a anar alternant els dos parells diagonals amb un període de suspensió a l’aire. Hi ha diverses classes de trot: trot aixecat o anglès, en què el genet s’alça de la sella seguint la cadència; trot assegut, en que el genet no perd el contacte amb la sella; segons la llargada hi ha el trot recollit, de gambada curta; el trot mitjà i el trot llarg, amb la gambada de la mesura correlativa; i el trot de treball, intermedi entre el trot recollit i el mitjà.
trotador -a adj Cavall apte o ensinistrat per al trot.
trotó -na adj Castellanisme per trotador.
U
ulleres f pl Clucales.
ungla f Peülla o potó.
V
ventrera f Corretja que passa per davall el ventre de l’animal i va subjecta als braços del carro que serveix per a impedir que aquests s’aixequin. Com a sinònim hi ha el castellanisme barriguera.
vermell -a adj En algunes contrades dit del pelatge roig.
verga f Penis. Verga de bou: el membre del bou assecat que s’empra com a fuet.
veta f Ratlla més ampla i de color diferent del color de base d’un animal equí.
X
xalma f Coixí de cànem o de tela de sac que es posa damunt l’esquena d’una bèstia fermat amb cingla, pitral i rabasta i que fa el servei de sella o de bast.
xo loc Veu que s’empra per a aturar els animals de feina.
xurriacada f Cop pegat amb les xurriaques.
xurriaques f pl Corretjades.