Història de les banderes amb morat i castell  

L'origen

La bandera que avui es considera de Mallorca va ser establida a començament del segle XX. L'Ajuntament de Palma dels primers anys de la centúria, desitjós de penjar al balcó de la Sala una "bandera mallorquina" els dies de sessió, i havent-hi polèmica sobre com havia de ser aquesta bandera, encarregà un dictamen a Benet Pons i Fàbregues, cronista de la ciutat, que va ser publicat el 1907 amb el títol de La bandera de la ciudad de Mallorca. Pons proposà una bandera amb els quatre pals més una franja morada amb un castell, interpretant un document de 1312 en què el rei Sanç instituïa un símbol per als jurats de la Universitat. La veritat és que el document ja era prou conegut i la historiografia anterior l'havia considerat l'origen de l'escut de la ciutat (quarterat). Per exemple, J. M. Bover a la seva miscel·lània redactada el 1825 reprodueix el document de Sanç i l'acompanya amb un dibuix quarterat amb les armes de la ciutat.

La nova bandera de Mallorca va ser utilitzada com a símbol regionalista, especialment durant la II República. El projecte d'Estatut d'autonomia de 1936 establia a l'article 3 "La bandera de la regió és la de l'antic Regne de Mallorca".

Amb tot, l'atribució d'aquesta bandera a l'antic regne de Mallorca és un mite derivat del caprici de Benet Pons. Abans de la seva creació pel cronista no n'hi ha el més mínim rastre documental, i sí únicament documentació (constant i ininterrompuda a partir del segle XIV) de les armes de la ciutat, sempre en forma quarterada i amb el castell sobre fons blau.

Després de la dictadura

El franquisme va prohibir inicialment l'ús de banderes "regionals" fins que a poc a poc anà tolerant-les. En el darrer tram de la dictadura hom va treure de les caixes tant la bandera dita mallorquina –que s'havia usat durant la II Rèpública i els anys precedents– com la quatribarrada. Els anys seixanta l'Ajuntament de Palma va col·locar damunt el castell de Bellver la bandera del castell sobre franja morada, però també col·locava quatribarrades als carrers, per exemple en ocasions de visites il·lustres, sense fer-ne cap problema. Una de les grans polèmiques de la Transició va ser la de les banderes (una altra, com se sap, va ser la llengua). Uns defensaren les barres netes com a bandera de les Illes Balears i altres es posaren al costat de la bandera diferenciadora. Els diaris es van omplir d'articles amb arguments històrics diversos i cartes al director defensant amb passió cada una de les dues opcions. Cal esmentar la polèmica mantinguda a la revista Lluc l'any 1977 entre Gabriel Bibiloni i Josep Segura Salado.

El 28 de juliol de 1978 es constituí, en un acte celebrat al castell de Bellver, el Consell General Interinsular, organisme autonòmic provisional. Aquell acte va estar presidit per les banderes espanyola i quatribarrada en peu d'igualtat i per les banderes de Mallorca (amb franja morada), de Menorca (amb franja blava) i de les Pitiüses (l'actual). Vegeu la foto. Semblava que la quadribarrada seria, o podia ser, la bandera de les Illes Balears.

Tanmateix, el Consell General Interinsular, organisme gestionador de l'anomenada pre-autonomia, l'any 1979 va decidir nomenar una "comissió d'experts" per a resoldre la situació. Aquesta comissió va estar formada pels mallorquins Maria Barceló Crespí i Gabriel Llompart Moragues, l'eivissenc Joan Marí Cardona i el menorquí Joan Hernández Móra. La designació d'aquesta comissió era una clara aposta per la bandera amb morat i castell, que defensava públicament de feia temps Gabriel Llompart. Aquest fou pràcticament l'únic redactor del dictamen sol·licitat, i el qui ho cuinà tot al seu gust: els altres no aportaren pràcticament res, segons paraules publicades de Maria Barceló. Naturalment, el dictamen proposava l'anomenada bandera de Mallorca com a bandera oficial de les Balears. El document fou ràpidament publicat pel Consell (Recull de dades sobre la bandera de les Illes Balears, 1980) i tot d'una va ser contestat. Per exemple, aquest article de G. Bibiloni, J.M. Llompart, I. Marí, J. Massot i Muntaner i J. Miralles; però sobretot per Ramon Rosselló Vaquer (La bandera, l'escut... I vol. 1981, II vol. 1984).

El 1983 es va provar l'Estatut d'autonomia, que estableix com a oficial de la comunitat la bandera proposada per la "comissió d'experts", però esmenant la posició del castell, que passava d'estar tombat sobre una franja morada a estar dret sobre un quarter morat. Després, el Consell Insular de Mallorca va rescatar la bandera esmenada i la utilitza com a bandera de Mallorca.

D'altra banda, el Consell de Menorca, el 1983 nomenà una comissió integrada per Andreu Murillo, Josep Manguan, Florenci Sastre i Pilar Vinent, que dictaminà que "l'emblema que des de 1287 ha estat present a l'illa de Menorca com a distintiu de sobirania és el dels quatre pals vermells sobre fons groc", tot i que per a remarcar la representativitat específicament menorquina proposaren que la bandera de Menorca porti sobre les quatre barres l'emblema de l'antiga Universitat General (vegeu documentació gràfica). Aquests símbols foren declarats oficials pel Consell Insular.

A les Pitiüses el Consell Insular d'Eivissa i Formentera va establir el seu emblema i la bandera oficial consistent en les quatre barres amb quatre torres a cada un dels cantons (vegeu documentació gràfica).

Finalment, el 2006 s'aprovà la Llei de capitalitat de Palma, que a l'article 3.3 estableix que "La bandera oficial de Palma de Mallorca és l'atorgada pel rei Sanç de Mallorca, en la qual hi ha el blasó reial dels pals i a la part superior la figura del castell en blanc sobre morat."

 

Tornar a l'inici