 Text
del discurs de Matas
I parlem de
l'educació i entrem francament i sense por en terrenys
conflictius. Tal i com es va anunciar en el nostre programa
electoral i tal i com he reiterat en diversos àmbits
i fòrums, el Govern ha introduït una "ruptura"
de transcendència en els criteris inspiradors del
nostre sistema educatiu i en els seus punts més
sensibles: el dret a l'educació i tot el que l'envolta
és un dret de l'individu, no de la llengua, de
la societat, del "país" o de qualsevol
ens de raó.
D'un principi
tan elemental i just es deriven algunes conseqüències
importants. Per exemple, que l'educació és
un fi en si mateixa i no un instrument al servei d'altres
causes, per molt legítimes que puguin ser. I que
l'educació constitueixi un fi en si mateixa i un
dret de titularitat individual significa que s'ha d'eradicar
qualsevol intent d'«ikastolar» les nostres
escoles i qualsevol intent de minvar la llibertat individual
que acompanya l'exercici dels drets individuals.
El panorama
de la nostra educació és, senyores i senyors
diputats, problemàtic, i aquesta problemàtica
té a veure amb l'exercici de la llibertat dels
pares en qüestions de notable transcendència
com poden ser la lliure elecció de centre escolar
o la lliure elecció de llengua en què els
seus fills aprendran a llegir i escriure, té a
veure amb els continguts d'algunes matèries, té
a veure amb la possibilitat de perdre aquest patrimoni
cultural lingüístic que són les nostres
modalitats del català, mallorquí, menorquí,
eivissenc i formenterer, té a veure, en suma, amb
un profund, estès i irritat malestar en la majoria
de la ciutadania balear.
[...]
El multilingüisme, més conegut com bilingüisme
a l'educació, és un dels més importants
compromisos electorals que ha estat sistemàticament
presentat com un "atac al català". Com
pot ser considerat un "atac" la instauració
d'una llibertat? Com pot defensar-se una llengua -qualsevol
llengua- a base de coartar llibertats individuals i d'excloure
una altra llengua que, convé recordar-ho, és,
a més de cooficial, la llengua de l'Estat i, més
important encara, la llengua de tota una societat que
la utilitza com a única o que la comparteix amb
el català? El bilingüisme, senyores i senyors
diputats, no és, des del punt de vista educatiu
i des del punt de vista social, que tots els habitants
d'aquestes illes siguin bilingües, sinó que
ho siguin si així ho decideixen. El nostre desig
i el nostre objectiu és que "ho decideixin"
i per això farem els esforços necessaris,
però no hi entrarà ni la coerció,
ni la imposició ni la privació d'una llibertat.
D'altra banda,
i en aquesta gran cerimònia de la confusió
en què s'ha convertit el debat sobre aquesta qüestió,
es planteja el bilingüisme a l'escola com una via
per al desconeixement de les llengües cooficials,
desconeixement que s'augura catastròfic per al
català. Es tracta d'una falsedat i d'una confusió
interessada. El nostre sistema educatiu garanteix i continuarà
garantint el correcte coneixement de les dues llengües
cooficials i això amb independència de la
llengua vehicular que es triï.
La política
lingüística del Govern té, en resum,
com a objectiu bàsic promocionar i avançar
en l'ús social del català, i resulta ociós
i fins i tot molest haver de proclamar que creim en la
unitat de la llengua catalana, un tic que s'ha convertit
en una espècie d'exigència per obtenir el
certificat de correcció política.
El
Govern s'ha fixat com a objectiu promoure i cultivar les
nostres modalitats allà on pugui i ho hagi de fer:
a l'escola, a la televisió pública, a les
seves comunicacions. A aquesta tasca ingent voldria convocar-hi
tota la societat, començant, per descomptat, pels
diputats d'aquesta Cambra.
|
