A la gala del lliurament dels premis Ramon Llull, el senyor Jaume Matas em va ofendre. En realitat va ofendre tots els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears, perquè un president -que en teoria ens representa a tots- no pot pronunciar un discurs en català dialectal. Imagino que varen ésser molts els qui s'adonaren que aquest intent groller de provincialitzar la nostra llengua no funcionava. El fet que no se n'hagin sentit una allau de comentaris desfavorables, cal atribuir-lo al bunyol que l'endemà ens va oferir la senyora Umbert i que ens va deixar, a tots, bocabadats. La majoria de comentaris crítics que s'han expressat aquests dies han fet referència a IB3; alguns amb tanta acritud, que si la senyora Umbert tingués una mica d'amor propi ja hauria plegat. IB3 no ha alarmat l'opinió pública únicament per l'escassa o nul·la qualitat de la programació que ens va oferir, sinó perquè va posar en evidència quin és el sostre d'exigència de l'equip directiu. Que no s'excusin, ara, dient que en arribar setembre tot serà una altra cosa. N'hem tingut prou amb un tast per a saber fins on poden arribar. IB3 aposta pel foment del provincianisme i del gonellisme, encara que dissimuli aquest pastitxo amb qualque fitxatge d'oripell procedent del món de la comunicació catalana. IB3 no millorarà ni amb un fitxatge ni amb deu. És probable que en vista de l'allau de crítiques que ha provocat la primera emissió, la senyora Umbert procuri apaivagar el temporal amb bones paraules, més que res per evitar que algú, des del mateix Partit Popular, tingui la temptació de moure-li la cadira. Ja he dit que, en circumstàncies normals, la senyora Umbert hauria de tocar el dos. Tanmateix, el mal d'IB3 no rau en el canal IB3, sinó en l'entorn del senyor Matas. En els assessors? Possiblement. I també en els col·laboradors, en els alts càrrecs del Pepé, en l'amic madrileny de la senyora Paquita Tomàs, amb la qual aquesta es carteja setmanalment. A partir de setembre, la senyora Tomàs es deixarà veure per IB3 per a oferir-nos les seves receptes culinàries. És bona cuinera, suposo; però allò que sé amb certesa és que manté una relació epistolar amb Aznar. D'altra manera hauria d'enllestir els plats per a la televisió de Lloseta (amb tots els respectes per a la televisió de Lloseta). Fet i fet, IB3 se'ns presenta com una televisió de partit, la qual cosa suposa un escàndol amb lletres majúscules, perquè la paguem entre tots. Schwart, Dàvila, Miralles... Falta Urdaci, que ja ha trobat feina. I queda la possibilitat de fitxar Carmen Sevilla, cosa que vaig proposar a la senyora Umbert i veig que no m'ha escoltat. De tota manera jo no em dono per ofès i continuo proposant-li noms que estiguin en la seva línia d'exigència i qualitat. Hauria de fitxar Fraga, davantal posat, perquè ens ensenyi el secret de la queimada. O perquè ens aporti les seves idees personalíssimes sobre el franquisme, del qual és un dels representants més eminents. Ens podria repetir allò que ha dit tantes vegades respecte al fet que Franco no era un dictador feixista, sinó un patriota autoritari, etcètera, etcètera. Estic convençut que qualque assessor del senyor Matas li faria el guió amb molt de gust. En fi...! Deia que els mals d'IB3 s'han de cercar en l'entorn del senyor Matas. La tria lingüística d'IB3 no és casual. Ha estat una de les banderes que l'actual govern ha enlairat amb més convicció des del dia mateix que va constituir-se. Hem de recordar totes les maniobres de Rodríguez, Fiol o Estaràs per afeblir l'ús social del català, desactivar la xarxa d'ensenyament o convertir els escriptors d'aquesta terra en escriptors autonòmics? Hem de recordar la desastrosa política lingüística i cultural de l'Ajuntament de Palma? De tot plegat -d'això i molt més!-, cal demanar explicacions al senyor Jaume Matas. La seva voluntat per a empetitir-nos, per a ridiculitzar-nos, no coneix fronteres. El discurs que va pronunciar en el lliurament dels Llull, no pretenia altra cosa. Empetitir-nos, ridiculitzar-nos. Aquest home té un problema, i el problema és que no té en compte la mesura de les coses. Amb la llengua s'ha passat de dos carrers. De manera que cal parar-li els peus. I qui els hi ha de parar, és l'oposició. S'imaginen Zapatero parlant andalús en els premis Cervantes? Qui representa el col·lectiu no pot prescindir del llenguatge estàndard en les seves intervencions públiques. I Matas en prescindeix per iniciativa pròpia, sense encomanar-se ni a Déu ni al diable. El parlament té el deure de llegir-li la cartilla.

Llorenç Capellà, escriptor