No seria just voler jutjar la possible qualitat de la nova televisió autonòmica per la mostra del dia de la presentació. Però tampoc no és culpa nostra si el tast que ens varen donar va resultar tan miserable que l'única definició que li escau és la d'un autèntic atemptat terrorista contra el poble de les Illes Balears. En qualsevol cas, i limitant-me a l'ús idiomàtic, si aquesta és la manera que volen aplicar per «vertebrar» la societat illenca, està ben clar que el fracàs d'IB3 serà total i el resultat exactament a l'enrevés, perquè els menorquins i eivissencs segur que es varen sentir més devertebrats que mai. Me podreu dir que això es podria arreglar, per exemple, i no em sap greu donar idees, fent una pel·lícula sobre la novel·leta menorquina d'Àngel Ruiz i Pablo titulada Viatge tràgic de l'amo en Xec de s'Uastrà, que almanco seria divertida. Però el problema no és aquest. El problema és que mentres per una banda diuen que s'ha de normalitzar l'ús de la nostra llengua en tots els àmbits, i per tant també en el de la justícia, per una altra fan una pel·lícula en mallorquí pagès, i què hi farem, però quan hi ha un judici fan parlar en castellà el jutge, que evidentment també és mallorquí, amb la qual cosa reforcen subliminalment la idea que el castellà és l'idioma que cal usar per a les coses serioses i el mallorquí és una llengua d'estar per casa. Si aquesta jerarquització de les llengües, a la qual s'adjudica a la nostra el nivell més baix, ha d'esser, com sembla obvi, la tònica d'IB3, no hi ha dubte que estam davant una política de genocidi cultural del nostre poble que cal denunciar i combatre amb tota energia, sobretot quan a més està finançada amb els nostres propis doblers. En definitiva, ja ho va anunciar amb tota desvergonya la senyora Maria Umbert, directora de la flamant IB3, quan va dir que la televisió autonòmica de les Illes Balears utilitzaria el «bilingüisme natural» de la societat illenca. Es necessita esser un barrut de set soles per venir-nos, a aquesta altura de la pel·lícula, amb aquestes històries, quan fins i tot els ignorants més grans ja saben que això és una gran mentida, perquè no hi ha pobles ni societats bilingües, sinó que el bilingüisme és sempre una propietat individual: Hi ha individus que, perquè s'han interessat o els han obligat, han après una altra llengua a més de la seva pròpia, que és la que varen aprendre dels seus pares, i la que en el cas més pristi i natural ja parlaven els seus avis i rebesavis. Alguns fins i tot són trilingües. Però els pobles, tots els pobles, i per tant totes les societats, són sempre monolingües. Les paraules de la senyora Umbert només demostren que el Govern vol dur endavant amb tota determinació la seva política de despersonalització del nostre poble, però també que la volen executar essent conscients que han d'amagar les seves vertaderes intencions, perquè si no, el poble illenc les rebutjaria. És a dir: No volen dur endavant una política desnacionalitzadora perquè respon a una exigència popular, perquè el nostre poble ja està tan embrutit que és això el que vol. No. La volen dur endavant perquè la seva voluntat és desnacionalitzar, embrutir culturalment i nacionalment el nostre poble, i en definitiva trair-lo. Convé dir-los-ho ben clar a la senyora Maria Umbert (llinatge, per cert, catalaníssim i mallorquiníssim, encara que ella parla sempre en castellà) i a tots els seus col·laboradors: Uns covards que no es volen embrutar les mans els han encomanat el paper de genocides del nostre poble.