L'IIFV diu que intentar diferenciar valencià i català "atempta contra el respecte mínim a l'autoritat científica"

VALENCIA, 2 (EUROPA PRESS)

L'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) va assenyalar hui que les actuacions que intenten presentar el català, el valencià i el balear "de facto com a llengües diferents atempten contra el respecte mínim a l'autoritat científica, la història i la cultura" i va agregar que és "absurd pensar que, a partir d'ara, per una decisió administrativa, un mateix professor haja de desdoblar-se per a impartir una mateixa docència en dos assignatures pretesament PUBLICIDAD

diferents".

L'organisme es va pronunciar així a través d'un comunicat després de l'anunci que el Ministeri d'Educació i Ciència "està preparant un reial decret que reconeix el títol de valencià, homologant-lo als títols actuals de català, basc i gallec" i que les escoles oficials d'idiomes de les "comunitats autònomes governades pel Partit Popular impartiran el pròxim curs l'assignatura de valencià", van indicar les mateixes fonts.

L'IIFV va defensar que la diversitat onomàstica, que respon a tradicions històriques "perfectament respectables, no pot servir de excusa per a la secessió lingüística" i va agregar que, en l'actualitat, "molts llicenciats i diplomats valencians estan impartint classes de català a Catalunya i a les Illes Balears, sense que en cap cas s'haja qüestionat la varietat lingüística que fan servir".

A més, l'organisme va advertir que és "imprescindible" per a assegurar el "futur compartit" de la llengua un acord del "màxim rang" institucional que resolga la diversitat de noms i, al respecte, va assenyalar que situacions de diversitat onomàstica "més o menys semblants a la nostra s'han pogut solucionar molt positivament amb acords d'este tipus", com és el cas del signat per Bèlgica i Holanda en relació amb el neerlandés.

En la seua nota, l'IIFV afirma que els continguts de qualsevol títol oficial referit al 'valencià' o al 'català' "ja inclouen informació sobre les variants dels grans territoris lingüístics, que no sempre corresponen a demarcacions administratives". Afegix que una cosa semblant succeïx en les classes de espanyol impartides en les universitats dels Estats Units, on s'ensenyen les diferències existents entre l'espanyol de la Península Ibèrica i el d'Amèrica.

Segons l'IIFV, és un "fet conegut que la comunitat científica internacional reconeix la unitat de les parles catalanes-valencianes-balears, que acadèmicament s'identifiquen amb el nom genèric de llengua catalana" i va alertar que les actuacions que intenten "presentar-les de facto com a llengües diferents atempten contra el respecte mínim a l'autoritat científica, a la història i a la cultura".

GENERALITZACIO DEL TERME 'CATALA'

Els responsables de l'Institut van explicar que el terme 'català' es va generalitzar per a denominar el conjunt de la llengua, a partir dels treballs dels grans romanistes europeus del segle XIX, moment en què els nostres parlars van ser objecte d'estudis molt importants".

L'IIFV va assenyalar que la denominació de 'català' respon al fet que la llengua va nàixer a la 'Catalunya Vella' i "es va estendre a la resta d'espais geogràfics que ocupa actualment" i a què a partir del segle XIX Catalunya es va convertir en "centre indiscutible d'irradiació dels principals moviments literaris i culturals del conjunt de l'àrea lingüística".

Així mateix, les mateixes fonts van aclarir que esta denominació "no és en absolut incompatible amb altres denominacions tradicionals i legals com per exemple la de 'valencià'".

Per part seua, el STEPV va qualificar d'"aberració lingüística" i "despropòsit intolerable" la decisió d'introduir en les escoles oficials d'idioma un pla d'estudis per al valencià "diferent de l'actual".

El sindicat va denunciar que esta mesura, "lluny de donar prestigi social a la llengua dels valencians, intenta mantindre ben viva la batalla lingüística d'acord amb un secessionisme totalment planificat per part del PP per trencar una unitat que, des del punt de vista acadèmic, pedagògic i filològic, no ofereix cap tipus de dubte".

Així mateix, el STEPV considera que esta decisió "no només afectarà els plans d'estudi sinó el professorat que haja d'homologar titulacions o d'impartir docència en els diferents territoris de parla catalana fent encara més gran la problemàtica que actualment ja existix, per raons polítiques, a l'hora d'homologar les titulacions".