Més de 200 estudiants es tanquen a la UIB per defensar el català
Qualifiquen d'«agressió» l'actual política lingüística del Govern

CATI ROIG.Palma.
«Qui estima el català no el mata» o «prou d'agressions al català» són només dos dels lemes que es pogueren veure a les pancartes que els estudiants de filologia catalana de la Univeristat de les Illes Balears penjaren a l'edifici Ramon Llull, amb motiu de la tancada que protagonitzaren ahir.

Més de 200 persones, entre estudiants, professors o polítics representants dels Progressistes de les Illes Balears com l'exconsellera Fernanda Caro o Cecili Buele, candidat d'aquesta coalició al Senat, anaren al campus de la carretera de Valldemosa per protestar contra la política lingüística del Govern.

En un ambient festiu, però sense oblidar el motiu que els congregava, els estudiants de filologia catalana, principals impulsors de l'acte reivindicatiu, aprofitaren per fer la lectura d'un manifest en el qual asseguraren sentir-se «insultats com a estudiosos d'una ciència que el Govern del PP profana dia rere dia sense arguments científics, mitjançant l'ús de prejudicis lingüístics de la nostra societat».

En el comunicat, dividit en cinc parts que llegiren cinc alumnes, un representant de cada curs, els joves asseguraren que l'Executiu del PP vol aplicar programes destinats a «esquarterar la llengua catalana» i recordaren mesures recents com «el tancament de Som Ràdio, única emissora que emetia en un català prou correcte i que difonia la música catalana mil voltes més que qualsevol emissora».

Sens dubte, els concentrats volgueren emfasitzar que «les polítiques d'agressió a una llengua sempre són d'agressió a un estàndard, i el Govern del PP sap molt bé que si la llengua catalana no té un estàndard sòlid, unitari i nacional, que pugui acomplir les funcions que li pertoquen, aleshores és quan es produirà una substitució lingüística».

Com que la nit es presentava llarga, els manifestants organitzaren diversos actes com un recital poètic, música en viu, projeccions de cinema en català i, per descomptat, un sopar en el qual tots havien de fer la seva aportació.

Així mateix, repartiren fullets amb el decàleg del catalanoparlant, en el qual figuren recomanacions per defensar la llengua com «parlar la llengua pròpia sempre que sigui possible» o «respectau les diferències regionals del català, aquesta és la seva riquesa». A més lliuraren el decàleg del castellanoparlant, en el qual demanen «interès per la llengua del país que t'ha acollit» o «fes respectar tant la llengua catalana com la castellana i respecta-les tu mateix».