Seixanta dies ha deixat passar l'Obra Cultural Balear (OCB) abans de carregar contra el Govern popular per la seva política lingüística. El president de l'entitat, Antoni Mir, va acusar ahir l'Executiu
popular de llançar «atacs viscerals» contra la identitat, la cultura i la llengua pròpies, que «per primer pic en la història no té assegurada la seva supervivència», i va demanar al president Jaume Matas que «retiri el seu projecte d'apartheid» lingüístic i cultural i recuperi el clima de convivència.

Segons Mir, l'Executiu autonòmic vol «arraconar el català fins a la mínima expressió» i convertir-lo en una «llengua de segona», amb la política lingüística i educativa anunciada i amb la reforma del decret que regula el coneixement del català a l'Administració.

«Missatges negatius», va dir, que han contribuit a crear un «clima de crispació». «Si el Govern Matas actua en els propers quatre anys de la manera que ha anunciat en aquests seixanta dies, podria donar un cop mortal a la llengua catalana a les Illes Balears». El màxim responsable de l'OCB va fer un «diagnòstic preocupant» de la situació del català, perquè el seu «ús social recula a una velocitat vertiginosa». Una situació agreujada, va dir, pel «repte» que suposa l'arribada de nouvinguts.

Mir va demanar als responsables del nou Executiu que apliquin la Llei de normalització lingüística, que «és de mínims», però «vigent» per aconseguir la igualtat entre el català i el castellà, que «no s'ha aconseguit». Va insistir en la necessitat de continuar els programes d'ensenyament del català als nouvinguts, d'aprofundir en l'aplicació del decret de mínims a l'ensenyament i de fer marxa enrere en la reforma a la baixa que regula el coneixement del català a l'Administració.

Precisament en aquest punt Mir va anunciar que l'entitat presentarà al·legacions a la rebaixa d'exigències de català en la funció pública i «arribarem fins a la darrera instància», el Tribunal Superior de Justícia de Balears.

El vicepresident de l'entitat, Joan Gelabert, també va rebutjar la mesura, va acusar el conseller d'Interior, José María Rodríguez, de falsejar la realitat i considerà «injustificable» que els funcionaris de més de 50 anys no hagin d'acreditar cap coneixement de català.

Gelabert també va acusar el conseller d'Educació, Francesc Fiol, de no preocupar-se per l'ensenyament en català i li va respondre que no hi ha cap alumne que acabi la secundària sense un bon nivell de castellà, però «n'hi ha molts que tenen problemes per expressar-se en català».

Mir va voler deixar clar que les mesures anunciades pel Govern afecten la raó de ser de l'Obra i van en contra del marc estatutari vigent. «La cultura catalana només ens té als ciutadans i a les institucions de les Balears i en cap cas no podem fer deixadesa d'aquesta responsabilitat». En aquest sentit, va anunciar la presentació, el setembre, d'una campanya de mobilització popular per «fer pinya i recuperar el compromís de defensa de la llengua».