L'Institut Ramon Llull

Les relacions entre el Govern balear i el de la
Generalitat al voltant de l'Institut Ramon Llull no
passen pel seu millor moment. Des que Caterina Mieras
es va fer càrrec de la Conselleria de Cultura dins del
pacte tripartit català, les tensions i els mals
entesos han anat en augment. Dins aquest ambient va
ser destituït dimecres passat el director de
l'Institut, que no era de la confiança de l'Executiu
d'esquerres que governa a Catalunya ni -tot s'ha de
dir- del de les Balears, que és de dretes.

Davant aquesta difícil conjuntura, el Govern Matas té
l'obligació fins i tot històrica de mantenir-se al seu
lloc dins l'Institut i donar tot el seu suport perquè
pugui desenvolupar la seva tasca. El català és la
llengua pròpia de les Balears, i així ho palesa
l'Estatut d'Autonomia, sant i senya del nostre
autogovern. Però n'hi ha més: ara per ara l'única
expressió institucional, l'únic esquelet pressupostari
que dóna contingut a la realitat cultural dels països
de parla catalana, es diu Institut Ramon Llull.

Això és el més important, i tant el Principat com les
Balears han de fer tot el possible per mantenir
l'enteniment al seu voltant, per potenciar-lo i per
engrandir-lo. Des de Barcelona i des de Palma s'ha de
comprendre que la llengua i la cultura són patrimoni
de tots, i el seu engrandiment no es pot veure
enterbolit per sectarismes ni prejudicis. Tota tasca
en favor d'un fet lingüístic i cultural ha de tenir la
grandesa d'estar per sobre dels partidismes, i
l'Institut Ramon Llull hauria de ser exemplar en
aquest aspecte essencial.