Les
entitats per la llengua titllen d'«atemptat»
el decret del valencià
Des del PP balear asseguren que creuen en la unitat lingüística
T.P./C.R.Palma.
Les reaccions al Reial decret del Ministeri d'Educació
que reconeix el títol de valencià i que l'equipara
als de català, gallec i euskera no s'han fet esperar
entre els partits de l'oposició i les entitats de
defensa de la llengua.
El president
de l'Obra Cultural Balear, Antoni Mir, declarà de
manera contundent que accions com aquesta que qualificà
«d'aberració» demostren que «no
és que no tinguem un Estat a favor, sino que en tenim
un en contra».
Mir
apelà a la memòria històrica dels catalanoparlants
«aquesta és una més de les accions en
contra del català del govern del PP que passarà
a engrossar el llistat de greuges». Entre els «menyspreus»
del PP cap al català, Mir enumerà l'increment
de les hores de castellà en detriment de les de català,
«el vet d'Aznar del català a les institucions
europees que fa que els vuit milions de catalanoparlants
estiguem discriminats».
Així
mateix, des del PSM qualificaren de «greu atemptat
a la cultura la decisió del Ministeri de trencar
la unitat del català» i acusaren el govern
d'executar una estratègia contra la llengua. Els
nacionalistes titllen aquest acord com a «contrari
a la unitat de la llengua acceptada científicament
per la comunitat filològica internacional»
i segons ells, això «no és més
que una nova batalla contra l'ús social de la llengua
catalana.
Al sector
de l'ensenyament la proposta no s'ha acollit de millor manera.
Precisament des de l'Stei, la seva secretària general,
Neus Santaner, titllà l'acció com a una estratègia
dels «espanyolistes per dividir la llengua a nivell
dialèctic», cosa que segons Santaner «denota
incultura política».
Des
del PSIB, la diputada Aina Calvo afirmà en to irònic
que hi ha una expressió castellana que defineix molt
bé les accions del Ministeri «divideix i venceràs».
Calvo es mostrà també sorpresa davant l'actitud
del PP de les Illes Balears que «sempre havien estat
favorables a la unitat de la llengua».
La socialista
explicà que la postura actual del PP, de fer servir
el català «com a obstacle» es tradueix
en un «ambient de crispació» a la societat.
Però el PP balear no ha quedat impassible davant
aquesta mesura, el director general de Planificació
i Centres, Rafel Bosch aclarí que el PP de les Illes
Balears reconeix la unitat de la llengua catalana i que
no esperen una gran demanda de cursos de valencià.