Normalització del nom o cognoms


	Normalització de l'ortografia del nom o dels cognoms
	Normalització del nom S'entén per normalització del nom la traducció d'aquest al català de qualsevol altra llengua. Observacions Tots els catalans (els qui s'hi senten) haurien de tenir el seu nom en català a tots els documents oficials. Procediment Basta presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre nom. Ús d'hipocorístics Els hipocorístics són formes escurçades dels noms, usats de vegades col·loquialment però no, en principi, en la documentació oficial. Per exemple, Toni, Pep o Lina. La llei prohibeix la imposició d'hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagin adquirit "substantivitat pròpia". Aquest és el punt jurídicament més complicat, atès que els tècnics lingüístics no poden establir objectivament si un hipocorístic ha assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l'admissió o no d'un hipocorístic depèn de la seva valoració subjectiva i de les pràctiques de cada jutge. Els organismes assessors esmentats més avall només emeten una nota informativa manifestant que la forma que es pretén imposar existeix.

	Normalització dels cognoms S'entén per normalització d'un cognom català els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). Observacions Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich, Prohens, Reynés o Thomàs). En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré, Caballé o Sardá) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol). Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies (Antich, Prohens, Reynés Thomàs), com la modernització i adaptació a les normes vigents (Antic, Proenç, Reiners, Tomàs). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions (Pinya, Rossinyol), Amb tot, hi haurà molts de casos a mitjan camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual. Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia, Busquets per Bosquets, Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig. Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) hi ha consens general a recomanar la regularització absoluta (Son Lledó, Son Arboç, Can Maçanet). Procediment Cal presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Certificat lliurat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears (Gabinet d'Onomàstica). Aquest document certifica que el cognom és català i la seva grafia adequada. Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre cognom. La "i" entre cognoms Si voleu tenir una "i" entre els dos cognoms, basta que ho manifesteu a l'encarregat del Registre Civil.

	Traducció o adaptació al català de cognoms estrangers Es tracta de la "traducció" d'un cognom semànticament transparent basant-se en l'equivalència del nom comú corresponent al dit cognom (per exemple, Rubio per Ros o Escribano per Escrivà), o bé en la modificació d'un cognom estranger que té un equivalent català formalment molt pròxim i etimològicament emparentat (com Fernández i Ferrandis). Observacions Aquesta és una qüestió lingüísticament polèmica i jurídicament complexa. Els cognoms estrangers en principi no es tradueixen al català, a diferència del que succeeix amb els noms de fonts. Nosaltres creiem que en cap cas no s'ha de fer el canvi, el qual representaria una falsificació de la història personal del portador. Una altra cosa és recuperar una forma originària en cas que aquesta hagués estat alterada per una acció inadequada d'algun funcionari en el passat. Procediment Aquest procés és més difícil, atès que cal obrir un expedient judicial. Els organismes assessors esmentats més amunt només emeten una nota informativa manifestant que el cognom català que es pretén adoptar existeix en català i s'escriu d'una manera determinada.

	Tràmits posteriors Una vegada feta la rectificació del nom o cognom en el Registre Civil ja la podeu fer en altres documents (DNI, passaport, carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures) presentant només una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el practicau. Podeu esperar a fer els canvis en renovar els documents per caducitat o pèrdua, si s'escau.

	Normativa: Llei espanyola 40/1999 sobre nom i cognoms i el seu ordre Llei espanyola del Registre Civil Reial decret de modificació de determinats articles del Reglament del Registre Civil Decret de la Generalitat de Catalunya sobre acreditació de la correcció lingüística de noms i cognoms Instrucció de la Generalitat de Catalunya sobre l'expedició dels certificats que acrediten la correcció ortogràfica dels cognoms catalans

Tornar a Materials de construcció