Comparativa del tractament de la llengua en els estatuts d'autonomia dels Països Catalans

[advertiment: els textos en lletra grisa són comentats en un altre apartat]

1 Llengua pròpia
Catalunya 1979 La llengua pròpia de Catalunya és el català. (art 3.1)
Catalunya 2005 (aprovat pel Parlament de Catalunya) La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de totes les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics a Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. (art 6.1)
Catalunya 2006 (aprovat per les Corts espanyoles) La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. (art 6.1)
País Valencià 1982 Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l'ús d'una llengua i de l'altra, així com els que puguen ser exceptuats de l'ensenyança i de l'ús de la llengua pròpia de la comunitat. (art 7.6)
País Valencià 2006 La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià (art 6.1)
Illes Balears 1983 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial.
2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la i ningú no podrà esser discriminat per causa de l'idioma. (art 3.)
Illes Balears 2006 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial.
2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la i ningú no podrà esser discriminat per causa de l'idioma. (art 4)

Comentari:

Catalunya: Tots els estatuts estableixen que el català és la llengua pròpia de Catalunya. Els textos del 2005 i 2006, a més, fan derivar d'aquest fet l'ús normal i preferent del català a l'administració, l'ensenyament i els mitjans de comunicació públics.

País Valencià: L'estatut 2006 estableix el català –amb el nom de valencià– com a llengua pròpia, cosa que l'estatut 1982 només feia d'una manera més indirecta (art 7.6). Els dos estatuts valencians estableixen el nom de valencià, amb una finalitat secessionista. Amb tot, les sentències dels tribunals proclamen de forma contundent la unitat de la llengua. L'expressió idioma valencià (vegeu taula següent), reforçada en l'estatut 2006, no canvia res respecte a l'estatut 1982.

Balears: Els dos estatuts estableixen el català com a llengua pròpia.

 
2 Llengües oficials
Catalunya 1979 L'idioma català és l'oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l'Estat espanyol. (art 6.2)
Catalunya 2005

El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. (art 6.2)

La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia i oficial d'aquest territori i és també oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. (art 6.5)

Catalunya 2006

El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. (art 6.2)

La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. (art 6.5)

País Valencià 1982 Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los. (art 7.1)
País Valencià 2006 L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat. (art 6.2)
Illes Balears 1983 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial.
2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la i ningú no podrà esser discriminat per causa de l'idioma. (art 3)
Illes Balears 2006 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial.
2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la i ningú no podrà esser discriminat per causa de l'idioma. (art 4)

Comentari:
Tots els estatuts proclamen català i castellà com a llengües oficials. Però el de Catalunya 2006 proclama a més l'occità com a llengua igualment oficial en el Principat. Aquesta comunitat té, doncs, tres llengües oficials. Els aranesos tenen dret d'adreçar-se a l'administració del Principat en occità. Cal dir que allò que és oficial es tota la llengua occitana, i no sols la varietat aranesa.

 

3 No discriminació
Catalunya 1979  
Catalunya 2005 Tothom té dret a no ésser discriminat per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, plena validesa i eficàcia, sense que se’n pugui al·legar desconeixement. (art 32)
Catalunya 2006

Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes. (art 32)

País Valencià 1982 Ningú podrà ser discriminat per raó de la seua llengua. (art 7.3)
País Valencià 2006 Ningú podrà ser discriminat per raó de la seua llengua. (art 6.4))
Illes Balears 1983 Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la [la llengua catalana] i ningú no podrà esser discriminat per causa de l'idioma. (art 3.2)
Illes Balears 2006 Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la [la llengua catalana] i ningú no podrà esser discriminat per causa de l'idioma. (art 4.2)

Comentari:
Tots els estatuts, excepte el de 1979, afirmen que ningú no ha de ser discriminat per raó de llengua. Un element remarcable és la supressió en el nou estatut del Principat de l'especificació "sense que se’n pugui al·legar desconeixement", cosa dirigida a protegir el monolingüisme d'alguns funcionaris (jutges, etc.) i que posa en entredit el deure de conèixer el català de l'article 6.2. Vegeu el comentari a la taula següent sobre la supressió del deure de conèixer el català per als qui no siguin ciutadans de Catalunya.

 

4 Drets i deures lingüístics generals
Catalunya 1979  
Catalunya 2005 Totes les persones a Catalunya tenen el dret d'utilitzar i el dret i el deure de conèixer les dues llengües oficials. (art 6.2)
Catalunya 2006 Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. (art 6.2)
País Valencià 1982 Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los. (art 7.1)
País Valencià 2006 Tots tenen dret a conéixer-lo i a usar-lo [el valencià] i a rebre ensenyament del, i en, idioma valencià. (art 6.2)
Illes Balears 1983 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial.
2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la i ningú no podrà esser discriminat per causa de l'idioma. (art 3)
Illes Balears 2006 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial.
2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la i ningú no podrà esser discriminat per causa de l'idioma. (art 3)

Comentari:

Tots els estatuts (excepte Catalunya 1979) proclamen el dret de totes les persones residents a les respectives comunitats d'usar el català.

Els dos textos per a Catalunya del 2005 i 2006 institueixen, a més, el deure de conèixer el català. Però mentre que el text del Parlament de Catalunya l'aplica a totes les persones, el text sorgit del Parlament espanyol l'aplica només als ciutadans de Catalunya. Amb això alguns funcionaris, com jutges, que exerceixen a Catalunya però amb domicili legal fora del Principat podrien restar eximits del deure. (Vegeu el que es comenta a la taula 10)

 

5 Drets dels consumidors i usuaris
Catalunya 1979  
Catalunya 2005 Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuaris o consumidors de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis. (art 34)
Catalunya 2006 Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d'usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis. (art 34)
País Valencià 1982  
País Valencià 2006  
Illes Balears 1983  
Illes Balears 2006  

Comentari:
Els dos textos del 2005 i 2006 per al Principat estableixen el dret dels consumidors de ser atesos en català, i l'obligació de les empreses en general de satisfer aquest deure. Tanmateix, no són clars els límits d'aquesta obligació, ni la forma com s'aplicarà, que seran fixats per les lleis.

 

6 Competències
Catalunya 1979  
Catalunya 2005

Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l'abast, dels usos i dels efectes jurídics de la doble oficialitat i de la llengua pròpia, i també la normalització lingüística del català (art 128.1)

Correspon a la Generalitat i al Conselh Generau de l'Aran la competència sobre la normalització lingüística de l'occità, denominat aranès a l'Aran. (art 128.2)


Correspon a la Generalitat la competència exclusiva [...] la regulació i la inspecció de les sales d'exhibició cinematogràfica i el control i la concessió de llicències de doblatge. (art 145.1)

Catalunya 2006

1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l'abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català. (art 143)

2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d'Aran la competència sobre la normalització lingüística de l'occità, denominat aranès a l'Aran. (art 143)


Correspon a la Generalitat la competència exclusiva [...] La regulació i la inspecció de les sales d'exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya. (art 127.1)

País Valencià 1982  
País Valencià 2006  
Illes Balears 1983 La comunitat autònoma té competència exclusiva per a l'ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d'acord amb la tradició literària autòctona. Normalitzar-la serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma. Les modalitats insulars del català seran objecte d'estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de l'idioma. (art 14)
Illes Balears 2006

La Comunitat Autònoma té competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d’acord amb la tradició literària autòctona. Normalitzar-la serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma. Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua.(art 35)

Nota. La redacció sortida del Parlament de les Illes Balears era: "La comunitat autònoma té competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d’acord amb la tradició literària autòctona. Normalitzar-la serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma. Les modalitats insulars del català – mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc– seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua."


Comentari:

Pel que fa al Principat s'ha produït una retallada en el text del 2006: de tenir la Generalitat competència exclusiva en la regulació de la doble oficialitat ha passat a tenir-la només sobre l'oficialitat del català. Catalunya no pot decidir, doncs, sobre les característiques de l'oficialitat de l'espanyol.

Observem també la rebaixa soferta per la competència sobre llicències de doblatge.

En el cas del País Valencià no es reconeix a la Generalitat cap competència sobre llengua.

I a les Balears s'estableix la misèria de la competència exclusiva sobre l'ensenyament del català.

 

7 Promoció del Català
Catalunya 1979 La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d'assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya. (art 6.3)
Catalunya 2005
  1. Els poders públics de Catalunya han de protegir la llengua catalana en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte de la llengua aranesa.
  2. Les polítiques de foment de la llengua catalana s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món. (art 48)
Catalunya 2006
  1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n'han de fomentar l'ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s'han d'aplicar respecte a l'aranès.
  2. ...
  3. Les polítiques de foment del català s'han d'estendre al conjunt de l'Estat, a la Unió Europea i a la resta del món. (art 48)
País Valencià 1982

La Generalitat Valenciana garantirà l'ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per a assegurar-ne el coneixement. (art 7.2)

S'atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià. (art 7.4)

País Valencià 2006

La Generalitat Valenciana garantirà l'ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per a assegurar-ne el coneixement. (art 6.3)

S'atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià. (art 6.4)

Illes Balears 1983  
Illes Balears 2006  

Comentari:

Catalunya: El mandat a la Generalitat que establia l'estatut 1979 de garantir una igualtat de les dues llengües oficials es transforma en el 2006 en un mandat més orientat a la promoció del català (i l'aranès). La Generalitat ha de fer aquesta promoció també fora de les seves fronteres, en els àmbits de les seves competències.

País Valencià: Els dos textos obliguen la Generalitat a una política de "ús normal i oficial" de les llengües i estableixen un mandat general d'assegurar el coneixement del català i de donar "protecció i respecte" a la seva recuperació.

Balears: No hi ha un mandat genèric de promoció de la llengua, només alguna referència específica en altres articles.

 

8 Administració
Catalunya 1979  
Catalunya 2005


El català és la llengua d'ús normal i preferent de totes les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics a Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. (art 6.1)


  1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga totes les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i les entitats privades que en depenen, en general, quan exerceixen funcions públiques.
  2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció.
  3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen aquest Estatut i les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball.
  4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
  5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret a relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, i no poden exigir a la persona interessada la traducció al castellà. (art 33)


La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen. (art 48.4)

Catalunya 2006


El català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. (art 6.1)


  1. Els ciutadans tenen el dret d'opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l'Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques.
  2. Totes les persones, en les relacions amb l'Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se'ls pugui exigir cap mena de traducció.
  3. Per a garantir el dret d'opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l'Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d'acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball.
  4. Per a garantir el dret d'opció lingüística, l'Administració de l'Estat situada a Catalunya ha d'acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
  5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal, d'acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d'atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica. (art 33)

La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen. (art 48.5)

País Valencià 1982 La llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua pròpia en l'Administració i l'ensenyança (art 7.5)
País Valencià 2006

La llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua pròpia en l'Administració i l'ensenyament (art 8.6)

Els ciutadans valencians tindran dret a dirigir-se a l'Administració de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les seues dos llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada. (art 9.2)

Per a la provisió de Notaries, els candidats seran admesos en igualtat de drets, tant si exercixen al territori de la Comunitat Valenciana com si ho fan a la resta d'Espanya. En cap cas no podrà establir-se l'excepció de naturalesa o de residència. Els Notaris hauran de garantir l'ús del valencià en l'exercici de la seua funció en l'àmbit de la Comunitat Valenciana de conformitat amb les normes d'este estatut. (art 58.2)

Illes Balears 1983  
Illes Balears 2006  

Comentari:

Catalunya: L'estatut del Parlament estableix el català com la llengua normal de les administracions a Catalunya, mentre que el que surt del Parlament espanyol l'estableix per a les administracions de Catalunya. Segons el segon text l'administració de l'Estat al Principat no resta subjecta a l'obligació d'usar normalment el català. Els dos textos estableixen el dret dels ciutadans d'adreçar-se en català i en espanyol a qualsevol administració, però no expliciten l'obligació de les administracions en general d'usar una llengua concreta en la documentació derivada. També es reconeix el dret dels ciutadans d'enviar escrits en català als òrgans constitucionals i als òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal (Govern espanyol, Parlament, Tribunal Suprem,etc.), però no s'especifica el dret a ser-hi corresposts, i en el text 2006 se suprimeix la importantíssima especificació "no poden exigir a la persona interessada la traducció al castellà". A més, aquest dret resta condicionat a la regulació que en facin les lleis. Altrament, al Principat, només la Generalitat, l'Administració local i les corporacions públiques de Catalunya són obligades a emprar per defecte el català en les relacions amb els ciutadans i entre elles.

País Valencià: En el darrer estatut s'estableix el dret dels ciutadans d'adreçar-se a l'administració (només de la Comunitat Valenciana) en català i a rebre-hi resposta. D'altra banda, es diu que els notaris han de garantir l'ús del català (se suposa que han de garantir el dret dels clients a tenir-hi els documents).

Balears: Als estatuts no hi ha cap referència al català a l'administració. Cal remetre's a la Llei de normalització lingüística.

 

9 Justícia
Catalunya 1979  
Catalunya 2005
  1. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció.
  2. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen aquest Estatut i les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball. (art 33)
Catalunya 2006
  1. Totes les persones, en les relacions amb l'Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se'ls pugui exigir cap mena de traducció.
  2. Per a garantir el dret d'opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l'Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d'acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball.(art 33)
País Valencià 1982  
País Valencià 2006  
Illes Balears 1983  
Illes Balears 2006  

Comentari:
Cap estatut fa cap regulació de les llengües oficials en l'àmbit de la justícia. Només l'estatut de Catalunya 2005-2006 estableix el dret de tothom d'utilitzar el català en les relacions amb la justícia, el notariat i els registres. En aquest cas concret es reconeix al ciutadà el dret de rebre els documents en la llengua sol·licitada. Caldria poder entendre el concepte de 'llengua sol·licitada' (com se sol·licita?).

 

10 Capacitació dels funcionaris
Catalunya 1979  
Catalunya 2005

Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen aquest Estatut i les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball. (art 33.2)

Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball. (art 33.4)

ARTICLE 97. REQUISITS DEL PERSONAL JUDICIAL I DE LA
RESTA DEL PERSONAL AL SERVEI DE L’ADMINISTRACIÓ DE
JUSTÍCIA A CATALUNYA
1. Per a ocupar una plaça de magistrat o magistrada, jutge o jutgessa o fiscal a Catalunya, els candidats són admesos en igualtat de drets. Han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb
l’abast que determini la llei.
2. Els magistrats i els jutges que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l’abast que determini la llei.
3. En tot cas el coneixement suficient de la llengua i del dret és un requisit per a obtenir una plaça en els corresponents concursos de trasllat.
4. Els secretaris judicials i tot el personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya han d’acreditar el coneixement del català que s’exigeix al personal de l’Administració de la Generalitat.
5. Correspon al Consell de Justícia de Catalunya comprovar el compliment de les condicions que estableix aquest article en l’accés a les places dels òrgans judicials, de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya.

Catalunya 2006

Per a garantir el dret d'opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l'Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d'acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball. (art 33.2)

Per a garantir el dret d'opció lingüística, l'Administració de l'Estat situada a Catalunya ha d'acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball. (art 33.4)

ARTICLE 102. DEL PERSONAL JUDICIAL I DE LA RESTA DEL PERSONAL AL SERVEI DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

  1. Els Magistrats, els Jutges i els Fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d'acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l'abast que determini la llei.
  2. Els Magistrats, els Jutges i els Fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d'acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l'abast que determini la llei.
  3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha d'ésser valorat d'una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat corresponents.
  4. El personal al servei de l'Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d'acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu càrrec o lloc de treball.
  5. [suprimit]
País Valencià 1982  
País Valencià 2006 Per a la provisió de Notaries, els candidats seran admesos en igualtat de drets, tant si exercixen al territori de la Comunitat Valenciana com si ho fan a la resta d'Espanya. En cap cas no podrà establir-se l'excepció de naturalesa o de residència. Els Notaris hauran de garantir l'ús del valencià en l'exercici de la seua funció en l'àmbit de la Comunitat Valenciana de conformitat amb les normes d'este estatut. (art 58.2)
Illes Balears 1983  
Illes Balears 2006 En la resolució dels concursos i de les oposicions per proveir els llocs de magistrats i jutges es valoraran com a mèrits preferents l'especialització en el dret civil de les Illes Balears i el coneixement del català. (art 54.2)

Comentari:

Catalunya: El coneixement del català per part dels magistrats, jutges i fiscals era un requisit en l'estatut 2005, on s'especifica que l'acreditació de la llengua s'ha de fer segons el mateix estatut (article 97, després destrossat). A l'estatut 2006 desapareix el concepte de requisit, substituït per la necessitat d'acreditació (un procés que pot ser posterior a l'ocupació de la plaça), que es fa d'acord amb les lleis espanyoles, que poden desvirtuar-la completament. També es rebaixa radicalment el coneixement del català exigible als secretaris judicials i personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya.

País Valencià: Es ve a remarcar que no es poden establir diferències per motiu de competència lingüística en la concessió de notaries. Cap altra referència a la capacitació lingüística dels funcionaris.

Balears: S'estableix el coneixement del català només com a mèrit per a jutges i magistrats.

 

11 Ensenyament
Catalunya 1979  
Catalunya 2005


el català és la llengua d'ús normal i preferent de totes les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics a Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. (art 6.1)


  1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.
  2. Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis.
  3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
  4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament.
  5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin. (art 35)

 

Catalunya 2006


El català és la llengua d'ús normal i preferent de totes les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics a Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. (art 6.1)


  1. Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari.
  2. Els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en català en l'ensenyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament. L'ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d'estudis.
  3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
  4. Els alumnes que s'incorporen més tard de l'edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l'ensenyament.
  5. El professorat i l'alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin. (art 35)


El Govern, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per a garantir l'ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. (art 48.2)

País Valencià 1982 La llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua pròpia en l'Administració i l'ensenyança
País Valencià 2006 Tots tenen dret a conéixer-lo i a usar-lo [el valencià] i a rebre ensenyament del, i en, idioma valencià. (art 6.2)
Illes Balears 1983 La comunitat autònoma té competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d’acord amb la tradició literària autòctona. Normalitzar-la serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma. Les modalitats insulars del català seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua. (art 14)
Illes Balears 2006 La comunitat autònoma té competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d’acord amb la tradició literària autòctona. Normalitzar-la serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma. Les modalitats insulars del català – mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc– seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua. (art 14)

Comentari:

Catalunya: S'estableix el català com a llengua normal i vehicular de l'ensenyament i el dret correlatiu de rebre ensenyament (excepte l'universitari) en català. No es reconeix el dret de rebre el primer ensenyament en espanyol, com succeïa a la Llei de normalització lingüística i la Llei de política lingüística. En el nivell universitari es reconeix el dret d'elecció de llengua a professors i estudiants.

País Valencià: Només es reconeix genèricament el dret de rebre ensenyament del i en català (estatut 2006). Vegeu la Llei d'ús i ensenyament del valencià.

Balears: No es regula la llengua en l'ensenyament. Es destaca la 'protecció' de les 'modalitats'. Vegeu la Llei de normalització lingüística.

 

12 Mitjans de comunicació
Catalunya 1979  
Catalunya 2005

El català és la llengua d'ús normal i preferent de totes les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics a Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. (art 6.1)

Catalunya 2006 El català és la llengua d'ús normal i preferent de totes les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. (art 6.1)
País Valencià 1982  
País Valencià 2006  
Illes Balears 1983  
Illes Balears 2006 El Consell Audiovisual de les Illes Balears es configura com a una entitat pública independent, la missió de la qual és vetllar als mitjans de comunicació social de titularitat pública pel compliment dels principis rectors del model audiovisual, concretament: promoure les condiciones per garantir la informació veraç, objectiva i neutral, i la societat de la informació; garantir l’accés dels grups polítics i socials representatius als mitjans de comunicació social; fomentar el pluralisme lingüístic en els mitjans de comunicació; que es compleixin els principis que inspiren el model lingüístic de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. (art 76)

Comentari:

L'estatut del Principat aprovat pel Parlament estableix el català com a llengua normal dels mitjans de comunicació públics a Catalunya, mentre que la versió aprovada a Madrid només l'estableix com a llengua dels mitjans de comunicació públics de Catalunya. Vol dir que només són subjectes a aquest precepte els canals de televisió i ràdio que depenen d'institucions públiques del Principat, i no hi ha intervenció sobre els altres canals públics.

Al País Valencià no hi ha cap referència, i respecte a les Illes només hi ha una referència al 'foment del pluralisme lingüístic' en els mitjans de titularitat pública.

 

13 Etiquetatge
Catalunya 1979  
Catalunya 2005 Els poders públics de Catalunya han de promoure que les dades que figuren en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes fabricats i distribuïts a Catalunya constin almenys en llengua catalana. (art 48.3)
Catalunya 2006 Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l'etiquetatge, en l'embalatge i en les instruccions d'ús dels productes distribuïts a Catalunya constin també en català. (art 48.4)
País Valencià 1982  
País Valencià 2006  
Illes Balears 1983  
Illes Balears 2006  

Comentari:

L'estatut del Parlament de Catalunya obligava els poders públics a promoure l'etiquetatge almenys en català (suposant que era possible l'etiquetatge només en català) de tots els productes fabricats i distribuïts a Catalunya. L'estatut aprovat a Madrid substitueix almenys per també, amb la qual cosa resta implícit l'etiquetatge obligatori en espanyol, malgrat que s'amplia la gamma de productes afectats (tots els distribuïts a Catalunya encara que no hi siguin fabricats). Però en un cas i en l'altre no s'estableix l'obligació d'etiquetar en català sinó el mandat a l'administració de promoure aquest etiquetatge, que és molt diferent.

En els estatuts valencià i balear no hi ha cap referència.

 

14 Promoció internacional
Catalunya 1979  
Catalunya 2005 La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
(art 6.3)
Catalunya 2006 La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic. (art 6.3)
País Valencià 1982  
País Valencià 2006  
Illes Balears 1983  
Illes Balears 2006  

Comentari:
 

 

15 Col·laboració Països Catalans
Catalunya 1979 Per tal com el català és patrimoni d'altres territoris i comunitats, ultra els vincles i la correspondència que mantinguin les institucions acadèmiques i culturals, la Generalitat podrà sol·licitar del Govern que celebri i presenti, si s'escau, a les Corts Generals, per a llur autorització, els tractats o convenis que permetin l'establiment de relacions culturals amb els Estats on s'integrin o resideixin aquells territoris i comunitats. (art 27.4)
Catalunya 2005

La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català. (art 6.4)

La Generalitat ha de promoure la comunicació, l'intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l'Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d'organismes comuns. (art 12)

Catalunya 2006

La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català. (art 6.4)

La Generalitat ha de promoure la comunicació, l'intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l'Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d'organismes comuns. (art 12)

País Valencià 1982  
País Valencià 2006  
Illes Balears 1983 La comunitat autònoma de les Illes Balears, essent la llengua catalana també patrimoni d’altres comunitats autònomes, podrà solAlicitar al Govern de l’Estat i a les Corts Generals els convenis de cooperació i de colAlaboració que es considerin oportuns per tal de salvaguardar el patrimoni lingüístic comú, així com efectuar la comunicació cultural entre les comunitats abans esmentades, sense perjudici dels deures de l’Estat establerts a l’apartat 2 de l’article 149 de la Constitució, i del que disposa l’article 145 d’aquesta. (disposició addicional segona)
Illes Balears 2006 La comunitat autònoma de les Illes Balears, essent la llengua catalana també patrimoni d’altres comunitats autònomes, podrà solAlicitar al Govern de l’Estat i a les Corts Generals els convenis de cooperació i de colAlaboració que es considerin oportuns per tal de salvaguardar el patrimoni lingüístic comú, així com efectuar la comunicació cultural entre les comunitats abans esmentades, sense perjudici dels deures de l’Estat establerts a l’apartat 2 de l’article 149 de la Constitució, i del que disposa l’article 145 d’aquesta. (disposició addicional segona)

Comentari:
 

 

16 Autoritat lingüística
Catalunya 1979  
Catalunya 2005  
Catalunya 2006  
País Valencià 1982  
País Valencià 2006

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l'idioma valencià" (art 6.8)

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, institució de la Generalitat de caràcter públic, té per funció determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l'idioma valencià.
La normativa lingüística de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua és d'aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana.
Quant al procediment del nomenament dels seus membres, funcions, facultats, estatut i duració del mandat, caldrà ajustar-se al que dispose la Llei de Les Corts que ho regule. (art 41)

Illes Balears 1983 La institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana serà la Universitat de les Illes Balears. La comunitat autònoma de les Illes Balears, d'acord amb una llei de l'Estat, podrà participar a una institució adreçada a salvaguardar la unitat lingüística, institució que serà formada per totes les comunitats que reconeguin la cooficialitat de la llengua catalana. (art 14)
Illes Balears 2006 La institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana serà la Universitat de les Illes Balears. La comunitat autònoma de les Illes Balears, d'acord amb una llei de l'Estat, podrà participar a una institució adreçada a salvaguardar la unitat lingüística, institució que serà formada per totes les comunitats que reconeguin la cooficialitat de la llengua catalana. (art 14)

Comentari:

Els estatuts del Principat no estableixen cap autoritat lingüística (hom és remès a la Llei d'autoritat lingüística)

Per al País Valencià l'estatut del 2006 atorga l'autoritat normativa a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i estableix l'obligació de les administracions de seguir la normativa de l'acadèmia.

Els dos estatuts de les Balears no reconeixen cap autoritat en el sentit estricte, sinó només la funció consultiva de la Universitat de les Illes Balears.

 

17 Obligació de l'Estat
Catalunya 1979  
Catalunya 2005

D’acord amb el que disposa la Constitució, l’Estat ha de donar suport a l’aplicació dels principis establerts per aquest article. S’han d’establir els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació conjunta perquè siguin més efectius. (art 48.6)

Aclariment: l'article esmentat diu:

  1. Els poders públics de Catalunya han de protegir la llengua catalana en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte de la llengua aranesa.
  2. Les polítiques de foment de la llengua catalana s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món.
  3. Els poders públics de Catalunya han de promoure que les dades que figuren en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes fabricats i distribuïts a Catalunya constin almenys en llengua catalana.
  4. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.
  5. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte.

»

Catalunya 2006

L'Estat, d'acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l'aplicació dels principis que estableix aquest article. S'han d'establir els instruments de coordinació i, si escau, d'actuació conjunta perquè siguin més efectius. (art 48.7)

Aclariment: l'article esmentat diu:

  1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n'han de fomentar l'ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s'han d'aplicar respecte a l'aranès.
  2. El Govern, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per a garantir l'ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca.
  3. Les polítiques de foment del català s'han d'estendre al conjunt de l'Estat, a la Unió Europea i a la resta del món.
  4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l'etiquetatge, en l'embalatge i en les instruccions d'ús dels productes distribuïts a Catalunya constin també en català.
  5. La Generalitat, l'Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.
  6. Els poders públics han de garantir l'ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d'assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d'ésser objecte d'ensenyament, protecció i respecte.
País Valencià 1982  
País Valencià 2006  
Illes Balears 1983  
Illes Balears 2006  

Comentari:
 

 

18 Aranès
Catalunya 1979 La parla aranesa serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció. (art 6.4)
Catalunya 2005
  1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen.
  2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat.
  3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l’aranès. (art 36)
Catalunya 2006
  1. A l'Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l'aranès i d'ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen.
  2. Els ciutadans de l'Aran tenen el dret d'utilitzar l'aranès en llurs relacions amb la Generalitat.
  3. S'han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l'aranès. (art 36)
País Valencià 1982  
País Valencià 2006  
Illes Balears 1983  
Illes Balears 2006  

Comentari:
 

 

Conclusions

Tocant al nou estatut de Catalunya, el text aprovat pel Parlament ha sofert retallades importants en la transformació en l'estatut de les Corts espanyoles. Es pot dir que aquest, que és el que val, bàsicament eleva al rang estatutari la normativa lingüística continguda en la Llei de política lingüística, que d'aquesta manera resta 'blindada' (no podrà ser modificada per una simple llei del Parlament). En conseqüència, el nou estatut no representa un canvi significatiu respecte a la situació anterior, al marge del blindatge referit. Cal destacar, tanmateix, alguns canvis de certa importància, com el deure de conèixer el català (limitat) o la consolidació de l'ensenyament en català sense opció individual de rebre en cap altre idioma cap tipus d'ensenyament pre-universitari.

Quant als estatuts del País Valencià, entre el del 1982 i el del 2006 només hi ha alguna minsa millora (molt lluny de les necessitats reals), com l'explicitació del dret d'usar el català davant l'administració o de rebre ensenyament en català, drets que ja estaven establits en la Llei d'ús i ensenyament del valencià. El reforçament de l'expressió idioma valencià té una càrrega simbòlica per al secessionisme, però no té per què implicar cap canvi d'ordre jurídic.

El nou estatut de les Illes no aporta cap millora respecte de l'anterior de 1983.

Tant el nou estatut valencià com el balear resten molt per davall el nivell i les possibilitats del nou estatut del Principat.

Gabriel Bibiloni, juny 2006

 

Les pàgines de Gabriel Bibiloni | Recull de legislació lingüística | El blog de Gabriel Bibiloni