Finlàndia
Llei lingüística d'1 de juny de 1922

CAPÍTOL I

Article 1
(10.1.1975/10)
La llengua nacional de Finlàndia, finès o suec, o ambdós finès i suec, ha de ser usada als tribunals i altres administracions estatals, com també als municipis, als districtes autònoms i organismes municipals, com ho[D1] estableix aquesta llei. La llengua o llengües utilitzades han de ser determinades segons la llengua de cada districte administratiu, districte autònom, província corresponent o organisme municipal.
Hi ha disposicions separades pel que fa al dret d'usar el sami davant les administracions (8 de març de 1991/517)

Article 2
(10.1.1975/10)
Un districe administratiu o autònom que comprèn només un municipi és monolingüe si tota la població usa la mateixa llengua o si el nombre de parlants de l'altra llengua és inferior al 8% del nombre total d'habitants. El municipi esdevé bilingüe si el nombre de parlants de l'altra llengua és igual o superior a l'esmentat percentatge, o si hi ha un mínim de 3.000 parlants. La mateixa disposició és d'aplicació en un districte administratiu d'àmbit inferior a un municipi.
Un districte administratiu o autònom que comprengui diversos municipis, o organismes municipals, esdevé monolingüe si tots els membres dels municipis són monolingües. La llengua o llengües parlades a cada municipi han de ser usades com correspon a cada municipi on hi hagi membres monolingües amb diferents llengües o membres bilingües.
El Consell d'Estat ha de determinar cada deu anys, d'acord amb les estadístiques oficials, quins municipis han de ser considerats de llengua finesa o de llengua sueca i quins bilingües. Un municipi bilingüe no pot ésser convertit en municipi monolingüe, tret que el nombre de parlants de l'altra llengua hagi davallat a un nivell inferior al 6%.
Per raons especials, el Consell d'Estat pot determinar, a proposta del Consell Municipal o per una altra via, després de consultar l'opinió del municipi, que un municipi sigui bilingüe pels següents deu anys, tot i que, per les raons ja esmentades, aquest municipi hagi de ser monolingüe.
Quan els límits dels districtes administratius o autònoms canviïn, les llengües dels nous districtes hauran de ser determinades d'acord amb les estipulacions dels paràgrafs 1-4. En tal situació el Consell d'Estat també tindrà el dret esmentat al paràgraf 4.

CAPÍTOL II.
Llengua de les parts interessades en un afer judicial i llengües dels documents oficials

Article 3
La llengua del districte o una de les llengües del districte bilingüe ha de ser usada als tribunals o davant de qualsevol altra autoritat estatal. No obstant això, un ciutadà finlandès té el dret a fer servir la seva llengua pròpia, finès o suec, en un afer en el qual sigui part o l'hagin d'oir[D2]. D'altra banda, un municipi o altra col·lectivitat autònoma, un organisme municipal, una comunitat religiosa, una associació finlandesa, una cooperativa, una companyia, una associació, una fundació i un servei tenen el dret d'emprar-hi la llengua amb què han redactat els estatuts i una institució d'ensenyament la llengua que fa servir per a ensenyar. (10 de gener de 1975/10).
Si un document adreçat al tribunal o a altra instància estatal ha estat redactat, contràriament a les disposicions del primer paràgraf, en una altra llengua nacional, l'administració té el dret d'obtenir-ne una traducció jurada a compte de la part que l'ha tramès. De totes maneres, l'administració ha d'utilitzar la traducció a compte seu si és per entendre el significat de l'afer, d'acord amb l'article 22 de la Llei de Procediment Administratiu (598/82). (6 d'agost de 1982/599).

Article 4
Quan un agent estatal, un fiscal o un altre funcionari estatal promou un procés com a part de les seves obligacions oficials, ha d'usar la llengua del demandat, si està obligat a conèixer aquesta llengua.
Si és necessari, cal recórrer a la interpretació d'un afer[C3] en la vista oral davant el tribunal o d'un afer investigat per la policia.

Article 5 (5.4.1935/141)
Un tribunal o una altra administració ha d'usar la llengua del districte si aquest és monolingüe.
Sigui com sigui, el Consell d'Estat, els ministeris, el departament administratiu central, els tribunals i els governs comarcals estan obligats a fer una traducció jurada dels documents, si els originals, d'acord amb l'article 6, són en l'altra llengua i una de les parts interessades en demana una traducció, d'acord amb l'article 3 que postula el dret que d'emprar la llengua distinta a la llengua usada al districte administratiu.

Article 6 (5.4.1935/141)
En un districte administratiu bilingüe, un tribunal o una altra administració ha de redactar els seus documents en la llengua de la part o les parts en l'afer o en la llengua consensuada per les parts.
Si les parts han usat llengües diferents i no es posen d'acord en la llengua del document, s'han d'aplicar les disposicions següents:
1. En un afer criminal s'ha d'emprar la llengua del demandat.
2. En un altre afer o en un afer criminal en què els demandats usin diferents llengües, cal emprar la llengua de la majoria de la població del districte administratiu, tret que l'autoritat decideixi altrament en consideració dels drets i interessos de les parts.

Article 7
Davant de les autoritats municipals i d'altres districtes autònoms, cal usar la llengua del districte; o si el districte és bilingüe una de les seves llengües. Les disposicions de l'article 5 paràgraf 1 i de l'article 6 s'han d'aplicar en consideració de les autoritats esmentades.
(El segon paràgraf ha estat revocat per la llei del 10 de gener de 1975/10).

Article 8
Tot tribunal o administració superior, d'acord amb aquesta llei, ha de fer en cada cas els seus documents en la llengua usada per l'administració inferior interessada.
Una part interessada en l'afer, d'acord amb l'article 5 paràgraf 2, té dret de demanar que una traducció jurada li sigui adjuntada al document i que aquesta tingui el mateix valor respecte als documents d'un tribunal o administració superior.

Article 9 (5 d'abril de 1935/141)
Si se sol·licita oficialment a un municipi monolingüe o a una altra comunitat autònoma de donar una opinió o explicació sobre un afer en una altra llengua diferent de la usada al municipi o comunitat, els documents ha de ser tramesos al municipi o comunitat amb la traducció oficial certificada per l'autoritat implicada. La mateixa disposició s'ha d'aplicar a qualsevol document fet sobre aquest tema.

Article 10 (5 d'abril de 1935/141)
Els avisos, notificacions, edictes i altres documents semblants provinents d'un tribunal, una altra administració estatal o una administració municipal o un altre districte autònom que s'hagin de fer públics han de estar escrits en la llengua del districte administratiu o autònom si és monolingüe, i si és bilingüe, en ambdues llengües.
Els documents oficials i les declaracions fets en un districte bilingüe per un tribunal municipal, un tribunal de justícia del districte, un jutjat, un Govern comarcal[C4], un tribunal administratiu municipal, una cort de magistrats, una prefectura de policia[C5] i un registre civil, i relacionats amb els drets dels particulars, poden ser redactats, si es considera adient, només en la llengua de la majoria de la població del districte, fora de petició en una altre sentit de l'actor.

CAPÍTOL III
Llengües a l'administració

Article 11
Un tribunal o qualsevol altra administració estatal ha d'usar, en una administració monolingüe, la llengua del districte en els afers interns.
En aquesta llei, la llengua usada en els afers interns vol dir la llengua usada en les actes i els documents que no són per a la part particular implicada en un afer, la de la correspondència entre autoritats ni aquells que han d'aparèixer als diaris oficials[C6].

Article 12 (10.1.1975/10)
Un tribunal o qualsevol altra administració estatal d'un districte administratiu bilingüe o que exerceixi jurisdicció en un municipi bilingüe o diferents municipis monolingües que usen diferents llengües, ha d'usar la llengua de la majoria en els afers interns. Tanmateix, en un afer en què els documents s'han de fer en la llengua de la minoria, aquesta ha de ser emprada als documents, tret que hi hagin raons especials per a fer servir la llengua de la majoria. Si hom ha utilitzat una llengua diferent a la dels documents, s'ha d'incloure una traducció jurada dels documents relatius a l'afer, si una part interessada ho sol×licita. Aquesta disposició no s'ha d'aplicar en els documents que siguin clarament irrellevants per a les decisions sobre l'afer en qüestió.

Article 13 (13 d'abril de 1935/141)
En els documents d'un afer, l'administració superior ha d'usar en les seves comunicacions amb l'administració inferior la llengua d'aquesta última, d'acord amb allò que disposa l'article 12, i amb els municipis monolingües o altres districtes autònoms i les autoritats la llengua del municipi o districte. (10 de gener de 1975/10).
Malgrat el que disposa el primer paràgraf, una administració inferior no pot abstenir-se de complir una ordre si aquesta és en una altra llengua, si la llengua de l'ordre ha de ser coneguda per l'administració esmentada.

Article 14
Una administració les activitats de la qual concerneixen només un grup lingüístic, ha d'usar només la llengua d'aquest grup en els seus afers interns.
Els òrgans administratius i oficials d'institucions d'ensenyament monolingüe estatals o municipals només han d'usar la llengua de la institució encara que aquesta es trobi en un municipi que parla l'altra llengua.

Article 15
Les disposicions dels articles 11, 12 i 14 també s'han d'aplicar a les administracions, municipis i altres districtes autònoms. A més, als districtes bilingües, aquestes administracions han de complir les disposicions de l'article 13, primer paràgraf, relatives a la correspondència amb les administracions inferiors.
Sigui com sigui, en un afer en el qual s'ha d'usar la llengua de la minoria del municipi, cal adjuntar una traducció jurada dels documents de l'administració municipal, si una part interessada en l'afer o un membre del municipi ho sol·licita. (10.1.75/10).
D'altra banda, la disposició del primer paràgraf no descarta el dret del consell d'un districte autònom de decidir que els documents es conservin en ambdues llengües.

Article 16
Un membre d'un departament col·legiat amb jurisdicció sobre una administració bilingüe, municipis bilingües o sobre diferents municipis monolingües amb diverses llengües té el dret d'usar la llengua, finès o suec, que consideri apropiada en les discussions o opinions registrades en un document.
Els membres dels consells dels districtes autònoms i els membres dels comitès generals i les juntes tindran el mateix dret. Si un membre d'un consell no entén un informe redactat en l'altra llengua, i ho sol×licita, se li n'ha de fer una interpretació resumida.

CAPÍTOL IV
Estipulacions miscel×lànies

Article 17 (7 d'abril de 1935/141)
Les disposicions d'aquesta llei sobre la llengua de les administracions estatals també s'han d'aplicar a la llengua de les parts d'un afer, la llengua dels documents oficials i a la llengua emprada a l'administració de la Catedral, a les oficines de la Vicaria o a altres administracions de l'Església Evangèlica Luterana, tret que per la seva natura, l'afer sigui considerat intern de l'Església d'acord amb la llei sobre l'Església. Les mateixes disposicions sobre municipis o altres administracions autònomes s'han d'aplicar a les parròquies d'aquesta Església. Així mateix, les parròquies formades a partir d'una determinada llengua continuaran essent monolíngües a despit de la llengua de la població del districte.
Les disposicions relatives a la llengua oficial de l'Església grecoortodoxa s'han de promulgar per decret.

Article 17a (10.1.1975/10)
Les disposicions d'aquesta llei sobre la llengua de les administracions estatals s'han d'aplicar també a la llengua de les parts interessades en un afer, a la llengua dels documents oficials i a la llengua usada en l'administració dels organismes municipals.

Article 18 (7.4.1935/141)
Les disposicions d'aquesta llei s'han de promulgar en la llengua oficial de les administracions de les universitats públiques i dels instituts d'ensenyament superior i en les llengües usades en l'ensenyament i els examens.

Article 19
Aquesta llei s'ha d'aplicar a les autoritats militars. Llurs districtes administratius han de ser considerats monolingües si els rangs de les unitats inferiors han estat agrupats per crear una unitat monolingüe, i bilingües si aquestes van ser agrupats sense considerar la llengua materna o si les activitats de les autoritats concerneixen unitats amb diferents llengües.
La llengua del comandament de les Forces Armades és el finès.

Article 20 (7.4.1935/141)
Malgrat les disposicions de l'article 2, segon paràgraf, les zones admninistratives dels ferrocarrils estatals han de considerar l'ús de la llengua pròpia de cada lloc on s'atura el tren.
Aquests llocs han de ser monolingües si els municipis són monolingües, i bilingües si els municipis ho són o bé si els que es troben a les parades de tren usen diferents llengües.

Article 21 (10.1.1975/10)
La propostes de llei i els informes preparats i publicats per un ministeri, un consell estatal, una comissió o un altre cos corresponent s'han de publicar en finès i, totalment, parcialment o sinòpticament, també cal fer-ho en suec, tret que hi hagi raons especialment persuasives que justifiquin una altra manera de fer, segons decisió del ministeri competent d'acord amb la importància de l'assumpte per a la població de parla sueca o per altres circumstàncies.

Article 22
Les disposicions sobre les administracions als districtes administratius bilingües s'han d'aplicar a les missions finlandeses a l'exterior. També s'han d'aplicar als consolats encapçalats per un cònsol de carrera.
Les disposicions sobre l'ús d'altres llengües que no siguin el finès o el suec a les missions diplomàtiques s'han de promulgar per decret.

Article 23
Una traducció jurada d'un document ha de ser considerada igual que l'original.
Si una administració estatal ha de trametre o donar a l'interessat una traducció d'un document o si s'han de traduir documents interns de l'administració, d'acord amb l'article 12, les despeses de traducció són a càrrec de l'Estat. Les despeses de la traducció segons l'article 15, paràgrafs 1 i 2 i de la interpretació segons l'article 16, paràgraf 2 han de ser cobertes pel districte autònom o per l'organisme autònom. (10.1.1975/10).

Article 24
La llei no s'ha d'aplicar a la correspondència oficial adreçada als Estats o als ciutadans estrangers o als documents que s'hagin d'utilitzar a l'exterior; amb tot, les disposicions dels articles 5 i 6 s'han d'ajustar també a aquests documents, llevat que es facin en una llengua estrangera o en les dues llengües nacionals.

Article 25
Totes les disposicions sobre l'execució d'aquesta llei han de ser promulgades per decret.

Article 26
Aquesta llei entra en vigor l'1 de gener de 1923.

(traducció al català de Mercator)