LLEI ORGÀNICA 6/2006, de 19 de juliol, de
reforma de l' Estatut d'Autonomia de Catalunya

TÍTOL PRELIMINAR

article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la
llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels
mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua
normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà,
que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el
dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya
tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya
han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici
d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que
disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol
de les dues llengües.
3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per
al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència
i la utilització del català en els organismes internacionals i en els
tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb
les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni
lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat,
segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres
mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del
català.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia
d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen
aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.

TÍTOL I
DELS DRETS, DEURES
I PRINCIPIS RECTORS

capítol III
DRETS I DEURES LINGÜÍSTICS

article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües
Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques.
Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials
tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes.

article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques
i les institucions estatals
1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb
les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a
Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que
elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions
públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en
general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions
públiques.
2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia,
el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar
la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials
i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya
en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni
dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir
cap mena de traducció.
3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats,
els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils,
els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de
l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya,
han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un
nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials,
que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o
de llur lloc de treball.
4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat
situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té
un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials,
que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de
treball.
5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit
en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals
d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació
corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar
els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena
eficàcia jurídica.

article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la
llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores
de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments
oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat
lingüística en els termes que estableixen les lleis.

article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament
1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord
amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment
com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament
universitari i en el no universitari.
2. Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ense
nyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer
amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament
obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-
se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha
de tenir una presència adequada en els plans d’estudis.
3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups
classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al
sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic
especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb
normalitat l’ensenyament.
5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-
se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.

article 36. Drets amb relació a l’aranès
1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès
i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions
amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades
que en depenen.
2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions
amb la Generalitat.
3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb
relació a l’aranès.

capítol V
PRINCIPIS RECTORS

article 50. Foment i difusió del català
1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors
i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests
principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès.
2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior,
en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures
pertinents per a garantir l’ús del català en tots els àmbits de les
activitats docents, no docents i de recerca.
3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de
l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món.
4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en
l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes
distribuïts a Catalunya constin també en català.
5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques
de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els
concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions
internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les
comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques
residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-
les en castellà si ho demanen.
6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana
i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones
amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte
d’ensenyament, protecció i respecte.
7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport
a l’aplicació dels principis que estableix aquest article. S’han d’establir
els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació conjunta
perquè siguin més efectius.

TÍTOL III
DEL PODER JUDICIAL
A CATALUNYA

capítol III
COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT SOBRE
L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA


article 101. Oposicions i concursos
1. La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del
Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya, segons que correspongui,
la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les
places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya.
2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a
proveir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes
establerts per la Llei orgànica del poder judicial.
3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article,
si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues
llengües oficials, a elecció del candidat.

article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei
de l’Administració de justícia a Catalunya

1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya
han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català
per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb
l’abast que determini la llei.
2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya
han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya
en la forma i amb l’abast que determini la llei.
3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha
d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una
plaça en els concursos de trasllat corresponents.
4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a
Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les
dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies
del seu càrrec o lloc de treball.

article 143. Llengua pròpia
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva
en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació
de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també
la normalització lingüística del català.
2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la
competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat
aranès a l’Aran.

article 147. Notariat i registres públics
1. Correspon a la Generalitat de
Catalunya, en matèria de notaries i
de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la
competència executiva que inclou en tot cas:
a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils
i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l’administració i
la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos,
que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments.
Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats
han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el coneixement
de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast que estableixen
l’Estatut i les lleis.
[...]
3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la
competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el nomenament
dels seus encarregats, interins i substituts, l’exercici amb
relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels
mitjans humans i materials necessaris per a l’exercici de les funcions.
Aquests encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana
i del dret català en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut
i les lleis.