Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català


L’exclusió de l’ensenyament de la llengua catalana de l’escola, iniciada amb la Reial Cèdula de 23 de
juny de 1768, va perdurar fins a la promulgació del Reial Decret 2092/1978, també de 23 de juny, sense
altres excepcions que els curts períodes en què la Mancomunitat de Catalunya primer i la Generalitat
republicana després van poder organitzar l’ensenyament.
L’absència del català en els currículums escolars feia necessari, un cop reconeguda l’oficialitat de la
llengua pròpia del país, l’establiment d’un sistema d’avaluació del coneixement de llengua dels ciutadans
que ho sol·licitessin, amb independència del seu nivell d’estudis. Per això, l’any 1934 la Conselleria de
Cultura de la Generalitat de Catalunya va crear el Tribunal Permanent de Català, presidit per Pompeu
Fabra, el qual, un cop recuperada l’autonomia, va ser novament constituït, com a Junta Permanent de
Català, adscrita a la Direcció General de Política Lingüística, per Ordre del conseller de Cultura i Mitjans
de Comunicació de 17 de juliol de 1981.
La Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya, va establir que no es podia expedir
el certificat de grau de l’ensenyament general bàsic a cap alumne que, havent començat aquest
ensenyament després de publicada, no acredités en acabar-lo un coneixement suficient del català i del
castellà i en preveia les excepcions convenients. Aquestes previsions legislatives han estat incorporades
a l’article 21 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que disposa que tots els infants,
qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i
correctament les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria.
Tot i això, l’existència d’un sector encara important de la ciutadania que es va veure impedit legalment
d’aprendre el català a l’escola, la condició oberta de la societat catalana a la qual s’incorporen
constantment persones que no l’han pogut estudiar en els seus llocs d’origen, l’increment de la mobilitat
laboral i acadèmica dels ciutadans de la Unió Europea en el context de la integració, l’augment de la
immigració procedent de països no comunitaris i la demanda creixent d’acreditació de coneixement de
català per part de ciutadans i ciutadanes residents fora del domini lingüístic, fan necessari mantenir un
sistema d’avaluació del coneixement de català de la població adulta que voluntàriament desitgi acreditarlo.
Els canvis sociolingüístics succeïts a Catalunya en els darrers vint anys, les modificacions legislatives
que afecten el tractament jurídic de la llengua catalana i l’organització de l’Administració de la Generalitat
i l’experiència acumulada en gairebé dues dècades d’avaluació de coneixements lingüístics tant per mitjà
de les proves dels certificats de la Junta Permanent com dels Certificats Internacionals de Català, així
com la necessitat de dotar la regulació de les esmentades proves i certificats d’un rang normatiu més
adequat, aconsellen de revisar l’actual sistema de certificats i establir-ne una nova regulació.
Aquest Decret té per objecte regular els certificats que acrediten de manera oficial el coneixement de
català per part de la població adulta amb independència de l’ensenyament reglat de la llengua, incloses
les persones residents fora del domini lingüístic. Amb aquesta finalitat s’unifiquen els dos sistemes de
certificació actuals, el de la Junta Permanent de Català i el del Certificat Internacional de Català, per ferlos
correspondre amb el marc de referència per a l’avaluació de llengües modernes del Consell d’Europa
i el de l’Associació d’Avaluadors de Llengua d’Europa (ALTE), de manera que estableix una gradació
més precisa dels nivells de coneixement de la llengua.
Els certificats i les proves que es regulen en aquest Decret són de coneixements de llengua general i de
coneixements específics. Es publiquen, com a annex, la descripció del nivell de coneixements de llengua
i l’estructura i les àrees corresponents a la prova de cada un dels certificats. Es fa més operativa
l’administració de les proves, que convoca el director o directora general de Política Lingüística, se
n’adequa la regulació a la realitat actual, es regulen els tribunals de cada certificat i, en benefici d’una
major simplificació administrativa, se suprimeix la Junta Permanent de Català.
Per tot plegat, per facilitar el compliment dels articles 2.3, 4.1, 11, 36 i 37 i la Disposició addicional
tercera de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística;
D’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Cultura, i
d’acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1
Objecte
És objecte d’aquest Decret regular els certificats de coneixement de català i les proves per obtenir-los, al
marge dels estudis reglats de català.

Article 2
Àmbit
Poden prendre part en les proves per a l’obtenció dels certificats regulats en aquest Decret les persones
majors de setze anys en el moment de realitzar-les, de qualsevol nacionalitat, que vulguin acreditar el
seu coneixement de català al marge dels estudis reglats.

Article 3
Competència
3.1 Correspon al Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística,
convocar i administrar les proves i expedir els certificats que regula aquest Decret.
3.2 La Direcció General de Política Lingüística ha de vetllar perquè les proves que preveu aquest Decret
siguin adequades a la funció social que compleixen d’acord amb la realitat sociolingüística de cada
moment, els criteris pedagògics, l’evolució del sistema educatiu, el respecte a la normativa de l’Institut
d’Estudis Catalans, els avenços de la lingüística catalana i els criteris d’avaluació de llengües que
apliquin organismes reconeguts per a d’altres llengües europees. També ha de vetllar perquè les proves
garanteixin la convenient coordinació amb les dels organismes encarregats de l’avaluació de
coneixements de català dels altres països de parla catalana.

Article 4
Certificats
La Direcció General de Política Lingüística expedeix dos tipus de certificats de català: certificats de
coneixements de llengua general i certificats de coneixements específics.

Article 5
Certificats de coneixements de llengua general
Els certificats de coneixements de llengua general són els següents:
a) Certificat de nivell bàsic de català (A bàsic): acredita un domini de l’ús de la llengua general que
permet satisfer les necessitats més bàsiques de comunicació.
b) Certificat de nivell elemental de català (A elemental): acredita un domini de l’ús de la llengua general
que permet desenvolupar amb efectivitat i autonomia una activitat comunicativa pròpia de les situacions
més habituals de comunicació.
c) Certificat de nivell intermedi de català (B): acredita un domini de l’ús de la llengua general que permet
afrontar satisfactòriament una diversitat de situacions de la vida quotidiana —de transacció i interacció
col·loquials o de formalitat mitjana— no gaire complexes, amb seguretat, flexibilitat, correcció adequada i
adaptació a la situació de comunicació.
d) Certificat de nivell de suficiència de català (C): acredita un domini de l’ús de la llengua general, en la
varietat estàndard, que permet comunicar-se amb adequació i correcció en les situacions comunicatives
que requereixen l’ús d’un llenguatge mitjanament formal o formal.
e) Certificat de nivell superior de català (D): acredita, d’una banda, un domini de l’ús de la llengua general
que permet comunicar-se amb adequació i correcció en qualsevol situació comunicativa, especialment
les que requereixen un ús més formal de la llengua, i, de l’altra, la capacitat d’analitzar qüestions i
conceptes relacionats amb el bon funcionament del sistema lingüístic català.

Article 6
Certificats de coneixements específics
Els certificats de coneixements específics són els següents:
a) Certificat de coneixements de llenguatge administratiu: acredita la capacitat de comprendre tota mena
de textos administratius i d’elaborar amb adequació i correcció els més usuals.
b) Certificat de coneixements de llenguatge jurídic: acredita la capacitat d’elaborar amb adequació i
correcció els textos jurídics escrits més usuals.
c) Certificat de coneixements de llenguatge comercial: acredita la capacitat de comprendre tota mena de
textos comercials i d’elaborar amb adequació i correcció els més usuals.
d) Certificat de capacitació per a la correcció de textos orals i escrits: acredita el coneixement suficient i
la competència per aplicar els criteris i els recursos necessaris per a la correcció de textos orals i escrits.

Article 7
Convocatòria de les proves
7.1 Les proves per a l’obtenció dels certificats de coneixement de català són convocades anualment pel
director o directora general de Política Lingüística per mitjà d’una resolució que es publica en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
7.2 Les convocatòries han d’indicar:
a) Els certificats objecte de convocatòria.
b) Les dates de les proves i les localitats on es realitzaran. Cal preveure almenys una convocatòria anual
per a cada certificat.
c) Les dates, els terminis i els llocs, i també els llocs web, de preinscripció i d’inscripció.
d) L’import de les taxes.
e) Les dates i els llocs, i també els llocs web, de publicació de resultats i el procediment de revisió
d’examen.
f) La composició del tribunal de cada certificat.
7.3 La convocatòria de les proves corresponents a l’obtenció de cadascun dels certificats generals s’ha
de fer de manera que no coincideixin temporalment entre elles i procurant una distribució territorial
raonable dels llocs on s’administren.
7.4 El director o directora general de Política Lingüística pot convocar proves extraordinàries en dates i
localitats no previstes en el calendari de les resolucions anuals, que han de complir els requisits que
preveuen els apartats precedents.

Article 8
Requisits per a la inscripció en les proves
8.1 Per presentar-se a les proves regulades en aquest Decret no s’exigeix cap requisit acadèmic previ.
8.2 Per presentar-se a les proves dels certificats de llenguatge administratiu, de llenguatge comercial i de
llenguatge jurídic cal acreditar com a requisit previ tenir el certificat de nivell de suficiència de català (C) o
un altre que s’hagi declarat equivalent per Ordre del conseller o consellera de Cultura. Per presentar-se a
la proves del certificat de capacitació professional per a la correcció de textos orals i escrits cal acreditar
com a requisit previ tenir el certificat de nivell superior de català (D) o un altre que s’hagi declarat
equivalent per ordre del conseller o consellera de Cultura.

Article 9
Estructura i contingut de les proves
La descripció del nivell de coneixements de llengua, i l’estructura i les àrees corresponents a la prova de
cada un dels certificats són les que figuren a l’annex d’aquest Decret.

Article 10
Tribunals
10.1 En les convocatòries de les proves per a l’obtenció dels certificats a què es fa referència en els
articles 5 i 6 s’ha de nomenar un tribunal per a cada certificat integrat, almenys, per una presidència, una
secretaria i dues vocalies designades pel director o directora general de Política Lingüística entre
persones expertes en avaluació de coneixements de llengua catalana.
10.2 Les funcions dels tribunals són les següents:
a) Elaborar, administrar, corregir i valorar les proves.
b) Proposar al director o a la directora general de Política Lingüística el nomenament d’auxiliars per a
l’administració de les proves.
c) Aprovar els resultats.
d) Informar sobre els recursos administratius que es presentin contra les qualificacions.
10.3 Contra les decisions dels tribunals es pot interposar recurs d’alçada davant el director o la directora
general de Política Lingüística.
10.4 Per a l’elaboració, organització, administració i correcció de les proves, els tribunals fan servir els
recursos humans i materials de la Direcció General de Política Lingüística i poden també recórrer a
auxiliars, que han de ser professionals de la llengua catalana, les quals actuen sempre sota la direcció
del tribunal i no intervenen en la qualificació final dels exercicis.

Article 11
Expedició i registre de certificats
11.1 El director o directora general de Política Lingüística expedeix els certificats a les persones que han
superat les proves corresponents. Aquests certificats incorporen senyals de seguretat i d’autenticitat i es
numeren mitjançant sèries alfanumèriques.
11.2 La Direcció General de Política Lingüística porta el Registre de certificats de coneixements de
català, que té caràcter administratiu, en el qual s’inscriuen les dades estrictament identificatives de les
persones que els han obtingut i la identificació alfanumèrica dels certificats.

Disposició addicional

Per Ordre del conseller o consellera de Cultura es poden establir, d’acord amb la normativa vigent, els
títols, diplomes i certificats que són considerats equivalents als que regula aquest Decret.

Disposicions transitòries

Primera
Els certificats expedits a partir de 1981 per la Junta Permanent de Català, adscrita a la Direcció General
de Política Lingüística, i els certificats expedits a partir de 1991 per la Direcció General de Política
Lingüística sota la denominació de Certificat Internacional de Català conserven tota la seva validesa i
queden incorporats d’ofici al Registre que preveu l’article 11.

Segona
Les proves de la Junta Permanent de Català i del Certificat Internacional de Català que estiguin
convocades en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Decret es regiran per la normativa i els
programes vigents en el moment de la convocatòria. Mentre no finalitzi el procés corresponent, les
persones que formen part de la Junta Permanent de Català en el moment de l’entrada en vigor del
present Decret continuaran exercint les funcions que siguin necessàries a aquest efecte.

Tercera
L’any 2002 la Direcció General de Política Lingüística, a més de convocar les proves per als certificats de
coneixements generals i específics que preveu aquest Decret, convocarà proves del certificat de
coneixements elementals orals i escrits de llengua catalana (certificat B) d’acord amb els objectius,
continguts i descripció que té establerts la Junta Permanent en el moment de la seva entrada en vigor.

Quarta
La correspondència entre els certificats de la Junta Permanent de Català i els del Certificat Internacional
de Català, i el sistema de certificats que s’estableix en aquest Decret és la següent:
Certificat Internacional de Català
Nivell bàsic: Certificat de nivell bàsic de català (A bàsic).
Nivell llindar: Certificat de nivell elemental de català (A elemental).
Nivell avançat: Certificat de nivell intermedi de català (B).
Junta Permanent de Català
Certificat de coneixements orals bàsics de llengua catalana (certificat A): Certificat de nivell elemental de
català (A elemental).
Certificat de coneixements elementals orals i escrits de llengua catalana (certificat B): Certificat de nivell
intermedi de català (B).
Certificat de coneixements mitjans orals i escrits de català (certificat C): Certificat de nivell de suficiència
de català (C).
Certificat de coneixements superiors orals i escrits de català (certificat D): Certificat de nivell superior de
català (D).
Certificat de coneixements suficients de llenguatge administratiu (certificat G): Certificat de coneixements
de llenguatge administratiu.
Certificat de coneixements suficients de llenguatge comercial (certificat M): Certificat de coneixements de
llenguatge comercial.
Certificat de coneixements suficients de llenguatge jurídic (certificat J): Certificat de coneixements de
llenguatge jurídic.
Certificat de capacitació per a la correcció de textos orals i escrits (certificat K): Certificat de capacitació
per a la correcció de textos orals i escrits.

Disposicions finals

Primera
Es deroguen l’Ordre de 17 de juliol de 1981, per la qual es crea la Junta Permanent de Català i se’n
regulen la composició i el funcionament, modificada per Ordre de 31 de gener de 1984, i l’Ordre de 24 de
gener de 1991, de creació dels certificats internacionals de llengua catalana, modificada per Ordre de 4
de febrer de 2000.

Segona
Aquest Decret entrarà en vigor al cap de dos mesos d’haver-se publicat en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 29 de maig de 2001
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Jordi Vilajoana i Rovira
Conseller de Cultura

Nota: Aquest decret porta uns annexos que poden consultar aquí.