Decret 14/1994, de 8 de febrer (DOGC 1859, de l’11, i correcció d’errades en el DOGC 1893, de 6 de maig), pel qual es regula l’exigència del coneixement del català als concursos per a la provisió de llocs de treball dels ens locals de Catalunya reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter estatal. Annex derogat i apartat 1 de l'article 2 redactat d'acord amb el Decret 161/2002, d'11 de juny

La Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya, estableix que el català com a
llengua pròpia de Catalunya ho és també de la Generalitat, de l’Administració territorial catalana i de
l’Administració local.
La Llei estatal 10/1993, de 21 d’abril, que modifica l’article 99 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora
de les bases del règim local, determina que en les convocatòries de concursos per a la provisió de llocs
de treball reservats a funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter estatal, les
corporacions locals han d’incloure en les bases que han d’aprovar l’exigència del coneixement de la
llengua oficial pròpia en els termes previstos en la legislació autonòmica corresponent.
És per complir aquesta finalitat que s’ha de dictar una norma que reguli l’exigència del coneixement de la
llengua catalana en els esmentats concursos, que concreti el nivell del coneixement d’aquesta llengua
que s’ha d’exigir als concursants, la manera d’acreditar-lo i els mitjans jurídics a utilitzar en cas que els
ens locals incompleixin l’obligació d’incloure a les bases del concurs aquest requisit.
D’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta de la consellera de Governació i
amb la deliberació prèvia del Govern,

DECRETO:

Article 1
Els ens locals de Catalunya han d’incloure el requisit del coneixement oral i escrit de la llengua catalana
en les bases de la convocatòria del concurs per proveir llocs de treball reservats a funcionaris
d’Administració local amb habilitació de caràcter estatal.

Article 2 (l'apartat 1 està redactat d'acord amb la disposició final 1.1 del Decret 161/2002, d'11 de juny
2.1 A les bases del concurs els ens locals han d’establir que les persones concursants han d’acreditar el
coneixement de la llengua catalana mitjançant el certificat de nivell de suficiència de català (nivell C) o
algun dels títols, diplomes o certificats que són considerats equivalents per l’ordre del conseller o la
consellera de Cultura que preveu la disposició addicional del Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre
avaluació i certificació de coneixements de català.
2.2 En el cas que algun dels concursants no compti amb el certificat o títol esmentats, el tribunal de
valoració del concurs avaluarà aquests coneixements.
En aquest cas, els membres del tribunal hauran de ser assessorats, si s’escau, pel personal amb títol
idoni per avaluar el coneixement de la llengua catalana.

Article 3
Si les bases aprovades per l’ens local no contenen el requisit del coneixement del català, l’Administració
de la Generalitat formularà el requeriment a què es refereix l’article 165.2 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril,
municipal i de règim local de Catalunya, en relació amb l’article 65 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,
reguladora de les bases del règim local, i, si s’escau, impugnarà l’acord davant la jurisdicció contenciosa
administrativa.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Les disposicions d’aquest Decret són aplicables també als procediments de lliure designació i als
concursos unitaris que es convoquin després d’haver estat resolt el segon concurs anual per cobrir llocs
de treball reservats a funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter estatal.

DISPOSICIÓ FINAL

Aquest Decret és vigent des de l’endemà de la data de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya.