Introducció

 

A començament dels anys 1980 es produeix la incorporació del català als mitjans de comunicació de masses. El fet coincideix amb l'aparició d'un col·lectiu de joves lingüistes portadors d'un nou discurs sobre la llengua i amb l'accés per part d'aquest col·lectiu al control de la llengua d'aquells mitjans de comunicació. La nova visió, en nom d'una difusa idea de viabilitat, propugnava l'ús d'un català bastit sobre el parlar corrent de Barcelona, decantant implacablement tots aquells elements no identificats amb aquesta varietat que al llarg del segle XX el procés d'elaboració del català havia anat assumint en la construcció d'una llengua culta, completa i nacional. En la majoria de casos això comportava la preferència de formes coincidents amb la llengua dominant, l'arraconament d'una part substancial del lèxic català i la introducció de localismes superats que no feia sinó encoratjar la introducció d'altres localismes. L'associació entre l'esmentat model reduccionista i les idees de modernitat i funcionalitat necessàriament associades als nous mass media fou un important element distorsionador i encobridor de la maniobra.

Aviat hi hagué reaccions del punt de vista de la defensa de la idea de llengua genuïna i completa. Els dos discursos, el de la llengua nacional i el reduccionista –aviat denominat light– es van plasmar en multitud d'articles de premsa i en alguns llibres que marquen el debat lingüístic en els anys 80 i 90 i que constitueixen un corpus ideològic que cap persona interessada per la llengua catalana no pot menystenir.

La nostra intenció és d'oferir ací una selecció dels textos compromesos en la defensa de la integritat i genuïnitat de la llengua estàndard. Els de l'altra posició es poden consultar en el llibre El barco fantasma (Llibres de l'Índex, Barcelona, 1992) i en algun altre que en el seu moment va tenir prou impacte mediàtic. La difusió d'aquest material per a nosaltres és una aportació a l'encoratjament a la reflexió i a la resolució del problema. Perquè el problema continua: vint anys després, el model lingüístic dels principals mitjans de comunicació del país continua controlat per la mateixa escola i continua reduïnt el català a una còpia despersonalitzada de la llengua imposada pels veïns.

Gabriel Bibiloni

 

Tornar al sumari