Diari de Balears Digital - Avui
  Dimecres, 6 de setembre de 2006. Edició N. 2914
© Grup Serra.
L'espira
Internet
La Lliga
Set Dies
Enllaços
Bústia
Xat







Miquel Payeras
La intel·ligència d'UM

En una recent entrevista, publicada l'agost, el conseller d'Identitat i Patrimoni del Consell, Joan Cerdà, membre visible del sector nacionalista d'UM, assegura que només el seu partit pot evitar la majoria absoluta del PP a Mallorca. Els antics crítics assumeixen així la consigna que la direcció ha establert com a estratègia electoral. El missatge per si mateix ha assolit un objectiu imprescindible per mantenir qualsevol esperança que les urnes tractin bé UM: oferir unitat sense escletxes. Per aquest costat, doncs, l'estratègia d'imatge anti-PP impulsada per Maria Antònia Munar és intel·ligent i pràctica.

Per altra banda, els últims moviments del partit, en especial el massiu repartiment de banderes locals, indiquen que els membres de la cúpula són conscients que només imantant votants conservadors que no van al PP podran aguantar els tres escons, el gran objectiu perquè per sota perdrien gairebé tota opció de ser tocar poder. Al contrari del que podria parèixer, la reivindicació de la bandera no va destinada a incrementar el segell nacionalista sinó tot el contrari. Aquesta bandera és especialment volguda per tota aquella dreta que l'ha tenguda com a símbol de la defensa de «lo nostro» front a la «invasió» catalanista. És impossible que la direcció d'UM se cregui que amb aquesta reivindicació pugui xuclar vots nacionalistes perquè, entre d'altres coses, qualsevol nacionalista tradicional és catalanista i du almanco 30 anys tenint en la senyera quadribarrada, sense cap més afegitó, el més preuat senyal de la seva resistència en un ambient hostil el símbol del qual -per a cada nacionalista- ha estat sempre, justament, l'oficial bandera mallorquina. No hi ha possible matrimoni entre les dues ensenyes ni entre el que representen. També per aquí el moviment d'UM és molt intel·ligent i pragmàtic, perquè apel·la a la «nostrologia» primària com a segell d'identitat visceral d'un tipus de mallorquí benestant i conservador que veu en el canvi social, en especial en la immigració, una amenaça difusa però seriosa i real per al «país». Un país, però, diferent al que reivindiquen els nacionalistes i molt més proper al que fa uns dies el director de cine Ken Loach explicava que és el vertader país pel govern britànic: «quan (Blair) parla de país, parla de l'interès de l'stablihsment». És aquesta la identitat a la qual apel·la UM: la de classe (Miquel Nadal, sobre Can Domenge: «no ens agraden els habitatges socials»; la desaparició de la Mallorca tradicional -Vilafranca, Montuïri, Algaida...- per l'autovia d'interès de constructors i promotors immobiliaris) trufada amb un conjunt d'imatges folklòriques (bandera, Diada, gegants, ministrils...) que connecten amb la primària identificació sentimental de ciutadans que estan a anys llum del que és el nacionalisme catalanista. Amb altres paraules: és la reivindicació de l'espai regionalista de «lo nostro» per a les classes indígenes benestants, més o manco a l'estil del que volgué impulsar Jeroni Albertí o, en el PP, Gabriel Cañellas.

L'estratègia demostra que UM és perfectament conscient que, al contrari del que diu, no pot ser ella mai la causa que el PP no tengui majoria absoluta, perquè no li aspirarà vots. El que anhela és ser-ne la conseqüència. No és una disquisició semàntica. Per primera vegada en molts d'anys només l'esquerra pot evitar la majoria absoluta del PP a Mallorca, si la coalició progressista aguanta amb 3 escons i el PSOE en puja altres 3 sobre els que ara té. Només així s'avortaria -pel mínim- el desig del PP. Ara bé, UM necessita també alhora i desesperadament el relatiu fracàs del PSOE. Perquè si els socialistes s'enlairassin en vots i escons -més de tres-, via increment de la participació, qui patiria serien els petits: fos la coalició o UM és igual, els hi volarien més de dos escons en conjunt i inexorablement un aniria al PP i tendria majoria absoluta a l'illa.

Són aquestes circumstàncies les que UM ha sabut llegir molt bé i actuar en intel·ligent conseqüència: muntant una estratègia d'imatge folklòrica, fons conservador i pragmatisme tàctic per intentar recollir vots dretans per no baixar percentatge, confiant llavors que l'esquerra faci només el just per evitar la majoria absoluta del PP a Mallorca, la conseqüència de tot plegat serien els 3 escons d'UM que valdrien el seu pes en or, sobretot davant els conservadors. Tot a una carta, difícil però és l'única opció.

Miquel Payeras, periodista


Miquel Payeras. Periodista.

Adreça: www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2914+6+167884
S'obre la campanya
Antoni Marimon El dalai lama i Mongòlia
Carles Manera Repensem el creixement balear: a propòsit d'un llibre
Ferran Aguiló Sense esperança, esperarem
Gabriel Florit «Arreglau el pont i no en tombeu d'històrics!»
Guillem Frontera El bisbe Murgui i els preservatius
Jaume Simonet i Borràs Qui va amb un coix...
Joan Riera Mallorca ens fuig de les mans
Llorenç Valverde Suport electrònic
Pere Fullana Destil·lar l'èxit
Pere Muñoz La bandera
Esgotades les banderes
Pobres i pobres de solemnitat
Illa per declarar
 
Principi

Diari de Balears Tel. +34 971 78 8300
e-mail: master@diaridebalears.com

DdB Digital