Doncs sí: jo també m’he apuntat a la moda dels blogs. I n’he armat un sense saber ben bé quins resultats donarà. Això se sabrà amb el temps, com passa amb tantes coses. M’imagín que pot ser una manera interessant de donar sortida als efectes de l’encalentiment de la ment, sobretot quan aquesta agafa una mica de bull. Una possibilitat, en tot cas, complementària de la manera ortodoxa de divulgar les idees, que són els articles i els llibres (o altres estris tecnològics de l’era digital). Un blog és una cosa més intranscendent que aquests –o almenys això sembla, de moment–, i per això pot ser vist com a especialment adequat per a l’exposició de reflexions d’urgència, opinions breus o productes menys treballats, cosa que no vol dir que no puguin tenir el seu interès. Lògicament, té l’avantatge de la immediatesa i la facilitat de publicació, la qual cosa redueix al propietari les excuses per al silenci. I, a més, permet la interacció immediata i omnidireccional (tots amb tots) amb els lectors. Com que el meu ram és la llengua, parlaré sobretot d’això, tot i que m’imagín amb la temptació d’exposar opinions sobre altres afers, com els polítics o socials; opinions que trobaran aquí un modest racó on abandonar la intimitat. Esper que amb tot plegat surti de tant en tant alguna cosa que pugui ser útil a qualcú.