Ajuntament da Barsalona

«Sóc artista, castallera, … guitarrista, trompatista, bataria, … contacontas, … asportista, … sóc maditarrània, alegra i diversa, sóc cívica i sóc da Barsalona. Saps qui sóc? Sóc la Marcé.»

Sembla que els de l’Ajuntament de Barcelona són un cas impossible. Ja fa molt que van començar a delitar-se en el joc de la transgressió de les normes lingüístiques, amb aquell Barcelona posa’t guapa, amb el qual volgueren fer-se els progres i els moderns. I el guapo –i moltes altres modernors– va acabar al sac del diccionari. Ara han decidit de promoure aquesta lacra social que és la fonètica xava com a marca de personalitat del cap i casal. És obvi que un anunci de Barcelona ha d’anar en xava; si no, no seria de Barcelona, sinó de la ruralia jocfloralesca. En xava era el polèmic anunci de la Mercè que fa poc van retirar de la circulació, i no precisament pel xava. I ara hi tornen amb aquest altre que reemplaça el personatge bandarra i madrilejant per aquesta polifacètica tan composteta. Però sempre en xava indefectiblement. I se’n senten orgullosos, els molt banastres.

12 comentaris

12 comentaris rebuts

    1
  1. es darrer eivissenc - 24 setembre 2005 11:06 pm

    s la clssica estratgia socialista consistent en desnaturalitzar el pas i els seus elements identitaris bsics (llengua, smbols, etc). Sempre en nom de la tolerncia, el cosmopolitisme, el mestissatge… Una vergonya. La fontica del catal xava s’est imposant als mitjans de comunicaci i sembla la cosa ms normal del mn.

  2. 2
  3. Jordi Caldentey - 24 setembre 2005 11:39 pm

    Per s que, a ms a ms, reparau una cosa: Barsalona s, segons l’anunci progrexarnego, diversa, cbica, maditarrnia, b, un fester de coses per mai, mai, mai catalana.
    Aquesta curtor ja ve del temps en qu en Plurimaragall era batle de Barcelona. La va declara capital de tot: de la Mediterrnia, capital olmpica, capital esportiva, capital de la multiculturalitat, capital del mestissatge, capital de tot menys de Catalunya. s un embullatroques que ho destiny tot. Sempre seguit feia servir l’expressi Barcelonacatalunyaespanya, fonent els tres gentilicis en un de sol.
    Noms tenc nsia que Esquerra Republicana de Catalunya es deixi arrossegar per aquest cavall de troia d’Espanya dins Catalunya que s en Multimaragall.

  4. 3
  5. Llus Cerd Fernndez - 25 setembre 2005 2:52 am

    No vreu sentir s’anunci de sa nina que anunciava sa Diada de "Mayorca" per ses rdios? Id ja vos podeu imaginar com parlava de b es "mayorcano"!

  6. 4
  7. Jordi Caldentey - 25 setembre 2005 11:33 am

    El xava, el mayorcano, l’apitxat (com l’spanglish al Carib) i tot aix s el resultat repugnant i depriment del mestissatge cultural i nacional. Avui en dia no treuria cap enlloc aspirar a espais territorials nacionalment i lingsticament purs com per exemple el cas d’Islndia. Ara b: pens que, dins un mateix espai determinat, tocarien poder-hi conviure dues o ms llenges sense mesclar-se una amb l’altra.
    A Sussa, que s un estat plurinacional ben duit, hi funcionen quatre llenges, cadascuna plenament oficial en el seu territori. Ben segur que la gent va i ve amunt i avall, de llevant a ponent per dins la Confederaci Helvtica parli la llengua que parli. Per en parlar francs, parlen francs; en parlar ital, itali; en parlar alemany, alemany i, en parlar rtic, rtic.
    Aix tocaria ser igual a Mallorca i a tota la naci catalana. Per no. Resulta que, almanco avui en dia, t ms bona pronncia la gent de fora vila o de poble petit, tant si parlam de la Mallorca interior com de les zones rurals de la Catalunya continental, que no molta de gent amb estudis. Fins i tot gent que parla per la rdio o per la televisi, que tocaria ser l’elit ms primmirada i primcernuda de tota a l’hora de pronunciar.
    La cosa ms bona de fer s donar la culpa d’aquesta situaci tan feresta als colonialismes espanyol i francs, que, sens dubte, en sn els primers responsables. Per b, si som un poble que es vol emancipar, comena a ser ben hora d’estimar les nostres coses i fer les coses b. La rdio i la televisi han de ser sagrades a l’hora de pronunciar. Feim el programa en estndard? Id parlem b l’estndard nacional. El feim en dialecte? Id parlem b el dialecte. No com n’hi ha, que tamb n’he sentits, que mesclen l’article salat amb el normatiu. O un, o l’altre. Per siguem coherents. L’article salat s ben mallorqu i ben catal. En fer-lo servir, combinem-lo amb els pronoms personals dialectals "noltros" i "voltros" i amb les combinacions pronominals acusatiu + datiu (la me pos, el te don); en fer servir l’estndar, facem servir l’article normatiu, les formes "nosaltres" i "vosaltres" i les combinacions pronominals datiu + acusatiu (me’l pos, te’l don). B, aix per resumir-ho en tres exemples.
    Vnc a dir que hem de fer les coses b i amb coherncia. Com els bascs. En parlar espanyol (o francs al nord) el parlen net i clar; i, en parlar basc, fan igual. Per no mesclen. No empastissen l’euskara d’influncies espanyoles ni franceses. I una cosa: tant tenen per cosa seva i digna el dialecte basc local, com l’estndard nacional, l’euskara batua. I fan servir cada cosa al seu moment, quan toca i amb tota la dignitat, amb tota l’estima, amb tot l’orgull i amb tota la correcci que poden.
    Estimem Mallorca i Catalunya secera. Estimem i facem servir amb correcci el mallorqu i el catal estndard.

  8. 5
  9. Llus Cerd Fernndez - 25 setembre 2005 8:39 pm

    Hi ha molt pocs mallorquins capaos de pronunciar es mallorqu amb fontica mallorquina i es castell amb fontica castellana. Aquells que parlen b es mallorqu, en passar an es castell fan un "castellorqu" com es que imita "El Casta" per sa televisi; i aquells que parlen b es castell, en passar an es mallorqu el converteixen en "mayorcano".

    s casi inevitable perque sa fontica d’una llengua i s’altra sn molt diferents. Jo vaig esser castellanoparlant monolinge i vos assegur que m’ha costat un fum arribar a conversar en mallorqu sense accent castell. I encara ara, de tant en tant me trop amb qualque paraula que no s com se pronuncia exactament, i he de consultar s’Alcover

    Per experincia prpia, vos assegur que s prcticament impossible que es jovent de Palma "amayorcanat" arribi a dominar plenament sa fontica mallorquina, per moltes hores de catal i en catal que rebin a s’escola. Sa fontica correcta d’un idioma s’adquireix es primers anys de vida, i posteriorment s molt mala de canviar.

  10. 6
  11. Jordi Caldentey - 25 setembre 2005 10:49 pm

    B, Llus. Per, si hi havia uns mitjans de comunicaci orals amb locutors que tenguessin una bona pronncia, a la llarga, n’hi hauria ben molts que, a poc a poc i sense tmer-se’n, comenarien a pronunciar b. Sobretot els allots joves, com tu dius.
    El mal s si ni tan sols els qui haurien de fer de model de bona pronncia no fan ms que una xerrameca que fa mal d’orella sentir-la.

  12. 7
  13. Un buen mallorqun - 26 setembre 2005 8:42 am

    "m’ha costat un fum arribar a conversar en mallorqu sense accent castell"

    Pero, Luis! Si en Mallorca no nos hace falta hablar mallorqun para nada. Eso hace pays, ya lo sabes. No te habrs vuelto catalansita? O es que sale ms a cuenta promover el mallorqun secesionista? Ah! Ahora lo entiendo.

  14. 8
  15. Biel - 26 setembre 2005 1:10 pm

    No hi ha cap mal en parlar amb accent una llengua que no s la prpia. s ms, ho trob ben normal. Una altra cosa sn els professionals que es dediquen al periodisme, el doblatge, etc., que han de vigilar la pronncia (l’articulaci dels sons) de la llengua en qu treballen. Per alguna cosa hi ha els logopedes!
    Una altra cosa s el populisme lingstic. Depenent del pblic al qual es dirigeix es parla (o es pronuncia) d’una manera determinada, per exemple, els teletubies, en Buenafuente… i IB3, s clar.
    Queda malament ser acurat i polit alhora de parlar.
    La Caixa fa doblar els seus anuncis al mallorqu (perd, balear). Sort que la Caixa s imperialista…
    Ms pelles: en un programa de rdio menorqu (presentat per gent jove)parlant del doblatge al balear (ho he dit b?), van dir que els semblava molt gracis haver de sentir en Bruce Wilis parlant en catal, ms ho seria sentir-lo parlant en balear…
    A la mateixa rdio, fa uns mesos van entrevistar un grup de msica rock menorqu que canta en angls. Els msics deien que l’angls era la llengua del rock.
    La ms de la meitat dels joves de les Illes parlen millor el castell que el catal… Poc a poc…

  16. 9
  17. Un indgena - 26 setembre 2005 7:19 pm

    Poc a poc… i "sin que se note el empeo". A Mallorca no ho s, per a Eivissa ja no hi ha res a fer.

  18. 10
  19. Llus Cerd Fernndez - 26 setembre 2005 7:45 pm

    Jordi, naturalment que es locutors haurien de donar exemple pronunciant b! A ses televisions locals de Palma (Canal 4, M7) sovint se produeix un fet inslit: ets entrevistats parlen ms b que ets entrevistadors

    "Buen mallorqun", s vera que n’hi ha que m’acusen de catalanista per defensar s’s des mallorqu, com tamb n’hi ha que m’acusen d’espanyolista per defensar ses modalitats prpies (que no vol dir un mallorqu secessionista, no confonguem). Cadasc me pot acusar d’all que vulgui. Jo faig es meu cam, tanmateix no hi tenc res a guanyar ni a perdre

  20. 11
  21. Pep Reynes - 26 setembre 2005 9:18 pm

    Jo trob que us falta un poc de sentit de l’humor. No he vist aquesta publicitat, per sens dubte s enginyosa i te grcia. Aquest rebuig tan primari cap als que no xerren com noltros s propi d’una llengua petitona. De fet s una obsesi molt mallorquina (fins i tot no catalana) impossible de trobar a llenges que tot el mon parla, parla malament com l’angls

  22. 12
  23. Joan Forum - 28 setembre 2005 10:51 pm

    Ara Elsa Blasco busca protagonisme enderrocant La Casa del Forum, un espai cultural des d’on feia mes de 4 anys diversos col.lectius culturals s’hi reunien. Els veins ja han declarat a Europa Press davant la roda de premsa que "els veins d’aquest barri mai ms votarem a Iniciativa per Catalunya Els Verds" per la seva poca noblesa envers vens pacfics que l’unic que volen es seguir disfrutan d’aquesta Casa Jard. No s’equivoqui Elsa Blasco, la historia de La Casa del Frum acaba de comencar, vost ha enderrocat un espai veinal i no ha accedit a negociar tot i saben que el propietari cedia l’espai a l’Ajuntament de Barcelona.

Podeu deixar un comentari