Ajuntament da Barsalona

«Sóc artista, castallera, … guitarrista, trompatista, bataria, … contacontas, … asportista, … sóc maditarrània, alegra i diversa, sóc cívica i sóc da Barsalona. Saps qui sóc? Sóc la Marcé.»

Sembla que els de l’Ajuntament de Barcelona són un cas impossible. Ja fa molt que van començar a delitar-se en el joc de la transgressió de les normes lingüístiques, amb aquell Barcelona posa’t guapa, amb el qual volgueren fer-se els progres i els moderns. I el guapo –i moltes altres modernors– va acabar al sac del diccionari. Ara han decidit de promoure aquesta lacra social que és la fonètica xava com a marca de personalitat del cap i casal. És obvi que un anunci de Barcelona ha d’anar en xava; si no, no seria de Barcelona, sinó de la ruralia jocfloralesca. En xava era el polèmic anunci de la Mercè que fa poc van retirar de la circulació, i no precisament pel xava. I ara hi tornen amb aquest altre que reemplaça el personatge bandarra i madrilejant per aquesta polifacètica tan composteta. Però sempre en xava indefectiblement. I se’n senten orgullosos, els molt banastres.

12 comentaris

12 comentaris rebuts

    1
  1. es darrer eivissenc - 24 setembre 2005 11:06 pm

    ?s la cl?ssica estrat?gia socialista consistent en desnaturalitzar el pa?s i els seus elements identitaris b?sics (llengua, s?mbols, etc). Sempre en nom de la toler?ncia, el cosmopolitisme, el mestissatge… Una vergonya. La fon?tica del catal? xava s’est? imposant als mitjans de comunicaci? i sembla la cosa m?s normal del m?n.

  2. 2
  3. Jordi Caldentey - 24 setembre 2005 11:39 pm

    Per? ?s que, a m?s a m?s, reparau una cosa: Barsalona ?s, segons l’anunci progrexarnego, diversa, c?bica, maditarr?nia, b?, un fester de coses per? mai, mai, mai catalana.
    Aquesta curtor ja ve del temps en qu? en Plurimaragall era batle de Barcelona. La va declara capital de tot: de la Mediterr?nia, capital ol?mpica, capital esportiva, capital de la multiculturalitat, capital del mestissatge, capital de tot menys de Catalunya. ?s un embullatroques que ho destiny tot. Sempre seguit feia servir l’expressi? Barcelonacatalunyaespanya, fonent els tres gentilicis en un de sol.
    Nom?s tenc ?nsia que Esquerra Republicana de Catalunya es deixi arrossegar per aquest cavall de troia d’Espanya dins Catalunya que ?s en Multimaragall.

  4. 3
  5. Llu?s Cerd? Fern?ndez - 25 setembre 2005 2:52 am

    ?No v?reu sentir s’anunci de sa nina que anunciava sa Diada de "Mayorca" per ses r?dios? Id? ja vos podeu imaginar com parlava de b? es "mayorcano"!

  6. 4
  7. Jordi Caldentey - 25 setembre 2005 11:33 am

    El xava, el mayorcano, l’apitxat (com l’spanglish al Carib) i tot aix? ?s el resultat repugnant i depriment del mestissatge cultural i nacional. Avui en dia no treuria cap enlloc aspirar a espais territorials nacionalment i ling??sticament purs com per exemple el cas d’Isl?ndia. Ara b?: pens que, dins un mateix espai determinat, tocarien poder-hi conviure dues o m?s lleng?es sense mesclar-se una amb l’altra.
    A Su?ssa, que ?s un estat plurinacional ben duit, hi funcionen quatre lleng?es, cadascuna plenament oficial en el seu territori. Ben segur que la gent va i ve amunt i avall, de llevant a ponent per dins la Confederaci? Helv?tica parli la llengua que parli. Per? en parlar franc?s, parlen franc?s; en parlar ital??, itali?; en parlar alemany, alemany i, en parlar r?tic, r?tic.
    Aix? tocaria ser igual a Mallorca i a tota la naci? catalana. Per? no. Resulta que, almanco avui en dia, t? m?s bona pron?ncia la gent de fora vila o de poble petit, tant si parlam de la Mallorca interior com de les zones rurals de la Catalunya continental, que no molta de gent amb estudis. Fins i tot gent que parla per la r?dio o per la televisi?, que tocaria ser l’elit m?s primmirada i primcernuda de tota a l’hora de pronunciar.
    La cosa m?s bona de fer ?s donar la culpa d’aquesta situaci? tan feresta als colonialismes espanyol i franc?s, que, sens dubte, en s?n els primers responsables. Per? b?, si som un poble que es vol emancipar, comen?a a ser ben hora d’estimar les nostres coses i fer les coses b?. La r?dio i la televisi? han de ser sagrades a l’hora de pronunciar. Feim el programa en est?ndard? Id? parlem b? l’est?ndard nacional. El feim en dialecte? Id? parlem b? el dialecte. No com n’hi ha, que tamb? n’he sentits, que mesclen l’article salat amb el normatiu. O un, o l’altre. Per? siguem coherents. L’article salat ?s ben mallorqu? i ben catal?. En fer-lo servir, combinem-lo amb els pronoms personals dialectals "noltros" i "voltros" i amb les combinacions pronominals acusatiu + datiu (la me pos, el te don); en fer servir l’est?ndar, facem servir l’article normatiu, les formes "nosaltres" i "vosaltres" i les combinacions pronominals datiu + acusatiu (me’l pos, te’l don). B?, aix? per resumir-ho en tres exemples.
    V?nc a dir que hem de fer les coses b? i amb coher?ncia. Com els bascs. En parlar espanyol (o franc?s al nord) el parlen net i clar; i, en parlar basc, fan igual. Per? no mesclen. No empastissen l’euskara d’influ?ncies espanyoles ni franceses. I una cosa: tant tenen per cosa seva i digna el dialecte basc local, com l’est?ndard nacional, l’euskara batua. I fan servir cada cosa al seu moment, quan toca i amb tota la dignitat, amb tota l’estima, amb tot l’orgull i amb tota la correcci? que poden.
    Estimem Mallorca i Catalunya secera. Estimem i facem servir amb correcci? el mallorqu? i el catal? est?ndard.

  8. 5
  9. Llu?s Cerd? Fern?ndez - 25 setembre 2005 8:39 pm

    Hi ha molt pocs mallorquins capa?os de pronunciar es mallorqu? amb fon?tica mallorquina i es castell? amb fon?tica castellana. Aquells que parlen b? es mallorqu?, en passar an es castell? fan un "castellorqu?" com es que imita "El Casta" per sa televisi?; i aquells que parlen b? es castell?, en passar an es mallorqu? el converteixen en "mayorcano".

    ?s casi inevitable perque sa fon?tica d’una llengua i s’altra s?n molt diferents. Jo vaig esser castellanoparlant monoling?e i vos assegur que m’ha costat un fum arribar a conversar en mallorqu? sense accent castell?. I encara ara, de tant en tant me trop amb qualque paraula que no s? com se pronuncia exactament, i he de consultar s’Alcover?

    Per experi?ncia pr?pia, vos assegur que ?s pr?cticament impossible que es jovent de Palma "amayorcanat" arribi a dominar plenament sa fon?tica mallorquina, per moltes hores de catal? i en catal? que rebin a s’escola. Sa fon?tica correcta d’un idioma s’adquireix es primers anys de vida, i posteriorment ?s molt mala de canviar.

  10. 6
  11. Jordi Caldentey - 25 setembre 2005 10:49 pm

    B?, Llu?s. Per?, si hi havia uns mitjans de comunicaci? orals amb locutors que tenguessin una bona pron?ncia, a la llarga, n’hi hauria ben molts que, a poc a poc i sense t?mer-se’n, comen?arien a pronunciar b?. Sobretot els al?lots joves, com tu dius.
    El mal ?s si ni tan sols els qui haurien de fer de model de bona pron?ncia no fan m?s que una xerrameca que fa mal d’orella sentir-la.

  12. 7
  13. Un buen mallorqu?n - 26 setembre 2005 8:42 am

    "m’ha costat un fum arribar a conversar en mallorqu? sense accent castell?"

    Pero, Luis! Si en Mallorca no nos hace falta hablar mallorqu?n para nada. Eso hace pay?s, ya lo sabes. No te habr?s vuelto catalansita? O es que sale m?s a cuenta promover el mallorqu?n secesionista? Ah! Ahora lo entiendo.

  14. 8
  15. Biel - 26 setembre 2005 1:10 pm

    No hi ha cap mal en parlar amb accent una llengua que no ?s la pr?pia. ?s m?s, ho trob ben normal. Una altra cosa s?n els professionals que es dediquen al periodisme, el doblatge, etc., que han de vigilar la pron?ncia (l’articulaci? dels sons) de la llengua en qu? treballen. Per alguna cosa hi ha els logopedes!
    Una altra cosa ?s el populisme ling??stic. Depenent del p?blic al qual es dirigeix es parla (o es pronuncia) d’una manera determinada, per exemple, els teletubies, en Buenafuente… i IB3, ?s clar.
    Queda malament ser acurat i polit alhora de parlar.
    La Caixa fa doblar els seus anuncis al mallorqu? (perd?, balear). Sort que la Caixa ?s imperialista…
    M?s pel?les: en un programa de r?dio menorqu? (presentat per gent jove)parlant del doblatge al balear (ho he dit b??), van dir que els semblava molt graci?s haver de sentir en Bruce Wilis parlant en catal?, m?s ho seria sentir-lo parlant en balear…
    A la mateixa r?dio, fa uns mesos van entrevistar un grup de m?sica rock menorqu? que canta en angl?s. Els m?sics deien que l’angl?s era la llengua del rock.
    La m?s de la meitat dels joves de les Illes parlen millor el castell? que el catal?… Poc a poc…

  16. 9
  17. Un ind?gena - 26 setembre 2005 7:19 pm

    Poc a poc… i "sin que se note el empe?o". A Mallorca no ho s?, per? a Eivissa ja no hi ha res a fer.

  18. 10
  19. Llu?s Cerd? Fern?ndez - 26 setembre 2005 7:45 pm

    Jordi, naturalment que es locutors haurien de donar exemple pronunciant b?! A ses televisions locals de Palma (Canal 4, M7) sovint se produeix un fet ins?lit: ets entrevistats parlen m?s b? que ets entrevistadors?

    "Buen mallorqu?n", ?s vera que n’hi ha que m’acusen de catalanista per defensar s’?s des mallorqu?, com tamb? n’hi ha que m’acusen d’espanyolista per defensar ses modalitats pr?pies (que no vol dir un mallorqu? secessionista, no confonguem). Cadasc? me pot acusar d’all? que vulgui. Jo faig es meu cam?, tanmateix no hi tenc res a guanyar ni a perdre?

  20. 11
  21. Pep Reynes - 26 setembre 2005 9:18 pm

    Jo trob que us falta un poc de sentit de l’humor. No he vist aquesta publicitat, per? sens dubte ?s enginyosa i te gr?cia. Aquest rebuig tan primari cap als que no xerren com noltros ?s propi d’una llengua petitona. De fet ?s una obsesi? molt mallorquina (fins i tot no catalana) impossible de trobar a lleng?es que tot el mon parla, parla malament com l’angl?s

  22. 12
  23. Joan Forum - 28 setembre 2005 10:51 pm

    Ara Elsa Blasco busca protagonisme enderrocant La Casa del Forum, un espai cultural des d’on feia mes de 4 anys diversos col.lectius culturals s’hi reunien. Els veins ja han declarat a Europa Press davant la roda de premsa que "els veins d’aquest barri mai m?s votarem a Iniciativa per Catalunya Els Verds" per la seva poca noblesa envers ve?ns pac?fics que l’unic que volen es seguir disfrutan d’aquesta Casa Jard?. No s’equivoqui Elsa Blasco, la historia de La Casa del F?rum acaba de comencar, vost? ha enderrocat un espai veinal i no ha accedit a negociar tot i saben que el propietari cedia l’espai a l’Ajuntament de Barcelona.

Podeu deixar un comentari