buy cheap arimidex online cheap, purchase strattera no visa online without prescription, u.s. pharmacies for cytotec without rx, buy zoloft saturday delivery cod, buy zithromax next day delivery, order hydrochlorothiazide online cash on delivery, order generic nolvadex online, cheap doxycycline prescriptions buy, buy desyrel online for anxiety, purchase diflucan without prescription from us pharmacy, order paxil cod overnight delivery, buy elavil online, no prescription seroquel online visa without script, cheap flagyl for sale with no rx required, abilify fedex without prescription, buy valtrex online, propecia without a presciption, buy lipitor online uk, baclofen no rx needed cod accepted, prescription prilosec online, buy synthroid online with a discount, buy cheap amaryl without prescription, buy clomid no prescription, bactrim next day no prescription, fosamax online, purchase online inderal without prescription, buy cipro online no prescription, order retin-a cream online for eyes, order accutane online overnight, buy premarin pharmacy, buy nexium pay by cod, buy prozac online no prescription, plavix buy without prescription, how to get prescription of zovirax, buy amoxil overnight cod, order lasix no visa without prescription, purchase cheapest acyclovir meds online,

Paraules acabades en –et i –eta

Publicat en el Diari de Balears el 29 de novembre.

En els articles precedents hem parlat de la pronunciació de la e en alguns contextos fonètics particulars (terminacions –és /–ès, –é/–è). Avui en veurem un de molt interessant: les terminacions –et i –eta. Aquesta terminació s’associa fàcilment al sufix diminutiu per excel·lència (jovenet, caseta), que a les Illes, per etimologia, du vocal neutra tònica (o e oberta on no hi ha aquella vocal). Moltes paraules amb aquesta terminació només són diminutius d’un punt de vista etimològic, com ganivet (del germànic knif amb el sufix diminutiu –ĭttu), garbellet (diminutiu de garbell), follet (de foll), jugueta (derivat de jugar), merlet (de l’italià merletto), mongeta (de monja), panet (de pa), rodet (de roda) i moltíssims més. I altres mots no tenen res de diminutius, com estret o pleta.

La freqüència d’aquestes terminacions amb vocal neutra tònica, deguda en part als diminutius reals o als diminutius etimològics, pot crear una certa percepció que les terminacions –et i –eta estan destinades a allotjar sistemàticament la dita neutra tònica, per als parlants que disposen d’aquest so. Però la realitat és que entre les paraules antigues trobam casos de vocal neutra (bolet, jaqueta), de e tancada (complet, concret, discret, quiet) i de e oberta (alfabet, Elisabet, Natzaret, set). És a dir, els tres timbres insulars de la e tònica. Per això cal d’entrada posar en qüestió la tendència actual d’algunes persones a posar a tort i a dret vocals neutres quan apareix una paraula acabada en –et o –eta. Continua aquí.

7 comentaris

7 comentaris rebuts

    1
  1. Antoni Llull Martí - 29 novembre 2008 6:45 pm

    Benvolgut Gabriel: En primer lloc desig comentar unes opinions sortides a l’entrada corresponent a interès, ben interessant, per cert.
    Segurament agafarem futbol de l’adaptació castellana de l’anglès football, bastant ben feta, per cert, cosa que poques vegades ocorre. A principis del segle passat quasi ningú a Mallorca havia sentit tal paraula en anglès, només en castellà, i és natural que nosaltres la pronunciem amb la o oberta, però si ens hagués entrat cent anys després, i directament, de l’anglès, és molt possible la diguéssim tancada. I el mateix degué ocórrer amb bistec.
    Pel que fa a com, no record més que els mots que ja han estat citats: com i cóm, però entre els acabats en -om, que són molts més, ni ha més amb o tancada,(om, llom, rom, som, tom, etc.) i amb o oberta nom, hom, perhom, prohom, quelcom i algunes més.
    I en el cas de complet, concret, discret i quiet, pens si podria tractar-se de mots que en data relativament tardana s’haguessin introduït a la llengua per via culta?
    També s’hi degueren introduir anacoreta i asceta.
    El .net de les adreces electròniques supòs que, com el d’Internet (inter+net) correspon al mot anglès net, que és ‘xarxa’ i es pronuncia, si fa no fa, com el nostre nét. Ara bé, si .es correspon a “Espanya”, veig normal que es pronuncii amb l’e neutra o amb l’e tancada del mot del que procedeix. I si .com ve de “comerç” o del castellà “comercio” l’hauriem de pronunciar amb o tancada, però si ver de l’anglès “commerce” l’hauriem de dir oberta, i si ve de l’anglès “commercial” l’hauriem de dir neutre… La solució més fàcil crec que és pronunciar-la com si correspongués a la paraula catalana “comerç”.

  2. 2
  3. Sebastià - 29 novembre 2008 8:14 pm

    Gabriel, m’agradaria saber per què has separat, en les darreres línies, els casos de “punt net”, d’una banda, i “Internet” i “Intranet”, d’altra banda.

  4. 3
  5. Joan A. Coll - 29 novembre 2008 8:25 pm

    Moltes gràcies per aquest aclariment de qüestions que ja s´havien apuntat en entrades i comentaris anteriors, sobretot per les pautes finals. Pel que fa a “internet” és curiós que els locutors que fan la e tònica final neutra, pronucien la e anterior tancada quan, àtona com és, en principi hauria de ser neutra. En canvi, pronunciant la e final oberta, tal com aconselles, l´anterior, de manera natural, es pronuncia neutra. Seguint per aquí, hi ha exemples en el parlar mallorquí de es àtones que d´entrada haurien de pronunciar-se neutres i, majoritàriament, les pronunciam tancades: “pesar”, “pegar” (“pigar” a Eivissa!), “llevar”, “trenet” (diminutiu de “tren”), i algunes més: trobes que seria recomanable neutralitzar-les?

  6. 4
  7. Sebastià - 30 novembre 2008 12:13 am

    Antoni, que “Espanya” comenci en vocal neutra no implica que “punt ES” s’hi hagi de pronunciar, perquè en el primer cas es tracta d’una vocal àtona (i, com a tal, subjecta al fenomen fonològic conegut com “neutralització”), mentre que en el segon cas és tònica i, per tant, teòricament, tant pot anar amb E neutra, tancada o oberta.

    Quant als neologismes més recents, veig molt interessant aquesta tendència que apuntes a incorporar-los directament des de l’anglès i, per tant, amb la pronúncia catalana que més s’hi assembli.

    I sobre aquest punt voldria destacar que la E tònica anglesa de què parlam s’assembla força a la E oberta del català central; però per als balears i valencians, que pronunciam les E obertes molt obertes (valgui la redundància), la vocal que més s’hi assembla no és pas la E oberta, sinó la E tancada.

    Joan, els casos de “pesar”, “pegar”, “llevar, “trenet”, etc., crec que cal que els continuem pronunciant amb E (àtona) tancada, com s’ha fet tradicionalment. En Gabriel ens n’explicarà l’entrallat (crec que ha escrit algun article sobre aquest tema), però em sembla que es tracta de formes rizoàtones que tenen un correlat rizotònic amb E tancada (“pesa”, “pega”, “lleva, “tren”…).

  8. 5
  9. Sebastià - 30 novembre 2008 12:24 am

    Volia escriure: “neutralització o reducció vocàlica”, i “entrellat” (no “entrallat”).

  10. 6
  11. G. Bibiloni - 30 novembre 2008 12:38 am

    Sobre la e àtona a Mallorca, efectivament, vaig publicar un articlet dins una miscel·lània d’homenatge a Joan Veny, que està aquí penjadet.
    Sebastià, no separ el punt net i Internet/intranet. Si he posat la paraula segurament és per a indicar la relativitat que té tot això. És un intent de posar un poc de criteri, però al final totes aquestes paraules es pronunciaran com determini la que esdevingui norma majoritària.

  12. 7
  13. pere - 30 novembre 2008 10:39 pm

    Traduint el WIPE (programa de neteja del PC) he advertit alguns (sembla) castellanismes :

    - historial (angl. history, cast. historial, fr. historique, it. storico) hauria de ser : “històric”

    - temporal (angl. temporary, cast. temporal., fr. temporaire) hauria de ser : temporari o temporer

Podeu deixar un comentari

You must be logged in to post a comment.