Atrapats a la ratera
He sentit a dir per en?sima vegada a Carod Rovira que ell no vol un Estatut sin? una Constituci? per a Catalunya (Pa?sos Catalans?), ?s a dir que vol la independ?ncia; per? com que nom?s t? vint-i-tres diputats ara com ara no es pot fer altra cosa que un Estatut.
Molt b?: doncs suposem que ERC tingu?s ara majoria absoluta al Parlament del Principat i pogu?s iniciar el cam? de la sobirania. Si no vaig molt errat, aix? implicaria sortir de la Constituci? espanyola i optar per una aut?ntica ruptura legal. No crec que hi hagi mai independ?ncia dins el marc de la Constituci? espanyola, vaja. Faria ERC aquesta passa? Carod ha dit moltes vegades que s?, i all? del refer?ndum, i (en cas de guanyar-lo) all? de “si no els agrada que s’hi posin fulles”.
Per qu? si amb els escons necessaris ERC s’atreviria a fer el trencament (refer?ndum d’autodeterminaci? i accions posteriors conseq?ents, incl?s all? de les misterioses fulles) ara no es pot fer un trencament molt m?s petit, com seria presentar a Madrid un Estatut avan?at, semblant al Pla Ibarretxe, encara que surti de la Constituci?. ERC i CIU tenen escons suficients per a fer-ho (estic parlant de la majoria absoluta, que democr?ticament ?s v?lida en un proc?s sobiranista, no dels dos ter?os estipulats actualment per a la reforma estatut?ria, que aix? ja no ?s cap ruptura).
Per qu? un partit disposat a fer un acte de sobirania per aconseguir els seus objectius finals quan tingui for?a suficient insisteix tant ara que l’Estatut ha d’estar dins els l?mits constitucionals? Per qu? el discurs de “que s’hi posin fulles” ara no val? Naturalment que un Estatut avan?at seria rebutjat per il?legal; per? no ho seria tamb? la iniciativa plenament sobiranista, si aquesta arrib?s a produir-se, com espera ERC que succeir? algun dia? La cosa ?s que sense pegar el cop damunt la taula ?s ben evident que nom?s hi ha possibilitat de fer uns retocs a la situaci? actual, i, com diria en Llach, no era aix?, companys, no era aix?.
O potser els de CIU no estan per la idea? Doncs tot aix? caldria aclarir-ho, per? sembla que no estam en cam? d’aclarir res sin? d’embullar-ho tot ben embullat. De fet, fa dos anys que les coses estan ben embullades. O ben empantanegades. I, com diu avui en Card?s, el pr?xim 11 de setembre hi haur? una nova derrota per a commemorar.
2 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Per desgr?cia o per sort els catalans, quan convenia reivindicar, han estat porucs: van acceptar el matal?s immens den Tarradellas, en un moment hist?ric que podien demanar i exigir molt m?s, i aix? els hi ha anat: el seu pactisme a la inversa ha motivat que tenguin una poruga temen?a d’esquin?ar un poquet la Constituci? Espanyola.
Xinxan, des del meu punt de vista tens tota la ra?. I ?s que, per comen?ar, nom?s es pot pactar entre iguals. Quan una de les parts del "pacte" t? prou for?a com per invalidar-lo en qualsevol moment sense que aix? li comporti cap conseq??ncia negativa, ja no ?s cap pacte sin? una concessi?. Els que parlen del tradicional "pactisme" dels catalans sempre se n’obliden, d’aquest detallet. Com tamb? s’obliden de precisar que, el pactisme, els catalans (de S a G i de F a M) se’l guardaven per exercir-lo entre ells, no amb els estrangers. No amb els estrangers que els empipaven, si m?s no.