Vicente Ferrer


Vicente Ferrer és un ex-jesuïta català que durant els darrers trenta anys ha dut a terme una labor exemplar a la regió d’Anantapur, a l’Índia. El mèrit no li’l discutirà ningú, i si s’ha de votar la concessió de qualsevol premi o distinció, que compti amb el meu vot. Però el dret que té al reconeixement d’aquest mèrit no em lleva a mi el dret de censurar un dels demèrits que pot tenir un català, com és la deslleialtat amb el seu i meu país, conscient o inconscient, sobretot quan aquest català és una persona de projecció pública. Vicente Ferrer ni tan sols veu la necessitat de posar-se el seu nom en català, cosa que ja és prou indicativa. I en espanyol figura en el títol de la seva fundació, la Fundación Vicente Ferrer, tota la informació de la qual és a la seva pàgina web, que té versió en espanyol i en anglès, però no en català. I Vicente Ferrer es veu que segueix els passos dels franciscans mallorquins que implantaven l’espanyol a Amèrica, perquè tinc entès que s’aplica a fer alguna mena d’ensenyament d’aquesta llengua en aquella regió perquè els milers de catalans que hi tenim infants apadrinats ens puguem comunicar amb els nostres beneficiats (car, com és lògic, seria absurd de comunicar-nos-hi en anglès, una llengua que, com tothom sap, a l’Índia no pinta una mona). Per fer els deu reials justs, la setmana passada Vicente Ferrer va venir a Palma a fer una gran conferència, convidat per una fundació feta per empreses de negocis turístics i una caixa d’estalvis. Amb la sala de gom a gom, amb les principals autoritats davant de tot, Vicente Ferrer va fer una llarga conferència… tota en espanyol. En alguns moments, i aquest en va ser un, et sembles transportat a èpoques del passat, posem al franquisme troglodita o a les etapes de profund provincianisme de més enrere. Vicente Ferrer deu ser una d’aquestes persones que pensen que amb els problemes que hi ha al món és ben estúpid que els que vivim com a reis ens preocupem per llengües, autonomies o independències. Aquest esquema el solem trobar en tota classe de progres, esquerranosos i altres avançats; però ja és més insòlit en un d’aquells que varen aprendre al seminari allò que “no sols de pa viu l’home”. En tot cas, en els seminaris del sentit comú ensenyen que les causes nobles, com el saber, no ocupen lloc, i, per tant, per a impulsar-ne una no cal desallotjar-ne cap altra; sobretot quan la que no s’hauria de desallotjar no exigeix molt més que una cosa tan senzilla com viure i actuar amb una certa coherència.

5 comentaris

5 comentaris rebuts

    1
  1. Xavier Batalla - 24 maig 2005 12:04 pm

    Tens ms ra que un sant. Podria ben ser que en Vicente Ferrer pensi que el tema lingstic s un tema menor comparant-lo amb les calamitats que gestiona a diari.

    No fa molt vrem tenir pel despatx uns representants de la seva fundaci. Les seves targes personals no cal dir que ren escrites en espanyol.

    No hi ha res ms bonic que veure la gent que es desviu per salvar els altres…

  2. 2
  3. vich - 25 maig 2005 10:56 pm

    Els teus articles son publicats al
    Racocatala.com ,esper que aceptis el consentiment!
    Grcies i segueix aix Bibiloni!

  4. 3
  5. Jacob - 09 juny 2005 5:08 pm

    "…la deslleialtat amb el seu i meu pas…"
    Hola Gabriel, em podries dir a on s aquesta llei que dius que el Sr. Ferrer ha trat per no catalanitzar el seu nom o fer una conferncia en castell. Si us plau si pots citar-la la consultaria.

    Si no la trobes, llavors pensar que aquesta llei que dius no s una "norma jurdica, de carcter general i obligatori, dictada pels rgans estatals o autonmics als quals la Constituci i els estatuts d’autonomia atribueixen el poder legislatiu" sin l’accepci de llei com una regla universal a la qual sn subjectes els fenmens de la natura. Una llei que va ms enll de la contingncia humana, com la llei de la gravetat o com la llei que fins ara desconeixia, per que pel sentit de les teves paraules sembla que ens determina i obliga a utilitzar una llengua determinada.

    Em sembla raonable que demanis una versi de la web en catal i jo tamb ho agrairia. Per aix de "deslleialtat amb el seu pas" no cola. Ara si vols ja pots dir-me botifler, botifarra o directament trador com a Vicente Ferrer.

    P.D.: La foto del Vicente l’has triat molt b.

  6. 4
  7. jes - 02 abril 2009 12:28 pm

    No pense fer caritat ni donar almoina en castellà.

  8. 5
  9. Dani - 11 juny 2009 11:38 am

    GRAN ARTICLE, em trec el barret. Una cosa no treu l’altre, i que el seyor Vicente Ferrer sigui una gran persona amb uns grans valors humanitaris, no ha d’amagar aspectes com la seva pressumpta (sinó probable o segura) nul·la estima a la llengua/cultura/història catalana. I qui negui això està faltant a la veritat. I qui doni a aquest fet poca rellevància amparant-se en els grans valors humanitaris del senyor Ferrer, està faltant al seu país. Jo no imposaré (ni molt menys) que aquest senyor hagi de traduir la seva web i el nom de la seva fundació al català…l’únic que faré això sí, és aprofitar que estem en democràcia, i criticar-lo obertament, i intentar que aquestes paraules sonin igual de fortes que les que diuen que és una gran persona molt altruista (que per mi, ho és i molt).

Podeu deixar un comentari