Escoles mallorquines

Els mallorquins anam a la botiga a comprar sobrassada, i encara no he vist mai ningú que demani sobrassada mallorquina o que digui que ha menjat sobrassada mallorquina. Sobrassada i prou: l’adjectiu potser el faran servir els de fora, sobretot si tenen una altra classe de sobrassada més avinent, però nosaltres només tenim la nostra. Menys sort ha tingut la crema, que molts de catalans anomenen, benintencionadament però amb una mica d’inconsciència del seu acte, crema catalana. Adjectivant com a catalana la crema del país se situen automàticament en la mateixa perspectiva de l’estranger, però el marc espanyol –mental, de mitjans de comunicació, de consum, etc– dissimula aquesta senzilla realitat.
I de la sobrassada i la crema a les escoles. Ahir es va celebrar a Palma la XXI Trobada d’Escoles Mallorquines. Darrere queda un llarg camí d’exemplaritat i civisme traçat pel bo i millor del magisteri insular. Però el rètol presenta algun problema. Si fos Trobada d’Escoles de Mallorca, no hi hauria res que desencaixàs, perquè únicament quedaria assenyalat el marc geogràfic de les escoles que es troben (diguem de passada que la trobada equivalent d’Eivissa es diu Trobada d’Escoles). Però sabem que en la pràctica universal quan una escola duu un adjectiu d’aquest tipus, hi ha una clara referència a la llengua vehicular utilitzada. Per exemple, a Andorra hi ha escoles franceses i escoles espanyoles, segons la llengua, a més de les escoles dites andorranes, en català. A Mallorca, vint-i-un anys enrere s’estenia un moviment de creació d’escoles que feien tot l’ensenyament en català, escoles heroiques, de mestres heroics, en un context difícil en què predominava aclaparadorament l’escola en espanyol. D’aquelles escoles en digueren escoles mallorquines, tremolant el pols davant la possibilitat de dir-ne escoles catalanes. Algú va intentar implantar aquest nom en algun moment, però el pols continuà tremolant. No sé si actualment s’imposa alguna mena de revisió. Perquè, per lògica i per llei, a la Mallorca d’avui tota l’escola ha de ser en català, cosa que hauria de fer innecessari qualsevol adjectiu. Hi ha un decret (decret 125/2000, article 3) que diu que “la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, és la llengua de l’ensenyament”. I un altre decret (56/2004) ho ratifica en els mateixos termes. És a dir que a Mallorca totes les escoles són mallorquines, o sigui catalanes, i si n’hi ha que no ho són es troben en situació anormal i alegal. En la denúncia d’aquesta anormalitat i d’aquesta alegalitat és on s’hauria de posar tota l’energia.

6 comentaris

6 comentaris rebuts

    1
  1. Llus Cerd Fernndez - 17 maig 2005 1:52 pm

    Si a Andorra hi ha "escoles andorranes", per qu a Mallorca no hi pot haver "escoles mallorquines"? Per qu aquesta obsessi per implantar es terme "catal"? Noms hi ha una explicaci: interessos poltics nacionalistes-catalanistes.

  2. 2
  3. L'octopus - 18 maig 2005 8:09 pm

    Mestre Llus,
    encara estau amb aquestes? i quins interessos us mogueren, a vs, quan freu campanya a favor de sa Clau… sups que no fa falta que us recordi la desfeta i l’agrament de la feina feta per part del PP al vostre cap de llista quan el collocaren a la Conselleria de Turisme. Un partit el qual t el "mallorqu" arraconat per xerrar d’esdeveniments kolflrics i l’espanyol per quan xerrau de coses "serioses" (revista Gran Empresa…, vinculada al cap de llista de Marratx).
    Mestre Llus, us tenc per un home ms cabal i fins i tot puc ser comprensiu amb la vostra teoria d’unitat lingstica amb estndard esquarterat(encara que la trobi un desbarat); emper en badar boca, siau un poc coherent.

  4. 3
  5. Llus Cerd Fernndez - 19 maig 2005 1:39 am

    Octopus annim,

    No saps de qu parles. Ni he estat mai afiliat a Clau, ni vaig fer campanya a favor d’aquest partit, ni tan sols el vaig votar. Simplement, els vaig assessorar quand m’ho varen demanar, aportant es meus coneixements i ses meves opinions per sense cap comproms poltic de part meva, precisament perque som coherent.

    Sa revista "Gran Empresa" s un negoci particular sense cap relaci amb cap partit poltic, maldament es seu propietari s’hagi pogut dedicar a sa poltica.

    No vull un estndar esquarterat sin al contrari: un estndar que integri ses nostres modalitats.

    Si me demanes coherncia s perque no me coneixes gens.

  6. 4
  7. Serenina - 24 maig 2005 10:35 am

    Noms volia explicar dues petites ancdotes sobre les "denominacions d’origen".
    Ja fa un grapat d’anys al bar de la UIB vam quedar a dinar un grupet de gent i per tastar una cosa nova vam demanar faves a la catalana. Quan vam agafar el plat ens vam sentir molt ridculs. Havem imaginat un plat extic i eren les faves que ha cuinat ma mare tota la vida.
    Pel que fa a la sobrassada, al pas valenci, concretament a Algemes (Ribera Alta)li diuen simplement mallorquina.

  8. 5
  9. Pere - 15 juny 2005 11:16 pm

    Per cert que ara els de La Clau fan campanya en llemos. Quina guarda de rucs.

  10. 6
  11. Mestre d'infantil - 13 febrer 2007 4:42 pm

    Amic Lluís.

    Si se segueix utilitzant la denominació de “mallorquines” és perquè encara no haurem arribat -les escoles- en una situació normal en la qual no sigui necessari la utilització d’aquest terme. Si realment totes les escoles de Mallorca apliquessin eficientment i amb total naturalitat els programes d’immersió lingüística, segurament en diríem Trobada d’escoles de Mallorca, o, qui sap si potser ja no fos necessari celebrar aquest tipus d’esdeveniments.

    Atentament,

Podeu deixar un comentari