Repicar campanes

M’encanten les campanes. Sempre m’han entusiasmat. M’alegra el so viu i musical dels seus tocs ordinaris i m’impressiona el to greu i tètric dels moments dolorosos. Quan era petit, el meu avi tenia un ferro enorme que quan el colpejaven treia un so semblant al d’una campana, d’una campana de ver, com la que hi havia a l’església. Jo el penjava amb una corda reforçada i amb un martell respectable li encivellava bones martellades que devien deixondir i desorientar tot el poble. En altre temps les campanes eren l’únic mass media disponible, que informava la gent de la vila de tot el que succeïa: informaven de quan era hora de resar, d’anar a l’església, d’anar a dinar, de si s’havia mort algú –i de si era home, dona o infant–, de si hi havia incendi o altra desgràcia… Llàstima que els pocs tocs de campanes que resten estiguin empetitits o ofegats –i segurament acomplexats– enmig del soroll d’autos i maquinàries diverses amb què ens flagel·la la vida moderna.
I tot això ve a tomb perquè aquests dies he sentit repetidament pels mitjans de comunicació del país que les campanes havien repicat per la mort del Papa. I avui el millor diari en català de Mallorca diu que n’Aloi (vol dir n’Eloi, la campana major de la Seu de Mallorca) repicà a mort durant 45 minuts. Déu meu, quanta ignorància. Repicar és el que fan les campanes quan les toquen en senyal de festa; quan anuncien la mort d’algú toquen a mort. I no crec que el toc de les campanes esmentat emetés cap senyal de festa.

3 comentaris

3 comentaris rebuts

    1
  1. Guillem - 05 abril 2005 7:11 pm

    He, he, he.

    Gabriel, est clar que sou un antiquat!

    Les paraules no tenen significat fix, home -ets filleg, no? ho hauries de saber, aix.
    Les paraules sn convencions i per tant no signifiquen res. El que importa s l’emoci i el sentiment. Si alg associa "campanes" amb "repicar", no cal contradir-lo com tu fas. Cal deixar que la gent s’expressi amb llibertat!

    S, d’acord, d’aix abans se’n deia ignorncia, per qu sabia la gent d’abans? Si la majoria no havien anat a la universitat!

    PD: Si aquest fos un cas allat, encara, per la realitat s que n’hi ha a cabassos tots els dies, i augmentant. Estic frss per veure els diaris d’aqu a vint anys. Suposo que triaran els mots fent un rndom amb l’ordinador…

  2. 2
  3. Xavier Batalla - 14 abril 2005 3:54 pm

    A mi em sembla molt b aquest article.
    Una cosa s ser antiquat i una altra ser rigors.
    En Bibiloni s aix segon, sens dubte.
    Ara, com que les paraules no signifiquen res…

  4. 3
  5. Guillem - 14 abril 2005 10:55 pm

    Suposo que no em vaig saber expressar b i no s’ha ents la meva intenci.

    El meu comentari anterior volia ser irnic. Comparteixo la crtica d’en Bibiloni i vaig voler parodiar alguns arguments habituals de la gent que creu que un mer enfilall de paraules ja fa un discurs.

    D’aqu la postdata, tamb. Si al capdavall "tant se val com xerrem", doncs al final potser acabarem triant les paraules a l’atzar i que que guanyi el ms tanoca.

    Sento haver donat la impressi que me’n fotia de l’article.

Podeu deixar un comentari