El túnel del temps

El títol del post durà a la memòria dels més granats una famosa sèrie de televisió dels anys seixanta, en què una màquina situada a un lloc subterrani dels Estats Units transporta uns personatges a diferents moments del passat, alguns molt llunyans. La sèrie va generar en el pensament de molts d’espectadors tota mena de fantasies relacionades amb un desig, ja de per si fàcil d’excitar, de viatjar per la realitat d’èpoques passades.

Aquests dies, a Mallorca, sense màquines subterrànies ni científics aventurers que les facin anar, sembla que hem pogut fer un petit viatge a través del túnel meravellós, i hem caigut en els mateixos anys seixanta, els de la sèrie precisament, i en un país, el nostre, en què no hi havia progrés científic ni de cap classe sinó dictadura i foscor. Una època en què els diaris anaven plens de polèmiques sobre quina era la llengua de les Illes, com es deia i com s’havia de parlar o d’escriure. Polèmiques sorgides de la foscúria cultural del franquisme, que havia reclòs el català als límits estrets de la vida casolana, i encara tapat amb una burka que impedia a uns i altres veure’n el cos i la fesomia.

Però, com a la sèrie, tot es ficció: ja no portam la burka i les finestres s’han obert i la llum fa molt de temps que ha entrat a la casa. La darrera pallassada de l’extrema dreta mallorquina, vull dir —perdó— l’extrema dreta forastera resident a Mallorca, demanant el canvi de nom de la llengua a l’Estatut —de català a balear, ni més ni pus— i la derogació de la Llei de normalització lingüística, és una temptativa d’alguns de prendre per una sendera que no té cap possibilitat ni viabilitat. La dita via valenciana —la suposada defensa d’una llengua local per part d’uns “defensors” que són els primers que la detesten— en aquestes Illes ja no té res a pelar. La història no pot anar enrere.

Amb tot, a mi em resta el dubte de si he de sentir un poc de vergonya perquè al meu país encara es puguin produir tals espectacles, o si, atès que dels fets que motivarien el sentiment d’oprobi jo no en tinc gens de culpa, millor riure davant el sainet.

Imatge: Coberta del llibre Polèmica d’en Pep Gonella, 1972.

 

12 comentaris

12 comentaris rebuts

    1
  1. Antoni Martiàñez - 26 març 2008 9:03 am

    Tampoc crec que la dèria d’en Carlos Delgado, la de reformar l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears per baratar el nom de l’idioma propi, tengui cap possibilitat de fructificar avui en dia ni en el futur. I és que, per molt que el PP arribàs a acceptar unànimement les tesis d’en Delgado i les provàs de dur a la pràctica, hauria de mester el suport d’una majoria de dos terços dels diputats del Parlament balear, i no hi ha cap partit polític amb representació que estigui per aquestes bajanades. L’única possibilitat seria que el PP tragués majoria absoluta a les Balears i a l’Estat espanyol, que la iniciativa de reforma estatuària partís del Congrés de Diputats i que el nostre Parlament, amb majoria absoluta del PP, no la volgués retirar.

    D’altra banda, encara sent molts de mallorquins militants de la ignorància (“analfabísties”, com diu un conegut meu!) que no volen ni sentir a dir que compartiguem la mateixa llengua amb catalans i valencians. I ja no vos vull ni comentar l’al·lèrgia que senten cap a expressions com “català” o “llengua catalana”. Això sí, a cap d’aquests el castellà no els fa gens de nosa i se senten ben a gust submergits dins el gran oceà de l’espanyolitat. Pens que, entre la població de la meva edat i més jove (de trenta i busques d’anys per avall), ja no hi ha tanta de visceralitat contra el nom científic de la nostra llengua comuna. Per contra, és la franja d’edat que més domina el foraster, i que més ús en fa, en detriment del català.

  2. 2
  3. Xavier - 26 març 2008 12:24 pm

    Jo també me’n ric. I bé que me’n ric d’en Delgado i la seua comparsa… Quin somia-truites!

  4. 3
  5. Joan A. Coll - 26 març 2008 6:40 pm

    Ni vergonya, ni rialles. Indiferència. Com he dit altres vegades, que lladrin.

    I professor, a l´enllaç de la notícia, no trobau que hi podríeu posar el Diari de Balears, encara que facin alguna badada de tant en tant, en lloc del Diario de Mallorca?

  6. 4
  7. Joan Gabriel Mora - 26 març 2008 7:14 pm

    Jo, que sóc dels granats -i més que granat: esgranat… “Mirallet! Mirallet!…”- em recordo de la polèmica d’en Pep Gonella. Aquells gonelles han quedat amb el pas del temps com figures una mica patètiques dins el seu ridícul; fins i tot podem sentir per ells una certa simpatia. Aquesta colla del ‘caudillo Delgado’ és ben diferent: les seves intencions inconfesades no són altres que l’anihilació lenta de la llengua pròpia de les Illes. Cadascú del seu pa farà sopes. Si el PP balear fa sopes del pa que li proposa Delgado, perilla que en pateixi una indigestió, i més tenint en compte que en aquest moment ja tenen el ventrell delicadet, els pobres, amb tants de glops amargants com s’han hagut d’empassolar!

  8. 5
  9. G. Bibiloni - 26 març 2008 10:39 pm

    Joan A. Coll: el Diari de Balears és l’únic diari que llegesc en paper cada dia, i és la primera cosa que faig el matí. És un diari que estim molt, i si faig comentaris sobre les badades lingüístiques és precisament per això, perquè l’estim molt. He enllaçat amb la notícia del Diario de Mallorca perquè al Balears no crec haver-la-hi vista. Si hi va sortir, corregiu-me.

  10. 6
  11. Joan A. Coll - 27 març 2008 1:16 am

    Teniu raó, la notícia com a tal crec que no hi és en suport digital, però sí aquest magistral article de Llorenç Capellà, que reforça l´efecte pallassada de tot plegat:

    http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3474+6+200094

  12. 7
  13. Xavier - 27 març 2008 9:50 am

    [Referent al doblatge en català subordinat pel castellà]

    Gabriel, et transcriuré un bocí del parlament que féu Lluís Comes (traductor i ajustador al català) a les “Jornades entorn del català oral de ficció: guionatge i traducció audiovisual” que organitzà el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya a la seu barcelonina de l’IEC:

    _______________

    […]El que és evident és que el traductor-ajustador està subjecte a una subordinació que en el cas català és doble, ja que la importància de les versions en castellà és molt alta, perquè contínuament el text en català es compara en el castellà […] Encara és pitjor si es tracta de pel·lícules de 35 mm, ja que els supervisors de la productora americana volen saber què diu a la traducció. Ara s’hi miren molt, ja que cada vegada es dobla més a Europa, sobretot a les llengües minoritàries […] Els supervisors poden originar problemes als traductors. Al principi de la pel·lícula, el príncep Galant de “Shrek” se’n va i travessa deserts i paisatges erms. La imatge el presenta en un teatre i quan el príncep diu “Deserts!”, uns arbres molts secs i eixuts que fan cor responen: “Secs!”. Doncs bé, vaig rebre una trucada per dir-me que no es podia fer servir la paraula ‘secs’, ja que la gent la pot entendre com si fos la paraula ‘sex’ en anglès. Tot plegat una bajanada, que no es produeix mai en l’altre sentit: ningú demana als americans que treguin la parula ‘pixar’ (el nom de la productora Pixar) del principi de les pel·lícules […] Tenim un problema amb aquesta subordinació al castellà i una part de la culpa la tenim nosaltres. Si agafem una pel·lícula en castellà i el títol és un de determinat, la traducció catalana es basarà en aquest títol. Fins al punt que ara no fa gaire vam traduir una pel·lícula de Sandra Bullock titulada “Divine secrets of the Ia Ia Sisterhood” (Els secrets de la germandat Ia Ia, fent-ne una traducció literal). Dins de la pel·lícula vam parlar sempre de la ‘germandat’. En castellà parlaven de ‘clan’ i el títol de la pel·lícula va ser “El Clan Ya Ya”. Doncs bé, el títol de la pel·lícula en català va haver de ser “El clan Ia Ia” i no hi va haver volta de full, tot i que la paraula ‘clan’ no sortia en cap moment en la versió catalana de la pel·lícula […]
    _____________

    Hi diu alguna cosa més, però això és el més rellevant. Després parla de tria lèxica subordinada també al castellà (entre ‘empaitar’ i ‘perseguir’: ‘perseguir’, etc.).
    Si vols que te’n faça arribar una fotocòpia només cal que m’ho digues.

    Salut!

  14. 8
  15. Timothy Barton - 27 març 2008 10:10 am

    Per la mateixa regla seria incorrecte dir “castellano” a Cantàbria o Aragó. Hauríen de dir cantàbric i aragonès occidento-meridional (per diferenciar-se de l’aragonès oriental (català) i l’aragonès septentrional (aragònes)). Tampoc podríem dir que les dues llengües oficials a les balears són el castellà i el balear. Hauríem de dir el balear I i el balear II. En fi, allò que és més vergonyós és la discriminació contra els de Formentera!

  16. 9
  17. Francesc - 28 març 2008 9:36 pm

    Bé, si mai arribàs el dia (que no el veurem) que aquesta retriarolla de botifarres i espanyols ens encatacassin això de la llengua balear, no tengueu ànsia, que ja ens ocuparem d’altres d’inventar la llengua pitiüsa. Si cal, l’escriurem en alfabet cirílic. Si ara reim, llavò encara riurem més.

  18. 10
  19. Joan Capó - 01 abril 2008 4:22 pm

    L’escrit que avui publica en Delgado al Diario de Mallorca, que no sé qui li haurà escrit, és el millor acudit que he llegit en la meva vida.

  20. 11
  21. G. Bibiloni - 01 abril 2008 4:47 pm
  22. 12
  23. andreu - 03 abril 2008 4:00 pm

    És admirable de com un homo pot escriure a favor d’una llengua escrivint en una altre llengua. Per cert, algú coneix als senyors: D. Miguel Garau, D. Mariano Bendito y del Catedrático y Filólogo D. Juan Vanrell ?
    Són els “científics” dels gonelles.

Podeu deixar un comentari