Agressions lingüístiques i alguns inefables que les narren

Els catalans rebem agressions lingüístiques de fa prop de tres-cents anys. Tant de temps ensinistra qualsevol a callar i aguantar. No sols a callar i aguantar sinó a evitar la bufetada deixant de fer sistemàticament allò que la provocaria, és a dir utilitzar submisament la llengua imposada. Però darrerament de cada cop més persones no renuncien als seus drets, i automàticament afloren els conflictes lingüístics, que solen ser reflectits per la premsa.

El darrer cas a Mallorca, ahir mateix. Una persona arriba a una oficina pública exercint els seus drets lingüístics i es veu obligat a perdre no se sap quant de temps i a cercar l’ajuda d’altra gent que també perd el temps, perquè el guarda de seguretat, amb tota la seva tranquil·litat, no l’entén o diu que no l’entén.

La cosa més surrealista del cas és la versió que en dóna avui el Pamflet, que presenta la víctima com el culpable i una bístia renega (se niega a que le atiendan en castellano), i qualifica el fet de no renunciar al propi idioma d’absurdo lingüístico. Però crida l’atenció especialment la interpretació que el presumpte periòdic fa dels drets lingüístics. Diu: “Barceló blande el artículo 3 del Estatut balear a la hora de defender su intervención. Dicho artículo especifica que «todos tienen el derecho de utilizar el catalán, y nadie podrá ser discriminado por razón del idioma». Sin embargo, y al tratarse de un edificio del Estado, no hay leyes que obliguen a sus funcionarios a utilizar el catalán”. A part que una cosa és “utilizar el catalán” i una altra permetre només que uns altres l’utilitzin (embolica que fa fort), el “raonament” no té pèrdua: és com si jo fos assassinat a la Universitat i algú argumentàs, en defensa de l’assassí, que, si bé la Constitució estableix el dret a la vida, no hi ha lleis que obliguin específicament a respectar la vida en el recinte de les universitats.

I d’això en diuen periodisme.

6 comentaris

6 comentaris rebuts

    1
  1. Xavier - 21 setembre 2007 10:18 am

    Tinc l’esperança que algun dia canvien les coses. Aqueix ‘diari’ és verinós i si el mastegues massa pot eixir-te urticària.

    Parlant del tema de l’hospital nou (que ara, tan de bo, diuen que faran entre Çon Pardo i Ço n’Hugo!), el diari electrònic Vilaweb ha escrit a la seua notícia “So n’Hug”. Seria legítim posar “Hug” en compte de “Hugo”?

    Gràcies de bestreta!

  2. 2
  3. Miquel - 21 setembre 2007 12:54 pm

    Avui els del Pamflet s’han superat, però crec que cada dia aniran a més. Només cal llegir la primera carta dominical del nou director en què es queixava que el seu fill hagués d’estudiar en català. Són una colla de colons que amb els seus insults a la nostra llengua ens reafirmen com a poble. Ben prest ja diran que l’ensenyament del català s’hauria de prohibir per costós i inútil…

  4. 3
  5. Aida - 21 setembre 2007 8:39 pm

    Crec que tots els treballadors de les administracions públiques haurien de tenir com obligació saber català,si no almenys entendre’l. Al mateix grup també incloc a les dependentes de comerços; a les telefonistes…
    Per cert, heu de mirar els comentaris de elpais.com sobre la notícia de la crema de la foto dels monarques. Sincerament, una vergonya que li dediquin tanta importància en el segle XXI.

  6. 4
  7. joan a. - 21 setembre 2007 8:56 pm

    Amb les institucions i les lleis que tenim, està clar que no ens queda més remei que plantar cara nosaltres, i no deixar de denunciar tots els casos d´agressió lingüística, per molt que això vagi una mica en contra dels nostre natural. Casos com aquest que explicau ens passen a tots cada dia! Insistesc, com que els que ens haurien de defensar no ho fan, denunciem denunciem i denunciem.

    I els d´El Mundo seguiran amb el seu verí antimallorquí avui, demà, i passat… Cal seguir fent-los d´altaveu??

  8. 5
  9. Timothy Barton - 22 setembre 2007 2:05 am

    I ara! Un cop més, el que vol parlar en català és el culpable. Sabeu què fa més ràbia amb tota aquesta història? Que si vols parlar anglès amb aquesta gent, no passa res de res. Fan l’esforç de parlar-te’l, encara que facin el ridícul.

    Hem de ser més exigents. L’altre dia estava al Decathlon, i em va atendre un home que, crec, era d’origen sud-americana. Amb una companya parlava en castellà, però li vaig parlar en català igualment. Es notava que li costava una mica parlar-me en català, però me’l parlava. Per què? Doncs, perquè jo sóc el client i la seva responsabilitat és atendre’m com més millor, perquè em quedi satisfet amb el servei. Que després parla castellà amb els seus companys és perfectament legítim. Quan jo treballava a una botiga a Figueres, sempre parlava anglès amb l’altre col·lega anglès que hi treballava. Però amb els clients, parlava sempre la seva llengua (o una llengua en comú, si no sabia la seva): anglès, francès, català o castellà.

  10. 6
  11. Miquel - 25 setembre 2007 5:31 pm

    Si, com Marc Peris, valencians o no, us heu sentit vituperats per raons de llengua i voleu denunciar-ho, visiteu:

    http://valenciansivalencianesxmallorca.bloc.cat

Podeu deixar un comentari