AVL i desconcert onomàstic

Diu el dictamen de l’ALV (i el diccionari del IEC) que valencià designa la varietat dialectal valenciana i la llengua catalana en conjunt. Que un nom sigui alhora el d’una llengua (tota) i el d’una varietat geogràfica d’aquesta llengua és un fet insòlit i completament anòmal, que no crea més que confusió.
Passa que l’Estatut d’autonomia del País Valencià diu que una de les llengües oficials és “el valencià”, i com que no és desitjable que es consideri que només és oficial la varietat dialectal geogràfica i no la llengua tota (així paraules com aquest, estableix o sortir podrien restar fora de l’oficialitat, i de fet ja ho intenten), s’ha hagut de seguir l’estratègia d’establir que valencià és “també” el nom de la llengua en conjunt. Estratègia justificada per a fer front a una anormalitat jurídica fruit del que tots sabem. Però la anormalitat jurídica (la causa) és una anomalia històrica, i per tant també s’hi ha de considerar la conseqüència. És a dir la conseqüència ha de ser estrictament provisional. A ningú no se li ocorre que mallorquí hagi de ser alhora el nom de la varietat dialectal de Mallorca i un nom de tota la llengua, i mallorquí és nom tan antic i estimat per molta de gent com el de valencià.
Els fets són tossudament evidents: quan els valencians es refereixen al valencià pensen només en la parla pròpia del País Valencià. Cap valencià –o quasi cap– no diria que TV3 parla en valencià o que Josep Pla escriu en valencià. I com designa la majoria dels valencians la llengua en conjunt? No la designen, perquè per a ells no hi ha llengua en conjunt. Aquesta és la anormalitat que s’ha de redreçar. I només es redreçarà dient les coses pel seu nom: el tot és el tot i la part és la part.

3 comentaris

3 comentaris rebuts

    1
  1. rourevalenci - 06 març 2005 10:47 pm

    Em sorpren que spies el que pensem els valencians al nomenar la llengua com a "valenci", vols dir que no s un prejudici aix.

    No seria la primera volta en q a una llengua li cal un nom compost per a referir-se a la totalitat del seus dialectes o des d’un mbit extranger, no veure aix s igual de nefast per a la seua supervivncia com negar la seua unitat.

  2. 2
  3. rourevalenci - 06 març 2005 10:48 pm

    Em sorpren que spies el que pensem els valencians al nomenar la llengua com a "valenci", vols dir que no s un prejudici aix.

    No seria la primera volta en q a una llengua li cal un nom compost per a referir-se a la totalitat del seus dialectes o des d’un mbit extranger, no veure aix s igual de nefast per a la seua supervivncia com negar la seua unitat.

  4. 3
  5. valenci - 07 març 2005 7:18 pm

    Potser, senyor Ganriel mai ha estat al Pas Valenci, i d’ ahi que vinga la seua desconeixena. No sc cap professor, per crec que sap perfectametn que el mot valenci t molt anys, es comena a utilitzar amb fora al segle XV, en alguns casos per denominar tota la llengua, simplement, i mire que es fcil, perque l’ Antic Regne de Valncia era la potncia mediterrnia per aquella poca. Com pot dir que s extrany que una variant dialectal s’ anomene igual que el nom de tota la llengua? El catal oriental de barcelona s una variant dialectal del Catal i se li anomena catal, no?
    Bo, que tots els valencians pensem que no existeix el conjunt de la llengua catalna, ho diu, de nou, pel desconeixemnt de les nostres terres i la nostra gent. Aix, m’ agradaria senyor Bibiloni, que no agafara com a nica imatge dels valencians la del senyor Lizondo, o el seu seguidor Santandreu.

    Grcies

Podeu deixar un comentari