Ja és primavera a les Illes Balears

Per Cap d’Any del 2004, des de les meves pàgines web —encara no tenia blog— vaig felicitar els amics amb aquestes gloses:

Aquest any que hem acabat
m’ha deixat un poc d’agror,
perquè en certa qüestió
no ha sortit gens redó,
sinó bastant foradat.

Això del cor ho he tret
i vos ho dic fervorós:
que l’any nou i els venidors
siguin tots bastant millors,
sobretot el dos mil set.


I el desig s’ha complit. Encara que les proporcions de vots dels ciutadans no han variat gaire respecte de les eleccions precedents, els nombres i els pactes han volgut que la majoria d’institucions de les Illes —i les principals— deixin d’estar en mans dels populars i passin a ser governades per forces molt més presentables. Darrere queda una amarga tirallonga de governs del PP que han fet molt de mal a la nostra terra. Sobretot la darrera i nefasta legislatura, amb un govern totalment lliurat als interessos dels grans negociants de la construcció (i.e. destrucció), l’especulació i el devorament del territori; amb un govern que ha encoratjat i engreixat l’extrema dreta espanyolista sin complejos; amb un govern que ha menyspreat i maltractat la llengua i la cultura del país. Amb aquesta penosa trajectòria política i les desgràcies que els han caigut damunt, les Balears són avui una terra mal parada, i costarà molt de recuperar-nos si ho arribam a fer. No hem sortit de l’hospital, no, però després de l’ofegor començam a respirar. I —permeteu-me la temeritat poètica— a respirar l’aire carregat amb les flaires esclatants de la primavera.

Malgrat la precarietat, començam un nou cicle amb una certa càrrega d’esperança. Si els nous governants fan una bona feina i no cauen en errors passats, amb el PP passant rusca a l’oposició, perdent una part del vot clientelar i previsiblement amb l’agudització en el seu si de les tensions internes, podríem posar fi al malson de la majoria absoluta dels depredadors i superar definitivament el camí que per desgràcia han emprès els nostres compatriotes valencians. Això no és necessàriament la glòria però pot ser un principi de la solució. És a dir, la garantia que en el futur les Illes s’assemblaran més al Principat de Catalunya que a Extremadura.

Les noves institucions —Govern, els quatre Consells i la majoria d’ajuntaments— sens subte portaran a terme polítiques més progressistes i civilitzades, sobretot pel que fa al respecte al medi i al territori. Dit això, alguns, o molts —els qui pensam que la protecció del català és la màxima urgència en aquest moment— ens demanam què passarà amb les polítiques lingüístiques. Segur que hi haurà canvis en positiu, però els elements disponibles no permeten llançar del tot les campanes al vol, i tant de bo m’erri.

En qualsevol cas, des de la lleialtat al nou govern —el millor que les Illes poden tenir en aquest moment— en aquest blog estarem atents, vigilants i positivament crítics amb aquestes polítiques lingüístiques que les noves autoritats hauran de dur endavant.

I gaudim tots de l’oxigen i de les flaires de la primavera.

9 comentaris

9 comentaris rebuts

    1
  1. josepmanel - 16 juny 2007 7:35 pm

    Quina sort teniu! I puc ben dir-ho des del País Valencià!

  2. 2
  3. Joan Vicenç - 17 juny 2007 4:09 pm

    Amb el descans de saber que les coses poden, potser, millorar un poc, vull recordar que tant PSOÉ com UM varen votar en contra de la igualtat en l’oficialitat de les llengues entre el castellà i el català. És a dir varen defensar la preponderància del castellà per sobre el català, és a dir no varen defensar un dret fonamental nostre com és el de la normalització de la nostra parla a casa nostra, el que significa al cap i a la fi un atac més a la nostra llengua i als drets de qui la parla. Crec que cal recordar-ho i recordar-los-ho també de tant en tant. Tant com es defensi aquí la nostra llengua, tant serà defensada i ajudada al País Valencià.
    Salut i endavant!

  4. 3
  5. Jaume - 18 juny 2007 2:52 pm

    Home,millor UM,Bloc i PSOE que PP

  6. 4
  7. Joan Vicenç - 19 juny 2007 7:35 am

    Sí home, però no et conformis tan aviat i ves alerta. En perspectiva històrica de progrés nacional i especialment lingüístic és molt probable que el PSOE hi aporti poc si no ho fa anar enrere. Quan a UM és de pa amb oli amb aquest aspecte. Al bloc hi ha EU que va votar en contra de la senyera de les quatre barres a la reforma de l’Estatut a Madrid… En tot cas el que volia dir és que el gruix d’aquests partits no té com a prioritat l’avançament nacional, potser un poc més desenvolupat que el PP balear sí que li tenen, però no et creguis que massa més.
    No et conformis amb tant poc.
    Salut.

  8. 5
  9. Albert - 21 juny 2007 7:02 am

    No hem començat a governar, i ja ens tiram terra a sobre. És normal que mai arribem a tenir un govern d’esquerres que duri més de 4 anys si li cauen nesples de dreta esquerra i centre. En aquest sentit n’hauriem d’apendre del PP i partir de la base que tot està ben fet pel govern del nostre color mentre no es demostri el contrari. No podem tenir un govern fort si els que teoricament li donem suport som els primers a criticar-lo. La crítica està bé, però l’autodestrucció no, i l’esquerra és molt autodestructiva per excés de crítica amb si mateixa.

  10. 6
  11. Antoni Martiàñez - 21 juny 2007 10:24 am

    Estic molt d’acord amb n’Albert quan diu que l’esquerra és molt autodestructiva, i pens que el nacionalisme també ho és. Els votants conservadors, en canvi, sembla que estan disposats a perdonar-ho tot al PP ja que, faci el que faci aquest partit, tot ho farà bé. Aquesta és la seva força i n’hauríem de prendre llum.

  12. 7
  13. Joan Vicenç - 21 juny 2007 7:59 pm

    Jo en tot cas i en aquest aspecte no som com els del PP i no perdonaré tot el que faci aquesta unió de partits d’esquerra amb UM. Torno a repetir que la posició del PSOÉ i UM quan a la defensa del català a l’estatut, al meu entendre no té perdó, per exemple. Per altra banda, aquestes opinions procur reflectir-les en àmbits que crec són tancats, entre nacionalistes.
    Res pitjor que un bassiot que no es mou per beure-hi.

    I ara una cançó:

    “Jo som estat i seré
    lliberal en tota cosa
    si vos molest o faig nosa
    digueu-m’ho i m’ananiré.”

    Salut.

  14. 8
  15. Jaume - 22 juny 2007 1:57 pm

    Fill meu,ja me diras que puc triar ido

  16. 9
  17. Imma - 03 juliol 2007 11:55 am

    Diuen que les prioritats seran protecció del territori,llengua i educació. De fet s’ha anunciat que es derogarà el decret del trilingüisme. Hi ha motius per ser optimistes. Ara veurem si en sortirem escaldats…

Podeu deixar un comentari