buy cheap arimidex online cheap, purchase strattera no visa online without prescription, u.s. pharmacies for cytotec without rx, buy zoloft saturday delivery cod, buy zithromax next day delivery, order hydrochlorothiazide online cash on delivery, order generic nolvadex online, cheap doxycycline prescriptions buy, buy desyrel online for anxiety, purchase diflucan without prescription from us pharmacy, order paxil cod overnight delivery, buy elavil online, no prescription seroquel online visa without script, cheap flagyl for sale with no rx required, abilify fedex without prescription, buy valtrex online, propecia without a presciption, buy lipitor online uk, baclofen no rx needed cod accepted, prescription prilosec online, buy synthroid online with a discount, buy cheap amaryl without prescription, buy clomid no prescription, bactrim next day no prescription, fosamax online, purchase online inderal without prescription, buy cipro online no prescription, order retin-a cream online for eyes, order accutane online overnight, buy premarin pharmacy, buy nexium pay by cod, buy prozac online no prescription, plavix buy without prescription, how to get prescription of zovirax, buy amoxil overnight cod, order lasix no visa without prescription, purchase cheapest acyclovir meds online,

«Sant Àngel»

Avui, primer diumenge després de Pasqua, és el dia que a Mallorca tradicionalment s’ha dit el Diumenge de l’Àngel. Oficialment —vull dir segons l’oficialitat de l’Església catòlica— aquesta celebració és el 2 d’octubre. Després explicarem les anades i vingudes que l’Església ha fet sobre aquesta festa. Diguem ara que els mallorquins que es diuen Àngel poden triar de celebrar la seva onomàstica avui o el 2 d’octubre. Per a nosaltres, sempre defensors de les tradicions que no fan mal a ningú, i tenint en compte la vitalitat que encara conserva aquesta festa a Mallorca, el dia de l’Àngel és avui.

Però comencem pel començament i vejam què són aquests éssers que anomenam àngels. El mot ve del grec ággelos, que significa ‘missatger’. En les religions abrahàmiques —judaisme, cristianisme i islamisme— els àngels són uns éssers invisibles, o sense cos, creats per Déu per a fer d’intermediaris entre ell i els homes. Uns ordenances de Déu que li lleven la feina, potser impròpia d’un déu, d’haver de presentar-se als homes cada vegada que té alguna cosa per a dir-los. Perquè cridar-los a la seva residència celestial potser implicaria per als humans un viatge massa complicat o fins i tot desaconsellable tenint en compte que a la tornada podrien contar coses del cel que els homes no necessiten saber abans d’hora. Els àngels són, doncs, una creença del judaisme, agafada amb seguretat de creences precedents i traspassada a les altres dues religions monoteistes. Els àngels són més intel·ligents que els homes, més nets —home, no tenen cos— i són bons, si bé una part d’ells es va rebel·lar contra Déu i aquest els va convertir en dimonis, tot enviant-los a un lloc terrible que és l’infern, a gran profunditat sobre la capa de la Terra. La figura del dimoni va ser presa pels jueus de les religions dels assirians i babilonians durant la captivitat de Babilònia. Abans no en tenien, de dimonis. No se sap quants d’àngels hi ha, segurament immenses legions. Ni tampoc quin és el seu nom: en els primers temps l’Església no veia amb bons ulls de posar-los nom, temerosa que rebessin més culte del que toca. Només els àngels més presents a l’Antic Testament tenen nom, com el trio reconegut per les tres religions (Gabriel, Miquel i Rafel) i altres com Uriel, Samael, Haniel, etc. Sempre acabat en -el, que significa ‘Déu’. Ja hem dit que els àngels no tenen cos, però quan han de visitar algun home o dona agafen forma humana perquè la comunicació es pugui fer amb llenguatge humà, que necessita un aparell fonador amb tots els ets i uts.  I no cal dir que el multilingüisme d’aquest col·lectiu assegura una entesa ben fluida amb els parlants de totes les llengües sorgides de Babel. A partir del segle IV la tradició cristiana els representa com a homes amb grans i poderoses ales. Hi ha res més majestuós que el vol d’una àguila llenegant pel cel immens a una velocitat corprenedora? Doncs així els àngels es poden desplaçar entre la terra dels mortals i el cel on viuen, que és allò blau que hi ha allà dalt, d’on no ha tornat mai ningú que hi ha anat. Entre els àngels hi ha categories —nou segons l’escalafó clàssic jueu—, que formen una jerarquia d’aspecte militar: de baix cap a dalt, serafins, querubins, trons, dominacions, virtuts, potències, àngels, arcàngels i principats. Cadascun amb la seva feina, de la qual sabem ben poques coses.

La devoció cristiana dels àngels es desenvolupa a partir del segle V. Amb el temps el seu rol de missatgers evolucionà cap al de protectors. A partir del segle XII pren força la idea de l’àngel guardià o àngel custodi, que és un àngel assignat a cada persona per a assistir-la i protegir-la. Els àngels foren invocats, a més, com a protectors de ciutats, països, col·legis artesanals, etc. Aquest costum començà als Països Catalans, estimulat pels escrits de Francesc Eiximenis i sant Vicent Ferrer. Concretament fou València, el 1411, que s’encomanà a l’àngel custodi com a protector de la ciutat. Abans Jaume II de Mallorca ja havia mostrat la devoció als àngels fent col·locar una immensa estàtua-penell de san Gabriel sobre la torre principal del castell de l’Almudaina i una altra sobre el campanar del castell reial de Perpinyà. Barcelona i Mallorca també tingueren aviat l’Àngel Custodi per guardià i protector. A València, Tortosa i Girona li aixecaren capelles a la casa de la Ciutat; a Mallorca n’hi feren una a la Seu el 1407, i a Barcelona la tingué a una porta de murada que després es digué Portal de l’Àngel.

Pel que fa a la festa litúrgica, abans del segle XV tots els àngels eren festejats el dia de Sant Miquel (29 de setembre). En el concili d’Aquisgrà (segle IX) es decideix que només es donaria culte als tres arcàngels privilegiats —Miquel, Gabriel i Rafel—, no fos cosa que a les misses hi hagués massa àngel en perjudici de la santeria de carn i os. A partir del segle XV s’estableixen diversos dies per a la celebració de l’Àngel Custodi: en general els papes fixaren el dia 2 d’octubre, però als Països Catalans hi havia calendaris propis: Barcelona i Girona celebraven la festa a la tardor, Palma i Perpinyà a la primavera, i València a l’estiu. A Mallorca se celebrava en un principi el segon dilluns després de Pasqua i a partir del 1627, el primer diumenge després de Pasqua. El 1672 el papa Climent X va fixar la festivitat en el 2 d’octubre per a tota la Cristiandat, però Mallorca continuà fent la festa el primer diumenge després de Pasqua (dit domenica in albis, perquè era el dia que batejaven els nous cristians vestits de blanc).

L’Àngel Custodi fou el patró del Col·legi de la Mercaderia, els opulents mercaders que sadollaven les arques exportant i important. Per això un fantàstic àngel de pedra de marès atribuït a Sagrera presideix la façana principal de la Llotja de Palma. I fou el patró de la ciutat i del regne de Mallorca d’ençà de temps antic fins que els jurats feren l’estupidesa de substituir-lo per sant Sebastià, el 1652, després que corregués la brama que una relíquia d’aquest sant havia aturat una pesta que assolava la ciutat (vegeu l’article Sant Sebastià). I per culpa d’aquella decisió forassenyada ara la gent de Palma té una festa patronal hivernenca, fosca i gelada, quan podrien gaudir-la entre les flors, l’alegria i el bon temps primaveral.

A Palma la festa de l’Àngel era una de les més sonades de les que se celebraven (juntament amb la festa de l’Estendard, la de Sant Jordi o la del Corpus). S’hi congregava una gentada de Palma i de tota la part forana. Hi havia missa solemne a la Seu i després una gran processó patrocinada pels jurats i dirigida per l’angeler, en què un clergue representava l’Àngel Custodi i en el curs de la qual hi havia cadafals on es feien diverses representacions. Aquesta processó perdurà fins al segle XIX i ara no en resta ni el record. El mateix dia, els dits jurats feien un repartiment de pans entre els pobres i els malalts dels hospitals, després de beneir-los a la capella del Temple. Era el pa de la caritat o panis caritatis, expressió que va donar lloc al mot pancaritat. Els pancaritats són les romeries que el Diumenge de l’Àngel a Palma, o un dia de la vuitada de Pasqua a les viles, se celebren a Mallorca i que consisteixen a passar el dia a alguna ermita o altre lloc de significat religiós i menjar les darreres panades. A Palma el pancaritat es feia a la Font Santa, que era dins la possessió de la Teulera, passat Son Dureta i avui urbanitzada. Aquest pancaritat fou prohibit per la dictadura de Franco i restablit el 1982, any en què passà a fer-se al castell de Bellver.

Per a acabar, us he de dir que no confongueu la festa o el diumenge de l’Àngel amb el dia de la Mare de Déu dels Àngels, onomàstica de les dones que es diuen Àngels, que és el 2 d’agost. En parlarem en el seu dia. Ara com ara, felicitacions als Àngels.

 

Cap comentari

Cap comentari encara. Sigau el primer.

Podeu deixar un comentari