Cops d’ampolla de xampany

Primer, a Fresno el govern espanyol va perpetrar un joc insuperablement brut contra les aspiracions de Catalunya. Segon, en una reacció que pot merèixer diverses valoracions, Carod manifestà que Catalunya no hauria de donar suport als Jocs Olímpics de Madrid. Tercer, a la capital del regne alguns missatges de mòbil demanen el boicot al xampany català (em neg radicalment a dir-ne cava) i els mitjans de comunicació amplifiquen la notícia. Fins aquí diríem que tot és normal i coherent amb el fil de la història. A partir d’aquí tot és lamentable. Com la contribució interessada dels mitjans de comunicació catalans, com Catalunya Ràdio, a inflar l’hipotètic boicot; o l’apressament d’alguns per treure rendiment d’un suposat perjudici als interessos de Catalunya, confosos amb els de quatre empresaris –molt catalans, ells!– que no han tingut mai oremus d’usar ni mínimament el català en l’etiquetatge dels seus productes. Aquí hi ha qui no perd ocasió d’etzibar la garrotada –o la botellada– en plena closca de l’adversari polític. Lamentable el viatge a Madrid del penitent Maragall per a demanar perdó per una cosa que no s’ha fet (Catalunya ha decidit fer el boicot als Jocs de Madrid?) sinó per un suggeriment d’una persona. I finalment lamentable la rectificació de Carod, sigui decisió seva o imposició d’altri. Quants productes espanyols hauríem de boicotar per les falconades –i no sols suggeriments– que ells ens han fet? [modificat el 20.12.04]

1 comentari

1 comentari rebut

    1
  1. SF - 17 desembre 2004 10:03 am

    Allucinada em quedo amb el despropsit en qu Carod converteix tot el que toca. I ms allucinada encara amb les interpretacionetes d’alguns que encara el disculpen, tot i que sigui nefast per al Pas. El ms greu que ha fet Carod s regionalitzar Catalunya i reduir-la a una comunitat autnoma del caf per a tothom. Mai Catalunya havia estat tan present a la poltica espanyola com ara. El seu ego i la llepollia del prime time el porta a sortir al programa Las cerezas, a debatre no amb en Rajoy, sin amb el Rodrguez Ibarra. Bonic debat d’estar per casa entre dues comunitats autnomes.

    El foc a discreci de’n Carod s d’excombatent de Vietnam a uns grans magatzems. En primer lloc, perqu no s l’Estat, sin la ciutat de Madrid (com el 92 fou la de Barcelona), qui organitza els jocs. D’altra banda, els trets a tort i a dret li surten per la culata, i l’humorada acaba en un boicot en tota regla als productes catalans: cava, xampany i cava/xampany (no oblideu que des que ERC t la clau, la barreta obliqua va per tot arreu, i el catal s sobretot catal/valenci). El conseller Huguet acusa l’Esperanza Aguirre de promoure aquest boicot i , l’endem al parlament, interpellat acusadorament per CIU, afirma fefaentment que no li consta cap dada estatstica que confirmi que existeixi una minva en les vendes dels productes catalans.

    Ah, i Catalunya Rdio i tota la socialistada que hi circula, s impossible d’escoltar. Jo ja m’he passat definitivament a RAC 1, per no haver de posar-me histrica a primera hora del mat, per mor a parts iguals dels embussos i d’en Basses. s clar que donen ales a la fotuda de pota d’en Carod: fa dies que el PSC i el seu propi partit se’l volen treure de sobre.

Podeu deixar un comentari