Mallorca, dretes i esquerres
[Fent voltes a les idees del post precedent ha sortit aquest altre]
A qualsevol país normal hi ha dretes i esquerres, utilitzant la terminologia tradicional i per a entendre’ns ràpidament. I mentre no em demostrin el contrari pensaré que –en un país normal, dic– les diferències es limiten a concepcions distintes de la gestió de la cosa pública, però tant uns com els altres solen ser igualment lleials al país, que volen íntegre i no subordinat a cap altre. L’associació “natural” que alguns pretenen entre nacionalisme (ja ens entenem) i esquerra és essencialment falsa.
A Mallorca la major part de les persones que han marcat l’activitat intel·lectual i s’han sentit estretament vinculades a la idea de catalanitat pertanyen a l’àmbit que habitualment es diu la dreta. En trobareu un bon grapat per cada un dels pensadors d’esquerres. Record un interessant intercanvi d’idees sobre aquesta qüestió en el Diari de Balears, no fa gaire mesos, entre Andreu Manresa i Guillem Frontera. Podríem començar per Costa i Llobera i Joan Alcover i continuar amb Antoni M. Alcover, Miquel dels Sants Oliver, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, els germans Forteza Pinya, Pons i Marquès, Joan Estelrich, Guillem Colom, Francesc de B. Moll, Josep Melià, Climent Garau, etc.
A una societat amb aquest bagatge ens hem de demanar on és un partit de dreta liberal, civilitzada, moderna i europea, que sigui alhora un partit nacional. El pensament dels personatges esmentats no ha fructificat en una burgesia culta addicta al seu país, perquè aquesta no ha existit mai: en el seu lloc només hi ha hagut i hi ha una tropa de doblerers que ha donat lloc a una classe governant provinciana i analfabeta.
Hi ha a Mallorca un partit que representi per la dreta allò que és el PSM o ERC per l’esquerra? La correcció d’aquest desequilibri (que fa que reputats nacionalistes de tarannà liberal-conservador votin partits d’esquerra) hauria de ser una aspiració de tota persona, de la ideologia que sigui, que vulgui la normalitat nacional. Hi ha hagut i hi ha moltes persones que hi han treballat sincerament, a diferents files i ara a les files de l’única formació que actualment proclama la seva vocació d’ocupar aquest espai, Unió Mallorquina. Però, lamentablement, Unió Mallorquina està donant en les seves actuacions massa evidències que el mallorquinisme que arbora és bastant lluny del pensament nacional dels homes esmentats més amunt. Qui treballi per a corregir-ho tindrà molt de mèrit.
9 comentaris9 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
De fet, jo mateix hem va fer il-lusió en confondre que Entesa per Mallorca no eren tant d’esquerres.
A mi personalment no m’importa votar l’esquerra nacional, ara, me condier de centre ,i m’agradaria tenir altres opcions independentistes.Ja m’agradaria que UM fos un partit independentista(encara que també te molts trapis per darrere)!
Siusplau, el mestre no ho dirà però jo em veig obligat a demanar que li parleu “amb propietat”.
On poses “trapis” posa tripijocs. Tot i que l’abreviació es donaria a equívocs és una paraula ben nostra com per no pervertir la parla.
Salutacions 😉
Certament no sé estar a l’alçada de segons quins mestres de la paraula. Puc opinar sobre temes lingüístics o de banderes sense ser-ne expert, senzillament perquè som. En tot cas tinc la poca modèstia de pretendre donar llum perquè altres vegin més bé per on va el camí. Davant el bombardeig massiu de banderes mallorquines vaig escriure la següent carta al director. El D. de Mallorca la va publicar, però que jo sàpiga no ho va voler fer el diari de Balears. Senzillament defensar la bandera mallorquina i fer mal a la llengua pròpia de Mallorca és propi de gent falsa, entesa aquesta falsedat tan senzillament com ho és la pròpia paraula popular.
Hi ha mal, llavors cal arribar com sigui més lluny dels àmbits tancats intel•lectuals. En tot cas a l’hora de la veritat, a la lluita, solen ser els pagesos i els obrers els qui hi posen la pell i no les paraules. També als Països Catalans. Encara que faci vessa parlar-ne.
UM i la bandera mallorquina.
Unió Mallorquina, de na Munar, va votar en contra de la igualtat de la llengua catalana i la castellana, en favor d’aquesta darrera, a la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, ben igual que varen fer el PP d’en Matas i el PSOE de n’Antich.
Com és possible que un partit que imposa aquesta dominància de la llengua espanyola sobre la catalana, demani ara posar la bandera de Mallorca als balcons de les cases, enlloc de demanar-hi col•locar l’espanyola que seria més coherent?
O és que la bandera mallorquina només és la d’una província espanyola i res més, per a aquest partit?
Com és possible que un partit així pugui governar al Consell de Mallorca?.
Admirat professor Bibiloni,
No estic d’acord amb confondre el terme “liberal” amb “dretes”.
A els del Grup Hayek, per exemple, no els mou ser de dretes, sino liberals. La cosa és molt diferent.
Al Principat, per exemple, durant l’època més florida d’ERC els seus militants eren bàsicament liberals, sobre tot la intel·lectualitat. Ara només hi ha indocumentats marxistes.
Ser liberal és molt diferent a ser de dretes o d’esquerres. Dreta i esquerra és posen d’acord en un punt essencialment oposat al liberalisme: restringir la llibertat de l’individu, controlar-lo, programar les seves activitats. Això no té cabuda en el pensament liberal. Per això fa tanta por, a dreta i esquerra.
Dreta, esquerra, liberalisme, nacionalisme, són paraules que poden tenir significats diferents segons qui les usa, i per això són de maneig complicat. A la primera frase del post ja ho vinc a advertir i, atenent la limitació d\’espai del text, deman que em faceu mercè de deixar-me emprar els mots més tradicionals i convencionals, tot confiant que estarem més pendents dels conceptes que dels mots. També he emprat l\’expressió pensament liberal en el sentit convencional, i de cap manera ho identificava amb dreta en general. Ja sabem que hi ha una dreta (i una esquerra) que de liberal no en té res. En fi, que el tema no eren les definicions de les paraules sinó si en aquest país hi ha o no un determinat desequilibri polític en el món del nacionalisme (quina altra parauleta!).
Idò aquesta vegada no estic d’acord amb tu. És cert que Mallorca ha donat importants intel·lectuals i pensadors catalanistes i de dretes, i potser no tants d’esquerres (encara que en podríem dir també un grapat: Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Ques, Pere Capellà, Bernat Jofre…), però també és cert que tots aquests dretans podien ser catalanistes perquè, en la majoria dels casos, la seva posició social no estava amenaçada. Mossèn Alcover va morir el 1932: de quina part s’hauria posat el 1936? El consideraríem un pare de la pàtria, ara, o el tendríem per un traïdor? Igual que en Cambó, per exemple: de catalanista a semi-feixista. O més modernament, els ‘nacionalistes’ Jeroni Albertí i Jordi Pujol, que quan hagueren e triar, triaren el PP…
La història me duu a desconfiar amb els nacionalismes de dretes (és a dir, els que ‘només’ se proclmen nacionalistes, com CiU); no dubt que hi hagi autèntics defensors del país entre els liberals i conservadors, però massa vegades s’ha vist que la majoria d’aquests, quan havien de decidir entre la ‘nació’ i la ‘butxaca’, elegien convenientment…
Vaja! El que volia dir: que com deia en Fuster -o era en Pedrolo?-, els Països Catalans seran d’esquerres… o no seran.
No estiguis tan segur que no estàs d’acord amb mi. Potser és qüestió d’afinar les idees. El post no pretenia fer la lloança ni de la dreta ni de l’esquerra (ei, que jo tir més cap al que podríem dir una esquerra liberal i progressista). Tampoc no es tractava de fer el judici a cap personatge, cosa sempre molt complexa. La idea que volia transmetre és que el país que hem de fer ha de tenir una dreta i una esquerra lleials al país, que vagin desplaçant la dreta i l’esquerra que no ho són, i com que la cosa ara falla més per la part de la dreta invocava un procés de correcció.
I una cosa que no he dit en el post, però que no se’n pot separar, és que en un moment d’emergència nacional, com el present, això de dreta i esquerra hauria de passar a un segon pla i unir-nos tots (si és possible ai las!) contra qui ens vol fer la pell. Quan n’hàgim sortit, si en sortim, ja ens barallarem civilitzadament.
I això que els Països Catalans seran d’esquerres o no seran sona molt a Torres i Bages. Jo crec que els Països Catalans seran allò que vulguin els catalans.
Em sembla molt coherent totes les idees que s’exposen, però opin que és un debat estèril. La societat mallorquina i balear ho té clar, cal vendre el que sigui (cultura, mediambient i dignitat)per accedir al nivell de vida més ostentós i còmode possible. I així voten. L’omertà aplicada pels mallorquins a canvi del poder i els doblers han fet que el PP sigui l’única formació política que pot xerrar amb veu alta (evidentment del que ells volen), i UM avui no és més que dels que no han pogut medrar en el PP. Si la dreta està així també ho hem d’agrair a l’ambigüitat i/o antipatia dels intel.lectuals mallorquins contemporanis