buy cheap arimidex online cheap, purchase strattera no visa online without prescription, u.s. pharmacies for cytotec without rx, buy zoloft saturday delivery cod, buy zithromax next day delivery, order hydrochlorothiazide online cash on delivery, order generic nolvadex online, cheap doxycycline prescriptions buy, buy desyrel online for anxiety, purchase diflucan without prescription from us pharmacy, order paxil cod overnight delivery, buy elavil online, no prescription seroquel online visa without script, cheap flagyl for sale with no rx required, abilify fedex without prescription, buy valtrex online, propecia without a presciption, buy lipitor online uk, baclofen no rx needed cod accepted, prescription prilosec online, buy synthroid online with a discount, buy cheap amaryl without prescription, buy clomid no prescription, bactrim next day no prescription, fosamax online, purchase online inderal without prescription, buy cipro online no prescription, order retin-a cream online for eyes, order accutane online overnight, buy premarin pharmacy, buy nexium pay by cod, buy prozac online no prescription, plavix buy without prescription, how to get prescription of zovirax, buy amoxil overnight cod, order lasix no visa without prescription, purchase cheapest acyclovir meds online,

Barbàrie

Fa no gaire temps, fent un soterrani per a un edifici nou de Palma, es van descobrir unes restes d’una porta de la murada medieval, aquesta que teniu a la imatge de l’esquerra. El pla de l’edifici es va modificar per salvaguardar aquelles pedres. Destruir-les hauria estat una barbaritat. Doncs si destruir aquelles pedres hauria estat una barbaritat que mereixeria la reprovació de la gent civilitzada, quina mena de barbaritat no va ser la destrucció de tota la murada de Palma a principi del segle XX? Una de les monstruositats més grans de la història d’aquesta ciutat. Era un recinte monumental extraordinari, que avui podria ser una zona per a l’esplai i la cultura; un espai, que si antigament protegí la ciutat dels enemics, avui podria protegir la tranquil·litat del centre històric del frenesí dels autos, del fum i del soroll. Va ser una monstruositat, tot i que no l’única: n’hi ha d’altres que igualment posen els cabells drets, com la destrucció de l’església de Sant Domingo, autència joia del gòtic, moltes altres esglésies i convents, el castell del Temple o almudaina de Gomara… Destrucció del patrimoni, autèntica barbàrie. Però aquesta barbàrie és tan antiga com l’home (de la prehistòria als budes de Bamiyan), que sembla que no ha arribat a aprendre el gran empobriment per a la civilització que significa la destrucció de les creacions humanes, per molt que siguin d’un altre grup ètnic o nacional, d’una altre grup religiós o d’una altra època.
Tanmateix, el més corprenidor de tot és que la barbàrie pugui continuar en els nostres dies i en algun racó de la vella Europa, teòricament la part del planeta més civilitzada. La barbàrie és un tràgic senyal d’identitat de la classe actualment governant a les Illes Balears i a la seva capital. Un jaciment arqueològic, amb elements que van del segle II al segle XIX, s’està destruint en aquests moments a la ciutat de Palma, a l’avinguda d’Antoni Maura, just en el lloc on la ciutat començà la seva trajectòria històrica el 123 aC. I tot per fer-hi un parking. Just ara he descobert una interessant i completíssima pàgina web sobre aquest afer. Els seus autors, la gent del departament de Geografia i Història de l’Institut Joan Alcover, de Palma, mereixen reconeixement i gratitud. I difondre el seu treball.
La lluita per salvagurardar el jaciment d’Antoni Maura no ens hauria de fer oblidar d’una altra gran salvatjada recent del mateix consistori: la destrucció de tot un barri de la Palma antiga, el barri de la Gerreria. Destrucció no sols de les cases sinó –i això és el més greu– del traçat urbà, els vells i personalíssims carrers de la ciutat àrab. La història esborrada en un moment pels interessos de l’especulació, i en el buit desolat del massacre es comencen a aixecar edificis horripilants, a les antípodes de la personalitat sacrificada de la zona, com l’edifici dels jutjats.
Si la destrucció és la barbàrie, la solució civilitzada després de la destrucció és la restauració. Potser sóc el primer que ho fa i potser algú pensarà que no toc a terra. Però ho faig: començ a demanar la restauració del barri de la Gerreria. Cal esbucar l’edifici dels jutjats i recuperar els carrers medievals i l’esperit d’aquella part de Palma. I que tots els déus alliberin aquesta pobra terra dels bàrbars. Amén.
[A la imatge de dalt, la destrucció de la porta de Santa Margalida, una de les principals de la murada àrab medieval, per on entrà Jaume I en conquerir la ciutat de Mallorca; a l’altra la destrucció actual del jaciment d’Antoni Maura.]

Cap comentari

Cap comentari encara. Sigau el primer.

Podeu deixar un comentari

You must be logged in to post a comment.