buy cheap arimidex online cheap, purchase strattera no visa online without prescription, u.s. pharmacies for cytotec without rx, buy zoloft saturday delivery cod, buy zithromax next day delivery, order hydrochlorothiazide online cash on delivery, order generic nolvadex online, cheap doxycycline prescriptions buy, buy desyrel online for anxiety, purchase diflucan without prescription from us pharmacy, order paxil cod overnight delivery, buy elavil online, no prescription seroquel online visa without script, cheap flagyl for sale with no rx required, abilify fedex without prescription, buy valtrex online, propecia without a presciption, buy lipitor online uk, baclofen no rx needed cod accepted, prescription prilosec online, buy synthroid online with a discount, buy cheap amaryl without prescription, buy clomid no prescription, bactrim next day no prescription, fosamax online, purchase online inderal without prescription, buy cipro online no prescription, order retin-a cream online for eyes, order accutane online overnight, buy premarin pharmacy, buy nexium pay by cod, buy prozac online no prescription, plavix buy without prescription, how to get prescription of zovirax, buy amoxil overnight cod, order lasix no visa without prescription, purchase cheapest acyclovir meds online,

Català-valencià

Crec que és una bona notícia que vagin creixent els posicionaments contra l’anomenada doble denominació de la llengua (català-valencià, català/valencià, catalanovalencià, etc.; també amb els termes invertits). La proposta –instituir aquesta denominació per a ser usada a l’administració estatal i europea– és defensada per un grup de lingüistes valencians, alguns d’ells membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i per algun col·lega principatí i alguna institució del Principat, com l’Organització pel Multilingüisme. Però darrerament ha estat rebutjada inequívocament per prestigiosos lingüistes de tot arreu, per l’Institut d’Estudis Catalans, o per partits com Convergència Democràtica de Catalunya o Esquerra Republicana. I ara s’hi ha sumat amb un comunicat la Universitat de les Illes Balears.
És a dir que la proposta difícilment prosperarà. I ha de ser així. Primer perquè els arguments que esgrimeixen els defensors de la doble denominació no tenen gaire fonament. En un altre lloc o moment podria argumentar-ho detalladament. I, a més, perquè la doble denominació portaria més inconvenients que avantages. Difícilment neutralitzaria el secessionisme de la dreta valenciana (perquè aquesta no està disposada a renunciar a la seva estratègia de destruir la llengua a força d’esquarterar-la) i, en canvi, introduiria confusionisme i la probabilitat d’establir un conflicte en una qüestió perfectament resolta no sols en el terreny científic sinó entre tots els qui fan o aspiren a fer un ús normal del català.
Els illencs, que hem vist com un munt de generacions han batallat estrènuament perquè la nostra societat accepti un nom unitari de la llengua generalment no coincident amb el nom tradicional de les adhesions i les emocions, no podem acceptar ara de cap manera aquesta frivolitat.

Per a més informació sobre el tema podeu mirar aquesta pàgina.

5 comentaris

5 comentaris rebuts

    1
  1. na Perptua Ment Delfille - 11 octubre 2004 7:11 pm

    Un avantpassat meu, lletraferit i illustrat, va voler una vegada fer un diccionari catal-espanyol. El resultat danys desfor, sensibilitat i dedicaci va donar lloc a una bellssima obra lexicogrfica que, amb el ttol inefable de Diccionari mallorqu-castell, va veure la llum cap a lany 1840. A les seves pgines s delicis trobar entrades com puto, i no menys delicis llegir-ne la definici: sodomita; pecador del nefando vici.

    Un exemplar del Diccionari, vell i groc com la pell dun granot, ha anat passant de generaci en generaci a la famlia Delfille. Qualque gilipolles (parent meu, s, i per tant ms sagnantment gilipolles) ha fet servir la tasca ingent den Pere Antoni per a tocar-me la pera en tot all referent al nom de la llengua. Emper, aix em dona esperana, perqu entenc que el debat sobre el nom de la llengua a les Illes s un tema superat. Que tothom t clar que all que es parla -o que ja no es parla- a Mallorca s catal, com demostra el fet que noms qualque illuminat parent meu en fa qesti.

    Tot i aix, me planteig seriosament enverinar les pgines del Diccionari, com feia aquell obscur personatge a la novella d’Umberto Eco, on frares de tot color morien escabetxinats sense perd.

  2. 2
  3. XB - 11 octubre 2004 7:30 pm

    Per qu no s planteja arran d’aquesta trista polmica, avanar cap a un veritable model destndard catal? Aix faria que aquesta polmica fora morta abans de nixer.

  4. 3
  5. Joan Terrassa - 19 octubre 2004 4:14 am

    Desps-ahir parlava amb uns fillegs que sn del sud d’aquesta polmica i he de reconixer que me’n vaig anar cap a casa ben consirs. Pens que la dreta, el centre i l’esquerra espanyoles (que sovint parlen catal) sn a punt de vncer una batalla ben important a una part del pas; ara us en far cinc cntims. Aquests fillegs defensaven a tort i a dret i de manera aferrissada la legitimitat del terme valenci perqu ja s’usava den del segle XV. s evident que no hem de criminilitzar aquesta denominaci i que de vegades pot ser til (ben igual que mallorqu, barcelon, lleidat, alacant, rossellons…), per cal tenir ben clar que noms n’hi pot haver una que sigui el referent assolit per tota la comunitat lingstica; talment com l’estndard que no acabam de tenir… El fet que l’Estatut parli de valenci s un parany que ha possibilitat que els llibres de text del Pas Valenci parlin de valenci; que es facin campanyes de normalitzaci de l’estil: comproms pel valenci, adhesius amb el lema "en valenci", manifests a favor de la msica en valenci, literatura valenciana que exclou autors com Ramon Llull; Acadmias valensianas per las llenguas i tota una mala fi d’elements secessionistes. A mi el que ms em fot, parlem clar i catal, s sentir gent catalanolinge del Baix Ebre que parla de catal i gent catalanolinge de Morella que parla de valenci. I parlen la mateixa varietat! En canvi, sembla que a Mallorca, que parlam una altra varietat, els catalanolinges no tenim cap problema amb la nica denominaci vlida per a tota la comunitat, catal. Us imaginau dur samarretes que diguin "en mallorqu" o estudiar literatura mallorquina? Els meus companys fillegs, que sn catalanolinges compromesos, val a dir-ho, em digueren que jo no coneixia la realitat del Pas Valenci. s evident que no la puc conixer ni de bon tros com ells, per pens que s un error defensar i usar la denominaci valenci a tots els mbits que he esmentat ms amunt perqu crea confusi (encara ms si s possible) i els allunya, de manera subliminar, de la resta dels Pasos Catalans. I encara allunya ms la resta de poblaci no catalanolinge. Consider que les persones conscienciades envers la llengua catalana al Pas Valenci haurien de reflexionar-hi una mica ms i desacomplexar-se i apostar decididament per la denominaci catal sense por, perqu cal que anem plegats i que tots els esforos duns i daltres siguin vlids per a tota la comunitat lingstica (qu fem a Mallorca amb un adhesiu a favor del valenci, embullar ms la troca?) Ara s un bon moment per fer-ho. No ho trobau?

  6. 4
  7. Carles Farreras - 19 octubre 2004 7:25 pm

    Molt b, molt b; aix s seris.

  8. 5
  9. la xiqueta color - 26 octubre 2004 12:17 pm

    Amic Joan:

    El cap em demana no contestar-te, perqu aix seria liar la troca, o tornar-li la trompa al xic, o roar la figuereta verdal per a desprs quedar-nos igual que estvem. Que no tens ni idea de la realitat social de la llengua, catalana, al Pas Valenci, s ben evident. D’aix segur que no en tindrs remordiments, del que s tens s facilitat per al discurs separatista, el que repetix els discursos de llibre tpics a filologia. No puc premetre, perqu m’ho demanen les entranyes, que desautoritzes els esforos, que a hores d’ara, fem la minoria que lluitem per la nostra llengua al Pas Valenci. La llengua catalana sobreviu al Pas Valenci sota el nom de valenci, i ning que lluite per la llengua per aqu et negar que s catal, ning t el complex de dir-li catal. Fer i dir les coses en valenci en aquestes terres ja inclou fer-les en catal, el nom valenci s una eina didctica per al poble, sols aix, una eina social, a to amb la realitat social. I mira, si no t’estimes el nom s que no ens entens, i si no ens entens s impossible que anem junts, no per la nostra part, s clar, sin per la teua.
    s un bon moment per plantejar-nos perqu no ens entenem, si parlem la mateixa llengua, no? Doncs au!, en marxa, deixem-nos de tonterietes de 20 anys, que la terra no s’ho mereix, i guardem forces, que les necessitarem tamb als quaranta.

    Aix… Joan, anem a deixar-nos de roar la figuera i, agarra la figa com est, que s el que tenim. s un bon moment per fer-ho.

Podeu deixar un comentari

You must be logged in to post a comment.