Català-valencià
Crec que és una bona notícia que vagin creixent els posicionaments contra l’anomenada doble denominació de la llengua (català-valencià, català/valencià, catalanovalencià, etc.; també amb els termes invertits). La proposta –instituir aquesta denominació per a ser usada a l’administració estatal i europea– és defensada per un grup de lingüistes valencians, alguns d’ells membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i per algun col·lega principatí i alguna institució del Principat, com l’Organització pel Multilingüisme. Però darrerament ha estat rebutjada inequívocament per prestigiosos lingüistes de tot arreu, per l’Institut d’Estudis Catalans, o per partits com Convergència Democràtica de Catalunya o Esquerra Republicana. I ara s’hi ha sumat amb un comunicat la Universitat de les Illes Balears.
És a dir que la proposta difícilment prosperarà. I ha de ser així. Primer perquè els arguments que esgrimeixen els defensors de la doble denominació no tenen gaire fonament. En un altre lloc o moment podria argumentar-ho detalladament. I, a més, perquè la doble denominació portaria més inconvenients que avantages. Difícilment neutralitzaria el secessionisme de la dreta valenciana (perquè aquesta no està disposada a renunciar a la seva estratègia de destruir la llengua a força d’esquarterar-la) i, en canvi, introduiria confusionisme i la probabilitat d’establir un conflicte en una qüestió perfectament resolta no sols en el terreny científic sinó entre tots els qui fan o aspiren a fer un ús normal del català.
Els illencs, que hem vist com un munt de generacions han batallat estrènuament perquè la nostra societat accepti un nom unitari de la llengua generalment no coincident amb el nom tradicional de les adhesions i les emocions, no podem acceptar ara de cap manera aquesta frivolitat.
Per a més informació sobre el tema podeu mirar aquesta pàgina.
6 comentaris6 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Un avantpassat meu, lletraferit i il?lustrat, va voler una vegada fer un diccionari catal?-espanyol. El resultat d?anys d?esfor?, sensibilitat i dedicaci? va donar lloc a una bell?ssima obra lexicogr?fica que, amb el t?tol inefable de Diccionari mallorqu?-castell?, va veure la llum cap a l?any 1840. A les seves p?gines ?s delici?s trobar entrades com ?puto?, i no menys delici?s llegir-ne la definici?: ?sodomita; pecador del nefando vici?.
Un exemplar del Diccionari, vell i groc com la pell d?un granot, ha anat passant de generaci? en generaci? a la fam?lia Delfille. Qualque gilipolles (parent meu, s?, i per tant m?s sagnantment gilipolles) ha fet servir la tasca ingent d?en Pere Antoni per a tocar-me la pera en tot all? referent al nom de la llengua. Emper?, aix? em dona esperan?a, perqu? entenc que el debat sobre el nom de la llengua a les Illes ?s un tema superat. Que tothom t? clar que all? que es parla -o que ja no es parla- a Mallorca ?s catal?, com demostra el fet que nom?s qualque il?luminat parent meu en fa q?esti?.
Tot i aix?, me planteig seriosament enverinar les p?gines del Diccionari, com feia aquell obscur personatge a la novel?la d’Umberto Eco, on frares de tot color morien escabetxinats sense perd?.
Per qu? no ?s planteja arran d’aquesta trista pol?mica, avan?ar cap a un veritable model d?est?ndard catal?? Aix? faria que aquesta pol?mica fora morta abans de n?ixer.
Desp?s-ahir parlava amb uns fil?legs que s?n del sud d’aquesta pol?mica i he de recon?ixer que me’n vaig anar cap a casa ben consir?s. Pens que la dreta, el centre i l’esquerra espanyoles (que sovint parlen catal?) s?n a punt de v?ncer una batalla ben important a una part del pa?s; ara us en far? cinc c?ntims. Aquests fil?legs defensaven a tort i a dret i de manera aferrissada la legitimitat del terme valenci? perqu? ja s’usava d?en?? del segle XV. ?s evident que no hem de criminilitzar aquesta denominaci? i que de vegades pot ser ?til (ben igual que mallorqu?, barcelon?, lleidat?, alacant?, rossellon?s…), per? cal tenir ben clar que nom?s n’hi pot haver una que sigui el referent assolit per tota la comunitat ling??stica; talment com l’est?ndard que no acabam de tenir… El fet que l’Estatut parli de valenci? ?s un parany que ha possibilitat que els llibres de text del Pa?s Valenci? parlin de valenci?; que es facin campanyes de normalitzaci? de l’estil: comprom?s pel valenci?, adhesius amb el lema "en valenci?", manifests a favor de la m?sica en valenci?, literatura valenciana que exclou autors com Ramon Llull; Acad?mias valensianas per las llenguas i tota una mala fi d’elements secessionistes. A mi el que m?s em fot, parlem clar i catal?, ?s sentir gent catalanoling?e del Baix Ebre que parla de catal? i gent catalanoling?e de Morella que parla de valenci?. I parlen la mateixa varietat! En canvi, sembla que a Mallorca, que parlam una altra varietat, els catalanoling?es no tenim cap problema amb la ?nica denominaci? v?lida per a tota la comunitat, catal?. Us imaginau dur samarretes que diguin "en mallorqu?" o estudiar literatura mallorquina? Els meus companys fil?legs, que s?n catalanoling?es compromesos, val a dir-ho, em digueren que jo no coneixia la realitat del Pa?s Valenci?. ?s evident que no la puc con?ixer ni de bon tros com ells, per? pens que ?s un error defensar i usar la denominaci? valenci? a tots els ?mbits que he esmentat m?s amunt perqu? crea confusi? (encara m?s si ?s possible) i els allunya, de manera subliminar, de la resta dels Pa?sos Catalans. I encara allunya m?s la resta de poblaci? no catalanoling?e. Consider que les persones conscienciades envers la llengua catalana al Pa?s Valenci? haurien de reflexionar-hi una mica m?s i desacomplexar-se i apostar decididament per la denominaci? catal? sense por, perqu? cal que anem plegats i que tots els esfor?os d?uns i d?altres siguin v?lids per a tota la comunitat ling??stica (qu? fem a Mallorca amb un adhesiu a favor del valenci?, embullar m?s la troca?) Ara ?s un bon moment per fer-ho. No ho trobau?
Molt b?, molt b?; aix? ?s seri?s.
Amic Joan:
El cap em demana no contestar-te, perqu? aix? seria liar la troca, o tornar-li la trompa al xic, o roar la figuereta verdal per a despr?s quedar-nos igual que est?vem. Que no tens ni idea de la realitat social de la llengua, catalana, al Pa?s Valenci?, ?s ben evident. D’aix? segur que no en tindr?s remordiments, del que s? tens ?s facilitat per al discurs separatista, el que repetix els discursos de llibre t?pics a filologia. No puc premetre, perqu? m’ho demanen les entranyes, que desautoritzes els esfor?os, que a hores d’ara, fem la minoria que lluitem per la nostra llengua al Pa?s Valenci?. La llengua catalana sobreviu al Pa?s Valenci? sota el nom de valenci?, i ning? que lluite per la llengua per aqu? et negar? que ?s catal?, ning? t? el complex de dir-li catal?. Fer i dir les coses en valenci? en aquestes terres ja inclou fer-les en catal?, el nom valenci? ?s una eina did?ctica per al poble, sols aix?, una eina social, a to amb la realitat social. I mira, si no t’estimes el nom ?s que no ens entens, i si no ens entens ?s impossible que anem junts, no per la nostra part, ?s clar, sin? per la teua.
?s un bon moment per plantejar-nos perqu? no ens entenem, si parlem la mateixa llengua, no? Doncs au!, en marxa, deixem-nos de tonterietes de 20 anys, que la terra no s’ho mereix, i guardem forces, que les necessitarem tamb? als quaranta.
Aix?… Joan, anem a deixar-nos de roar la figuera i, agarra la figa com est?, que ?s el que tenim. ?s un bon moment per fer-ho.
Tot el que es faci a favor de la divisió ens perjudica a tots i afebleix encara més la nostra ja afeblida llengua. Em consta que hi ha molts valencians que no tenen cap mena de repar a anomenar català a la llengua que parlen. I els que sí el tenen són precisament aquells que desitgen i volen veure’ns confrontats. El pitjor de tot és que a Espanya molts són de la seva corda i intenten promoure aquesta divisió. Només cal veure a les pàgines web, oficials i no oficials, com es fa aquesta distinció a l’opció d’idiomes, com si català i valencià fossin dues parles diferents. És ridícul, però vist des de fora pot causar confusió. D’altra banda, l’AVL ja fa temps que introdueix nous termes lingüístics amb la voluntat d’allunyar-nos. Els temps de govern de dretes al País Valencià va ser molt perniciós per a tots els territoris de parla catalana.