Signes d’identificació

Avui a Roma s’ha escenificat un cop més una de les paradoxes més impactants que es posen per davant els nostres ulls: el més declarat enemic i màxim esclafador de les aspiracions de Catalunya és precisament l’Estat que diu que és el nostre, com a mínim el que ens cobra els imposts. El lleteret –així diuen en el meu poble als qui van per la vida creient-se superiors als altres– del president de la federació espanyola de patinatge ha mostrat xulescament el passaport que els catalans duen damunt, amb un gest de voler mostrar qui els mana i domina. No ha dit, però, d’on ve aquest passaport en el cas dels catalans; no ha dit que ve de l’ocupació militar de 1707-1715 que passà el país a sang i foc. El que em sap greu és que el president de la federació catalana ha parlat en espanyol a l’acte d’avui. No hi havia cap altra llengua oficial en aquesta reunió? La llengua és un identificador nacional més potent encara que un document administratiu. No veu el senyor Basiana que parlant en espanyol donava la raó al lleteret del passaport? Si volem defensar davant el món unes aspiracions nacionals hem de començar per identificar-nos correctament: si no es pot parlar en català, hi ha altres llengües (ja que, de moment, no tenim passaport).

2 comentaris

2 comentaris rebuts

    1
  1. Jordi Caldentey - 03 desembre 2005 6:25 pm

    L’assumpte del passaport i del carnet s molt bo d’arreglar: els catalans comenam a fer-nos el nostre carnet i el nostre passaport (que, naturalment, de totd’una "no valdran"). La qesti s que, quan ens demanaran -qu diu el teu carnet? ja els podrem enflocar pels morros el carnet catal. -Catal de Mallorca (o de Menorca, o de Valncia, o de Tarragona) diu el meu carnet. Llegeix aix si no ho creus!
    L’assumpte de catalans que fan servir l’espanyol a l’hora de comunicar-se amb el mn s un assumpte pendent d’arreglar. Demostra l’esclavitud psicolgica que pateixen molts de catalans (fins i tot catalans que volen ser catalanistes) de cap a Espanya. Ben igual com els catalans del nord que, en sortir de l’estat francs, es continuen expressant en francs. Aix demostra l’esclavitud mental que pateixen respecte de Frana. Com si l’espanyol i el francs fossin els idiomes naturals de tota la Terra. Aix no treu cap enlloc i crec que s un mal que noms es guareix dues o tres generacions desprs de l’emancipaci nacional. Aix sempre i quan el nou estat nacional sigui, com cal esperar, un estat indigenista, cosa que sol ocrrer per no sempre: reparau com, amb la creaci de l’estat irlands, encara no n’hi ha hagut prou per restablir la irlanditat de la Irlanda del Sud, oficialment emancipada.
    I s que la colonitzaci s un corc que fa malb tots, absolutament tots els aspectes de la vida de l’individu i de la collectivitat colonitzada. s com all que passava la primeria que emetia la TV3: hi havia ben molts de catalanoparlants (a Mallorca per tamb a la Catalunya Central) a qui no passava per les orelles sentir un indi americ parlant en catal. O sentir-hi En J.R., aquell capitalista de la srie Dallas. Reparau com aix s una deficincia que tot just ara, passats vint anys d’emissions televisives en catal, comena a superar el poble catal.
    B, vnc a dir que el ridcul dels catalans que parlen en pblic a l’estranger en espanyol o en francs, en lloc de parlar-hi en catal acompanyats d’un intrpret o en angls, parteix d’all mateix: d’aquell esbiaixament mental que ens inculca la colonitzaci i que ens arriba a fer-nos imaginar que Jess deia "amaros los unos a los otros", o que En Napole deia "la mejor defensa s un ataque" o que els anglesos diuen "el tiempo s oro". s com all de "good morning vol dir buenos dias".
    Emprenya. Indigna. Fa peguera. Per alerta: la culpa no la t el colonitzat. La t el colonitzador. I una cosa: no perdem de vista que el mal t remei. Per ventura molt a la llarga. Per t remei.
    Per paga si els nostres dirigents pblics tinguessin una miqueta -noms una miqueta- d’imaginaci i de feineria i es dignassin a fer feina per all que cobren, podrien accelerar ben molt el procs: imagianu-vos, noms per posar un exemple ben senzill, que el tripartit, que es diu catalanista, i el Bara d’En Laporta, que tamb s’hi declara, arribassin a un acord i aconseguissin fer parlar en pblic en catal un crac del futbol com N’Etoo o En Ronaldinho. Aix dins el jovent faria una parlera en catal que seria de veure. La brunete forastera faria flamada. Tallaria claus. Flastomaria a les totes. S’estiraria els cabells. Pegaria sucots per les parets. L’estatut passaria a segon terme dins el seu repertori de maldecaps devora el veure un crac parlant en catal i un intrpret traduint-lo a l’espanyol per a la premsa madrilenya.
    Qu punyetes esperen a posar fil a l’agulla en qualque petit acte simblic per efectiu? Noms aix comenarem a trencar amb l’esclavitud psicolgica que tres-cents anys de colonialisme per fora ens havien d’inculcr.
    Jordi Caldentey

  2. 2
  3. Jaume Lafont - 05 desembre 2005 11:26 pm

    La llibreria Les Voltes de Girona emet carnets de Nacionalitat Catalana.
    Costen 6 euros. Multiplicat per deu milions, seixanta milionets d’euros. Hi deu haver qualque forma ms raonable de fer-ho, vull creure.

    http://igac.org/_nou/lesvoltes/

Podeu deixar un comentari