L’Heptàgon

A l’Alguer he participat en unes magnífiques Jornades d’Intercanvi per a Estudiants, organitzades per Acció Escolar Congrés de Cultura Catalana, que han reunit devers tres-cents nois, d’edat entre catorze i divuit anys i procedents de diversos llocs dels Països Catalans. Allà vaig compartir taula rodona amb Josep Espar i Ticó, un home que ha dedicat molts d’anys dels molts que ja té a la defensa de la llengua i del país. A la seva manera, que és òbviament tan respectable com altres maneres. Durant la seva intervenció exhibí l’entusiasme que sempre l’ha caracteritzat i, com un avi ple de saviesa i experiència, intentà transmetre’l al jovent que omplia l’àmplia sala. No defraudà els qui ja l’havien sentit altres vegades i tragué la imatge de la fruitera amb set pomes, pomes amb diversos gusts i colors que enriqueixen la sola i única fruitera. El moment en què es mostrà més enèrgic va ser quan va amollar un vehement “No als Països Catalans”, que va despertar una bona part dels presents, que abans de la proclama es podien veure amb els ulls clucs i amb el cap fent lents i discrets desplaçaments verticals. Fins i tot és possible que algun dels qui en aquell instant es desxondien, que lògicament no havia seguit el discurs, amb la desorientació del moment es pensàs trobar en un acte de Nuevas Generaciones. Però no, l’orador només deia no a una denominació; un no, tanmateix, que és una de les seves profundes conviccions. Espar és un home de fe, també de gran fe en la curiosa teoria que diu que s’han de construir els Països Catalans, però no s’han de dir Països Catalans, perquè aquesta denominació provoca rebuig entre els qui rebutgen la idea de construir els Països Catalans.
El senyor Espar, denominacions a part, vol salvar la fruitera; per això ha llançat una nova iniciativa per a promoure l’ús de la llengua que s’afegeix a les moltes que omplen el seu currículum. No sabem com serà; només sabem que es dirà l’Heptàgon, un nom que ningú no podrà deixar de relacionar a la primera amb un altre polígon dins el qual pantaixen moribundes –assassinades– una partida de llengües i cultures, entre elles una part de la nostra. Set pometes té el pomer, però si rescatam de l’oblit la pomarrina del Carxe, l’Heptàgon podria ascendir a la categoria d’octàgon sense dificultats. I encara si consideràvem les Balears com a quatre pomes en lloc d’una, tindríem un hendecàgon de la rotunditat d’un renec. També sabem que porta un subtítol tan contundent com Comunitat internacional de llengua catalana, que a mi em provoca unes ganes desficioses de saber quantes són les nacions implicades en aquesta cosa tan internacional. També set?
Benvinguda sigui una altra iniciativa que ofereix feina i entreteniment a tants de patriotes sempre disposats a treballar incansables en qualsevol parada que surti de la llum dels lluminosos. En aquest país tindrem moltes mancances, però si d’una cosa anam sobrats és d’iniciatives per a la promoció de la llengua. És a dir paradetes incomptables que es dediquen a fer el mateix.

3 comentaris

3 comentaris rebuts

    1
  1. Jaume Lafont - 14 novembre 2005 12:56 pm

    Compartesc amb el senyor Espar una certa reserva cap als "Pasos Catalans". Ms que res, perqu mai no he pogut aclarir quants sn. Si ara ens parlen de la Pomera de les Set Pomes -poma amunt, poma avall-, fa dcades que circula el mite del Pi de les Tres Branques, i tot plegat em resulta un misteri comparable al de la Santssima Trinitat…
    Potser perqu sc ms jove, no m’atreviria a proposar cap agermanament internacional del fet nostre. Ja en faria ms que prou amb una comunitat nacional de la llengua catalana.

  2. 2
  3. Joan Maluquer i Ferrer - 21 novembre 2005 9:20 pm

    Comunitat Internacional de Llengua Catalana s una denominaci encunyada per l’alguers Carles Sechi i que, certament, s feli, perqu permet d’entrada que andorrans, algueresos i nord-catalans s’hi sentin ben aixoplugats sense gaire esfor ni convenciment (s una manera d’atraure sense estridncies amples capes socials que, a hores d’ara, ens manquen). A ms, s una denominaci potent i ambiciosa i no s’ha de prendre en sentit etimolgic de ‘inter nationes’, sin en l’s que avui hi donem. Alternatives possibles com Comunitat Interestatal o Comunitat Transfronterera tenen tanta precisi terminolgica com poc atractiu. Tot projecte i nom ha de poder engrescar.
    D’altra banda, el Projecte Heptgon vol ser un moviment i vol sumar, no pas duplicar, triplicar o, cosa pitjor, restar. Avui, com ha quedat clar aquest diumenge passat (dia 20 de novembre) a Poblet, on ens hem aplegat una vuitantena de persones d’arreu dels territoris, no hi ha ning que s’adreci a l’immens teixit associatiu (formalitzat o no i de l’ndole que sigui) de tots set territoris (que el Carxe ens dispensi). Llengua i conscincia identitria sn indestriables: per mor de la llengua treballem per la conscincia collectiva i per mor de la conscincia collectiva treballem per la llengua. Com a moviment, ens adrecem a entitats i grups escampats arreu i que no sn atesos ni ning no s’hi adrea. Tot i que ens spiga greu, cap entitat no pot dir avui legtimament que ho cobreix tot.

  4. 3
  5. Antoni Llompart - 21 novembre 2005 11:58 pm

    s molt senzill: digueu-ne "pasos de llengua catalana", com deim "pasos de llengua alemanya" als pasos alemanys, etc. Aix (pasos de llengua catalana) figuraven els nostres pasos en els mapes del II Congrs Internacional de la Llengua Catalana. Els nics mapes dels pasos catalans (en minscula, potser?) que han tengut l’aval de les institucions dels diferents pasos: la Generalitat Valenciana de Lerma, el Govern Balear de Caellas, la Generalitat de Catalunya de Pujol, el govern andorr… La idea, s clar, tamb era de l’admirat senyor Espar i Tic. O almanco, en aquell lluny 1985, la defensava amb el mateix fervor que avui: "no als Pasos Catalans". Molt b, senyor Espar!!! Fora i ptria! O ptries.

    Altres opcions? La Catalanitat? (Com la Hispanitat). Em sembla que no funcionaria: massa "catal". La Catalanofonia? (Com la Francofonia). Massa poc. La Comunitat catalana de nacions?(La British Commonwealth). Massa poltic. "Eurorregi"? Valenta nyoscla! "Bacaval"? (Com Benelux) No ha convenut ning. "Corona d’Arag": inexacte i arcaic. "Arag sense Arag"? me provoca un amic. Prou de dir dois! "Catalunya" a l’estil de Pep Guia? No: Catalunya s el Principat. La "Catalunya Gran"? Pitjor: sona a segle XIX, a Itlia irredempta. El millor encara ser tornar a l’inici: "pasos de llengua catalana". O Pasos Catalans, amb majscula potser?

    A Internet ho hem aclarit: .cat s la comunitat lingstica (els pasos de llengua catalana) i .ct seria la Catalunya estricta, la Catalunya poltica realment existent, la Catalunya-territori, la Catalunya-demarcaci.

    Per ats que dir-nos "punt cat" s horrors, i ats que nosaltres, aquests "nosaltres" del pas on responen "bon dia" quan deim "bon dia", potser ja no som una naci, potser no som ni una comunitat lingstica, per som encara (per quant de temps?) una literatura, props que ens intitulem, gloriosament, Repblica de les Lletres Catalanes. Llarga vida a la Repblica!

Podeu deixar un comentari