buy cheap arimidex online cheap, purchase strattera no visa online without prescription, u.s. pharmacies for cytotec without rx, buy zoloft saturday delivery cod, buy zithromax next day delivery, order hydrochlorothiazide online cash on delivery, order generic nolvadex online, cheap doxycycline prescriptions buy, buy desyrel online for anxiety, purchase diflucan without prescription from us pharmacy, order paxil cod overnight delivery, buy elavil online, no prescription seroquel online visa without script, cheap flagyl for sale with no rx required, abilify fedex without prescription, buy valtrex online, propecia without a presciption, buy lipitor online uk, baclofen no rx needed cod accepted, prescription prilosec online, buy synthroid online with a discount, buy cheap amaryl without prescription, buy clomid no prescription, bactrim next day no prescription, fosamax online, purchase online inderal without prescription, buy cipro online no prescription, order retin-a cream online for eyes, order accutane online overnight, buy premarin pharmacy, buy nexium pay by cod, buy prozac online no prescription, plavix buy without prescription, how to get prescription of zovirax, buy amoxil overnight cod, order lasix no visa without prescription, purchase cheapest acyclovir meds online,

Arxiu corresponent a desembre 2009

Redifusió per a no oblidar: «Com era la festa de l’Estendard?»

 

 http://bibiloni.cat/blog/?p=236

.

5 comentaris

Un caliportal

Amb bones paraules

«Després de disparar la càmera tantes vegades, dur la motxilla amb totes les eines, trípode, objectius, bateries, flaixos i tot aquest caliportal, un home ha de sentir fam». És una frase agafada a l’atzar per a il·lustrar l’ús de la paraula caliportal, una paraula ben viva a totes les illes Balears i d’etimologia enigmàtica.

D’aquesta paraula en coneixem tres variants: caliportal, la que jo sempre he sentit i que, curiosament, no figura a l’Alcover-Moll, calaportal, forma localitzada a Menorca, Eivissa i Felanitx, segons el dit diccionari, i carroportal, localitzada a Manacor per la mateixa font. Cap de les tres variants no figura ni en el DIEC ni en els diccionaris d’Enciclopèdia Catalana.

Un caliportal —deixau-me partir de la meva variant— és «un conjunt de coses que embalumen molt» (Alcover-Moll), un conjunt de coses complicat en si, o, simplement, una gran quantitat de coses. També pot ser una situació amb molt de renou i confusió («Què és tot aquest caliportal?»). Continua aquí.

14 comentaris

Espanya de prop

«El castellà és la llengua oficial de l’Estat espanyol, tal com ho estableix la Constitució en l’article tercer. La Carta Magna, aprovada el 1978, reconeix també quatre idiomes cooficials, establerts en quatre regions autonòmiques: l’èuscar, al País Basc, el gallec, a Galícia, el català, a Catalunya, i el valencià, a la Comunitat Valenciana.»

Això és el que diu l’Espanya incorregible —lasciate tutta speranza de corregir-la— en el web de la presidència espanyola de la Unió Europea. I per si fos poc hi afegeix aquesta pàgina memorable:

«Català i valencià
Són les llengües pròpies de la zona nord-est i el llevant espanyol. El seu origen sorgeix a partir de l’evolució del llatí. L’aparició del català se situa entre els segles X i XI i el valencià assoleix la màxima esplendor literària en el segle XV.
Amb dos estàndards regulats per l’Institut d’Estudis Catalans i per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, les dues tenen estatus de llengua oficial. Segons estudis recents, prop de deu milions d’habitants (9.740.965) tenen coneixement del català i valencià.
El català es parla a Catalunya, les Balears i Andorra, amb algunes variants dialectals segons la situació geogràfica (nord-occidental, central, septentrional o rossellonès i balear).
El nombre total de persones que parla català ascendeix a 3.050.000, segons les últimes dades de l’Anuari estadístic de Catalunya publicat per la Generalitat.
La zona de predomini lingüístic del valencià està ubicada geogràficament al nord i en la costa de la Comunitat Valenciana, així com l’àrea muntanyosa de la província d’Alacant. S’estima que és la llengua habitual d’1.274.000 habitants i comprèn aproximadament el 75% del territori d’aquesta regió llevantina.
Les dues comunitats tenen institucions i organismes per al foment de les llengües catalana i valenciana i desenvolupen una sèrie de polítiques lingüístiques, tant dins com fora de les fronteres de l’Estat espanyol.»

El web té versions en sis llengües, que s’identifiquen amb les paraules Bienvenido, Welcome, Bienvenue, Benvinguts, Benvido i Ongi etorri. La versió corresponent a benvinguts, d’on he agafat els textos, no se sap si és la catalana o la valenciana. En qualsevol cas, algú no els perdonarà que s’hagin “oblidat” d’una de les dues. Una altra cosa és que en les versions de les llengües “estrangeres” tot és en la llengua en qüestió, mentre que en les versions en les llengües “autonòmiques” tot és en espanyol menys les paraules dels menús i el nom del mes en el calendari. Un costum inveterat dels webs “multilingües” del Govern espanyol.

Sembla que totes les proves estan fetes i aquella gent no té remei. Amb el PP o amb el PSOE, amb partits catalans “ajudant a la governabilitat” o sense, l’attitud d’Espanya cap al català sempre és la mateixa. Agressió analfabeta sense escrúpols per l’agressió ni vergonya per l’analfabetisme. La pagineta dels despropòsits es diu Espanya de prop. La nostra conveniència és Espanya de lluny. I que facin el que vulguin, que per a nosaltres serà anecdòtic.

26 comentaris

«Donar llum verd» o «Donar llum verda»

Amb bones paraules

Heus ací un dels grans “misteris” del llenguatge periodístic català actual, sobre el qual hi ha diversitat d’opinions i de pràctiques. Un càlcul ràpid a partir del Google, i només considerant el verb en infinitiu, mostra un clar predomini de donar llum verda: 78 per cent davant el 22 de donar llum verd. Naturalment, els percentatges són deguts, en bona part, al pes de cada mitjà de comunicació i al que estableixen els llibres d’estil (per exemple, donar llum verda en els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals). Els qui propugnen donar llum verda argumenten que allò que es dóna és la llum, ço és, l’energia radiant, no el llum, que és l’aparell que genera la llum. Una afirmació que després discutirem. Continua aquí.

7 comentaris

En campanya

5 comentaris

Ni apostes ni messions

Amb bones paraules

L’Alcover-Moll diu que apostar és un castellanisme, i Coromines ho nega. La història de sempre. Coromines indica que apostar en castellà apareix cap al 1570, però és molt anterior. En el CORDE trobam aquest text de c. 1400: […]. En català trobam la paraula a partir del segle XVII; per exemple, en el diccionari de Pere Torra (1640). La cronologia i la manca d’aquest mot en el parlar tradicional d’una part del país, com les Illes, ens fan inclinar cap a la tesi de l’Alcover-Moll, és a dir, que apostar i aposta són castellanismes. Article complet aquí.

12 comentaris