buy cheap arimidex online cheap, purchase strattera no visa online without prescription, u.s. pharmacies for cytotec without rx, buy zoloft saturday delivery cod, buy zithromax next day delivery, order hydrochlorothiazide online cash on delivery, order generic nolvadex online, cheap doxycycline prescriptions buy, buy desyrel online for anxiety, purchase diflucan without prescription from us pharmacy, order paxil cod overnight delivery, buy elavil online, no prescription seroquel online visa without script, cheap flagyl for sale with no rx required, abilify fedex without prescription, buy valtrex online, propecia without a presciption, buy lipitor online uk, baclofen no rx needed cod accepted, prescription prilosec online, buy synthroid online with a discount, buy cheap amaryl without prescription, buy clomid no prescription, bactrim next day no prescription, fosamax online, purchase online inderal without prescription, buy cipro online no prescription, order retin-a cream online for eyes, order accutane online overnight, buy premarin pharmacy, buy nexium pay by cod, buy prozac online no prescription, plavix buy without prescription, how to get prescription of zovirax, buy amoxil overnight cod, order lasix no visa without prescription, purchase cheapest acyclovir meds online,

Arxiu corresponent a juliol 2009

Municipis amb “cognom”

Amb aquest article la sèrie “Amb bones paraules” arriba al final d’aquest curs. El mes d’agost ens agafarem vacances, però tornarem puntualment el primer dissabte de setembre amb més articles sobre qüestions de llengua.

Municipis amb “cognom”

Quan dues persones tenen el mateix nom, no queda més remei que posar-los un sobrenom per a identificar-les correctament. D’aquesta manera, en temps llunyans, van aparèixer els cognoms, que no són més que malnoms oficialitzats i transmesos de pares a fills. De la mateixa manera, quan dos nuclis de població o dos municipis tenen el mateix nom, hom els posa un “sobrenom” per a evitar confusions. L’existència de diversos municipis que porten el nom de Vilafranca, per exemple, ha creat la necessitat de distingir entre Vilafranca de Bonany, Vilafranca del Penedès o Vilafranca de Conflent. Aquests diferenciadors es creen o “s’inventen” de les maneres més diverses. Sovint s’agafa el nom de la comarca, però en altres casos es pot agafar un topònim relacionat amb el lloc o qualsevol altre motiu. D’aquests complements n’hi ha que tenen una llarga tradició i altres que són molt recents, com els dels municipis independitzats en època moderna. A Mallorca alguns han arribat a ser estrafolaris: qui no recorda el famós Campos del Puerto? Continua aquí.

14 comentaris

Costa dels Pins?

Publicat en el Diari de Balears el 18 de juliol.

En general, les viles, vilatges i llogarets de les Balears tenen un nom sorgit de manera diguem-ne natural. Quan es varen construir aquests nuclis de població, ho feren a un lloc que ja tenia un nom —el nom d’una alqueria, d’un rafal, d’una possessió o d’una part d’aquesta—, i aquest nom és el que espontàniament els veïns i els externs donaren al nou nucli.

L’explosió d’urbanitzacions sobrevinguda a les Illes a l’època turística ha dut amb ella un fenomen inèdit. Si bé, afortunadament, la immensa majoria d’aquestes urbanitzacions han rebut el nom a partir del topònim preexistent, en alguns casos s’ha imposat una denominació fruit de la inventiva o del caprici d’un urbanitzador o una persona relacionada. Continua aquí.

9 comentaris

Matxos i matxistes

Publicat en el Diari de Balears dia 11 de juliol.

Aquí ens hem llançat de cap a fer servir la paraula masclisme, que és un calc simple de l’espanyol machismo. Si fem una repassada a les llengües europees, veurem que cap ni una no utilitza un mot fet per derivació a partir de la paraula equivalent a mascle. No l’utilitzen, perquè no el necessiten, perquè la paraula universal per a designar una ideologia o un comportament que estableix discriminacions entre homes i dones és sexisme. Res més lògic. Igual que la ideologia o el comportament que estableix discriminacions entre blancs i negres es diu racisme i no blanquisme. Una vegada més, doncs, els catalans no seguim les pràctiques universals europees sinó que ens constituïm en còpia lingüística dels nostres veïns de ponent.

Però la cosa té més suc…  [Article complet: al meu web i al Balears]

10 comentaris

Pastera, sense rumb ni timó

Tant el DIEC com el diccionari d’Enciclopèdia Catalana com l’Alcover-Moll diuen que una pastera és, entre altres coses, una barca petita i de fons pla, sense carena. És, òbviament, un significat degut, per extensió semàntica, a la pastera de pastar, igual que ocorre amb altres objectes de la mateixa forma de la pastera. Usada en albuferes i altres llocs pacífics, és la més humil i modesta de les embarcacions: mai, per una pastera, la torre de senyals posà bandera, diu el refranyer mallorquí. No hi ha cap diccionari, que jo sàpiga, que digui que una pastera és una barca com la que usen alguns africans per a intentar arribar a les nostres costes, que, com se sap, són ben diferents d’una pastera de pastar.

[…]

Sense la nostra crònica i omnímoda dependència de l’espanyol mai no diríem pastera d’una barca que no té res a veure amb una veritable pastera. No és suficient i més que clara la paraula barca? Hi ha cap problema a dir que «arriba a Cabrera una barca amb onze immigrants»?

Article complet (publicat en el Diari de Balears el 4 de juliol)

20 comentaris

“Sa Nostra”, una actitud. Quina?

La primera part del títol és el lema publicitari de la Caixa de Balears, dita també Caja de Baleares i Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares. Dita antigament i en col·loquial sa Caixa d’Ahorros i ara coneguda universalment com “Sa Nostra”, d’ençà que li varen posar aquest malnom  —o mal nom— com a subtítol folkloritzant —les cometes són essencials— que apuntava despietadament a la competència. Però no vull parlar ara de noms, que són secundaris, sinó d’una altra cosa. Puc dir amb tota rotunditat que fins a temps molt molt recents mai no havia trobat a aquesta entitat ni un sol empleat que no em parlàs en català. I me’n vaig fer client quan Franco encara vivia. Fa dècades i dècades que pertot et trobes persones encarregades d’atendre el públic que es desentenen de la llengua del país com si fos la llengua d’una altra terra o d’una civilització pre-romana. Però això no havia passat mai a “Sa Nostra”. Supòs que no era per casualitat. Una vegada em digueren, comentant aquest fet, que la Caixa de Balears havia estat fundada per grans homes de país, i segurament és ver. Aquest comportament dels empleats de “Sa Nostra”, confrontat amb els d’altres entitats, m’arribava a sorprendre, no cal dir que agradablement. Doncs bé, aquesta saníssima tradició, s’ha trencat. Ara fa un temps que vaig trobant oficinistes de l’entitat que no em diuen ni una paraula en la que és llengua meva i del país. I potser per la tradició que he referit i lloat això em sap més greu que si passa a altres bandes. És trist que caiguin les torres que, malgrat el cicló, quedaven un poc dretes.

Els directius ho podrien mirar. Posar personal bilingüe i evitar els unilingües limitats és el mínim que es pot fer si es vol estar adaptat a l’estatus oficial. Si no, el subtítol folkloritzant convertit en nom popular, ara té encara menys sentit que mai. És clar que —i no sé si toca dir-ho ara— a “la Caixa” he observat el mateix fenomen.

PS També diré, per si pot ser una informació d’utilitat, que en els usos escrits sembla que la Caixa de Balears practica un bilingüisme sistemàtic, però darrerament he fet algunes operacions amb l’entitat i tots els contractes m’han vingut en perfecte monolingüe castellà. I la darrera carta de crèdit (targeta en catanyol), en espanyol per defecte. Ja canviaràs d’idioma si vols, cosa que la majoria no deu fer.

7 comentaris