Posts de la categoria 'Media'

Qüestió d’ordinals

I tornant a TV3, hi ha un detall –que no deu ser un simple detall– que sempre n’ha excitat l’interès: la manera com cadascú en aquest país s’organitza els diversos canals al seu televisor i els assigna un ordinal a cada un. A casa meva el nombre 1 correspon a TV3, el 2 al Canal 33, el 3 està esperant IB3, al 4 hi ha Punt 2, i a partir d’aquí vénen els canals espanyols (primer els públics i després els privats), després la pirateria xabacana de dia i porno de nit, i finalment el Canal 9, que en un principi estava al botó 3 i ara el tinc castigat al darrer lloc. Evidentment estan col·locats d’acord amb un orde de valors. Les visites se solen sorprendre d’aquesta disposició, que s’aparta de l’«orde natural». I el que em sorprèn a mi no és l’orde de la majoria de la gent, sinó que aquest sigui també el de gent que es considera de la ceba i del país. El que he vist sempre, a Mallorca i al Principat, a cases de gent de seny, a hotels i pertot, és indefectiblement TVE1 al primer botó del comandador –alguns despistats en diuen comandament–, TVE2 al segon botó, TV3 al tercer, i la resta ja mostra una certa diversitat. Si a qualque psicosociolinguista l’interessa el tema, potser estaria bé que s’hi entretingués amb algun treballet de camp, que alguna conclusió sucosa se’n podria extreure. I ara que he fet aquesta petita revelació d’aspectes d’intimitat, només deixau-me destacar que en el meu televisior el primer canal de la jerarquia és TV3, amb qui mantinc una curiosa història d’amor i d’odi, com es pot constatar llegint aquest post i l’anterior.

Cap comentari

Vergonyosa TV3

Diumenge passat, quan a les vuit tancaven els col·legis electorals, TV3 començava un programa especial sobre el referèndum. Fins a les nou informaven dels resultats del sondatge a peu d’urna. A les nou començava la informació a partir de resultats oficials: dades i dades, gràfics, comentaristes a l’estudi, i vinga parlar dels resultats a Espanya, a Catalunya (les quatre províncies), a Catalunya, a Espanya, al País Basc, més Espanya, més Catalunya, més País Basc… A les deu i vint (!) es recordaren del País Valencià i de les Illes Balears. Un minut al País Valencià i un minut a les Illes en forma de microcrònica dels correspondents respectius. I després oblit definitiu d’aquesta part del país fins a les pròximes eleccions. El dia de les eleccions generals passades van fer una cosa semblant, que en vaig prendre bona nota.
Aquests dies a les Illes hi ha un debat sobre el panorama audiovisual balear després de la posada en marxa de la televisió autonòmica (telemates o telepp). Un bon nombre d’analistes tracten sobre la política del govern illenc dirigida a marginalitzar TV3, i destaquen la trista imatge dels representants de la Generalitat i el Govern balear signant un tractat que facilitarà les coses al segon. Els darrers vint anys una part important de la societat balear ha lliurat una lluita exemplar perquè les Illes puguin veure la televisió principatina, que té una audiència, malgrat tot, destacable. TV3, sobretot després de l’acció espanyolitzadora que farà IB3, podria ser –dic podria– un contrapès i un element creador d’identitat nacional. La qüestió és: té TV3 gens d’interès que els valencians i illencs la mirin? Si en té, que no és el que sembla, com vol que la mirin si els insulta cada dia considerant-los realitat inexistent, o, a tot estirar, considerant el que passa en aquests territoris com a curiositat que es reporta de tant en tant en forma de petites cròniques –com de correspondent a l’estranger–, sembla que adreçades a la gent del Principat? I uns quants segons a la informació meteorològica amb mapa del país sencer a cada telenotícies. Als governants del Principat –del govern anterior i de l’actual– els importen un pebre el País Valencià i les Illes. És a dir, els importa un pebre el seu país. I així ens va.
PS. Si els directius de TV3 volen saber què és un tractament nacional de la informació, que mirin aquesta pàgina. Per exemple.

4 comentaris

« Pàgina anterior