Posts de la categoria 'Media'

La nova IB3: doblatge fet a casa

Fa pocs dies, la televisió IB3 va començar a emetre una sèrie (En Dawson creix) amb doblatge fet a Mallorca. És el primer cas de doblatge illenc d’un film estranger per a la televisió (descomptem el doblatge, localista i absurd, tot i que amb fonètica admirable, dels dibuixos animats que ja es va fer durant la legislatura passada). Per això la cosa mereix una anàlisi i un comentari detallats. Com podeu suposar, només em cenyiré als aspectes lingüístics.Abans d’entrar en matèria, algunes qüestions de principis. Em sembla perfecte que es facin doblatges a les Illes: si se’n fan a Barcelona, per què no se’n poden fer a Palma, que és la tercera ciutat dels Països Catalans? Però amb alguna condició. Una, que no s’ha de doblar al català un producte que ja estigui doblat al català, cosa que seria una ridiculesa i una tudadissa de diners públics. I una altra, que aquest doblatge ha de poder ser utilitzat a qualsevol televisió de parla catalana. Lògicament, un cop doblat a Palma un producte, no ha de ser doblat una altra vegada per ningú més. És bo que les televisions puguin emetre films o sèries amb un doblatge amb sabor illenc, com és bo, per als illencs i per a tots, que arreu circulin productes de tota mena amb sabor illenc. I valencià, i el que sigui. Fer compatible aquest sabor illenc amb el caràcter “exportable” dels productes és l’envit de les empreses dobladores de les Illes (que, d’altra banda, com més mercat tinguin més guanyaran). I és evident que per a assolir aquesta compatibilitat cal satisfer encertadament uns determinats requeriments lingüístics.

I passem a comentar el doblatge. Siguem positius: la cosa s’ha fet amb bona voluntat i amb ganes de fer-ho bé. I siguem rigorosos: si això és només un començament, a partir del qual hi haurà una millora progressiva, aprovats amb bona nota; si això ja ha de quedar així definitivament, val més que ho deixeu córrer. Anem als detalls. Llegiu més

27 comentaris

La nova IB3

IB3, la ràdio i la televisió autonòmiques de les Illes Balears, comença a canviar. Es nota en tot: primer en el fet que ara són mitjans lingüísticament normals, és a dir en la llengua del país; segurament —encara no tinc prou elements per a valorar-ho adequadament— la qualitat de la llengua també anirà millorant en alguns aspectes (a la ràdio —però no, inexplicablement, a la televisió— ja han llevat aquelles falques d’autopublicitat en llengua dialectal imposada per algun dels anteriors mandarins); els presentadors no canvien de llengua davant els entrevistats hispanoparlants residents; i, pel que fa als continguts, sembla que sortim del bunyol immirable i inescoltable que vam patir, sentint vergonya cada cop que el miràvem o escoltàvem, durant la legislatura passada. No és que ara sigui una meravella (segur que no es pot passar del zero rodó al notable o excel·lent sense una transició), però com a mínim ara ja no fa vergonya.

Ahir van fer un programa d’humor de producció estrangera amb doblatge valencià. I ho vam entendre tot, senyors del Govern valencià, tot sense cap problema. Encara que el producte era en un bleda horrible (només un doblador tenia bona pronúncia) i amb alguna meravella com “el pastís sap a xocolate”, que els traductors o correctors del programa deuen considerar tan valencià com les falles. D’altra banda, IB3 televisió ha començat a emetre els films amb els doblatges de TV3 (algun amb qualitat fonètica no gaire superior a la de la versió valenciana esmentada), els que fa més de vint anys que ja sentíem amb tota normalitat. I ahir van passar el primer producte amb doblatge fet a les Balears, la sèrie En Dawson creix. La novetat va ser seguida amb interès per moltes persones, entre elles un servidor, que dedicaré un post a comentar el fet.

17 comentaris

Directe.cat

Els responsables del nou —i molt recomanable— digital Directe.cat han tingut l’amabilitat d’entrevistar-me per al seu mitjà. I així ha quedat l’entrevista.

1 comentari

Mallorcàlia, un blog que promet

La blogosfera mallorquina té un nou blog, aparegut de fa poc i denominat Mallorcàlia. És dedicat monogràficament a la llengua  en gran part als problemes de l’ús de la llengua, i ja es veu que a la dels que l’escriuen no hi ha cap pèl. Idees clares sobre prejudicis lingüístics, normes d’ús alienants, denúncia de fets i persones contra el català, etc. Serà un instrument ben útil.

Cap comentari

Televisió digital: la lluita urgent

L’essència de l’Estat de les autonomies –versió actual de l’Estat jacobí modern– és la fragmentació de les comunitats lingüístiques –especialment la catalana– en uns compartiments on la llengua i cultura pròpies resten encaixonades, isolades i empetitides mentre que l’espanyol i la “cultura espanyola” actuen com l’element cohesionador del conjunt.

La nova televisió digital, que haurà substituït completament l’analògica el 2010, s’ajusta a aquest esquema com un guant fi a la mà que protegeix. El muntatge consisteix en un caramull de canals d’àmbit estatal (en principi 24), més un grapat de canals de cobertura autonòmica (fins a 8 per comunitat autònoma), més un altre caramull de televisions locals. En el cas de les Illes hi haurà, a més, quatre canals de cobertura insular a cada illa. Només alguns canals públics d’àmbit estatal podran fer desconnexions territorials, i està previst que la canalada autonòmica, insular i local només pugui emetre sobre el territori adjudicat.

La difusió de TV3 i el Canal 33 fora del seu “caixó”, feta possible inicialment per Acció Cultural del País Valencià i Voltor, trencava l’esquema i representava una “anomalia” per a l’ordre establert, que es limità a tolerar-la a desgrat. La cosa important és que el poder espanyol pensa aprofitar el trànsit de la televisió analògica a la digital per reconduir les coses i tornar a l’ordre, a l’ordre de l’encaixonament regional de les “llengües autonòmiques”.

A les Balears, la situació, una vegada acomplits tots els canvis, quedarà de la manera següent: els 24 canals espanyols, amb alguna desconnexió escadussera de TVE (els privats no en podran fer); un o dos canals autonòmics públics (IB3) i dos canals autonòmics privats (El Mundo i Prisa-Localia); dos canals públics insulars adjudicats al Consell (a Mallorca Mallorca TV i una altra freqüència que donarà cobertura a les antigues televisions locals que el PP intentà esborrar) més dos canals insulars privats (Canal 4 i el que ara es diu M7). I, a més, vint-i-vuit canals locals, quatre per a cada una de les set àrees en què s’ha dividit l’arxipèlag, concedits ja als amics del PP (per exemple, a Palma es veurà Popular TV entre altres).

Una de les primeres coses que cal considerar és el percentatge d’ús del català en aquest nou entramat. Tenint en compte els usos actuals de les empreses adjudicatàries, es pot calcular que l’espai del català en el conjunt de l’oferta televisiva que rebrà cada ciutadà de les Illes podria estar al voltant del 10 per cent, un veritable problema.

Un altre element important és la possible pèrdua de la recepció de TV3 i el Canal 33. El govern del PP hi té molt d’interès, i ja tenim una llarga experiència en punyalades d’aquestes, fetes amb el pretext de qüestions tècniques o legals (recordem la desaparició a les Illes del circuït català de TVE, de Ràdio 4, de Som Ràdio o la decisió recent –en part frustrada– d’eliminar d’un cop dotze televisions locals de Mallorca).

D’altra banda, no es tracta només de rebre TV3 i el Canal 33. La solució pactada al País Valencià entre Acció Cultural i Montilla, que permet rebre TV3 però res més, és immensament insatisfactòria. Al Principat hi haurà com a mínim 8 canals en català de cobertura autonòmica, quatre de públics (TV3, Canal 33, el canal informatiu 3/24 i el Canal 300 dedicat a la ficció) i quatre de privats (el generalista Td8, el cultural Vida, l’infantil Parc i el musial Flaix TV). Rebre tots aquests canals a les Illes i al País Valencià seria altament desitjable (diguem de passada que la Llei de normalització lingüística de les Illes, aquella que el Govern balear es passa pel folre, diu que aquest Govern ha de difondre a l’arxipèlag els canals en català de la resta de la comunitat lingüística), però els “condicionants tècnics” estan al servei de l’Estat jacobí.

Ja sabem que la televisió digital no és una revolució sinó una reforma tècnica. La revolució vindrà quan a totes les llars la televisió es rebi per Internet, sense límits tècnics. Però és l’escenari que ara arriba, i a les Balears i al País Valencià podrà ser un escenari de lluita per la llengua com en altres conjuntures decisives. Cal que tothom es posi en marxa. No és hora de badar.

Documents:

 

Ley 10/1988, de 3 de mayo, de televisión privada

REAL DECRETO 438/2004, de 12 de marzo, por el que se concede a la Comunidad Autónoma de las Illes Balears la gestión directa del tercer canal de televisión 

Real Decreto 439/2004, de 12 de marzo, por el que se aprueba el Plan técnico nacional de la televisión digital local

LEY 10/2005, de 14 de junio, de Medidas Urges para el Impulso de la Televisión Digital Terrestre, de Liberalización de la Televisión por Cable y de Fomento del Pluralismo 

 

REAL DECRETO 945/2005, de 29 de julio, por el que se aprueba el Reglamento general de prestación del servicio de televisión digital terrestre.

 

REAL DECRETO 944/2005, de 29 de julio, por el que se aprueba el Plan técnico nacional de la televisión digital terrestre.

9 comentaris

Reaccions al report sobre IB3

Si us interessa veure les reaccions que el meu report sobre la llengua d’IB3 ha suscitat a la premsa i a la blogosfera, aquí teniu les que he trobat.

Premsa:

Bartomeu Picornell: “La desconeguda, un estudi i una sorpresa” (Diari de Balears)
“Un informe constata ´muchos déficits´ en la calidad del catalán utilizado en IB3” (Diario de Mallorca)
“IB3 afirma que utiliza el registro de catalán más cercano a la audiencia” (Diario de Mallorca)
Juan Planas Bennasar: “La lengua casta” (El Mundo-El Día de Baleares)
Josep Rosselló: “La llengua i les lleis en temps de fira” (Diario de Mallorca)

Blogs:

Lobby per la independència: “Gabriel Bibiloni ha fet un estudi sobre l’ús de la llengua catalana a IB3 Televisió”
Jordi Bayona: Carabasses a IB3
Carles Canals: “Alarmant incompetència lingüística dels presentadors d’IB3”

I una dada:
Durant els deu dies que fa que vaig penjar el document (del 20 al 30 de maig) ha estat descarregat 3.205 vegades.

1 comentari

La llengua d’IB3 amb pèls i senyals

No fa gaire, durant una setmana vaig ser l’espectador més fidel que ha tingut i potser tindrà mai IB3, la televisió autonòmica de les Balears. Vaig passar-me tota la programació d’una setmana, anuncis inclosos, sense perdre ni un sol minut. Com que al llarg d’aquella setmana també havia de fer altres coses, vaig enregistrar tot el material en una pilassa de cintes i després el vaig anar mirant així com vaig poder.

Si algun lector comença ara a témer per la meva integritat mental que no pateixi: l’objectiu de tal gesta tenia una finalitat professional i científica, com ara analitzar la qualitat de la llengua utilitzada en el canal sobre una base seriosa. I ara, finida l’àrdua tasca, puc oferir a qui li faci ganes el resultat de l’estoica aventura. Aquí ho teniu.

15 comentaris

El botó nombre 4

Ahir va començar a emetre en període de proves la televisió que tinc sintonitzada en el botó nombre quatre (després de TV3, C33 i IB3), la nova Televisió de Mallorca, impulsada pel Consell de Mallorca, és a dir Unió Mallorquina. Ahir a les vuit i busques tenia encesos dos televisors, un en què mirava amb un ull i escoltava amb una orella el debat del Senat espanyol en què es debatia i votava l’Estatut principatí, i un altre amb el primer informatiu de TV Mallorca. La meva cordial i educada benvinguda a aquest nou canal, que, en teoria, ha de ser un contrapunt de la televisió del Govern balear, és a dir del PP. Diuen que serà una televisió totalment en català (cosa que està molt bé) i una televisió “de proximitat” (cosa que ja em fa tremolar).

En el primer informatiu es van donar setze notícies (teniu la llista completa en el llegir més), de Mallorca, de l’Estat i del món. Curiosament no van dir ni una paraula dels fets, diria que no trivials, que es mostraven a l’altre televisor ni de la tempesta que en relació a aquests fets s’acostava. Em va sorprendre la notícia encapçalada pel títol que emfasitzava que “només el 20 per cent dels pares han triat l’ensenyament en català” en els centres on s’ha implantat la llibertat d’elecció de llengua. Avui el Diari de Balears destaca que “només aprenen en castellà un 37 per cent dels infants de centres amb elecció d’idioma”. En el llegir més també teniu la transcripció exacta de la notícia, amb els únics talls de veu del conseller d’educació i un dels seus directors generals.

Després de l’informatiu vingué “el temps” (dit aquí meteo), amb la mateixa estructura que el d’IB3, és a dir Balears-Espanya-Europa (res de Països Catalans), però amb un mapa de les Balears on només apareixen unes puntes d’unes inutilitzades Menorca i Eivissa. Després, una pausa publicitària monogràfica sobre les realitzacions del Consell de Mallorca, i un programa d’entrevistes amb un curiós personatge que defensa la felanitxeritat de Cristòfor Colom, el qual és anomenat tot el temps en Colón per la presentadora (en algun moment en Tòfol Colón).

Benvingut, dic, el nou canal. Amb un sol dia d’emissió en proves no és prudent jutjar amb seguretat. Deixem que treballi. I aviat sabrem amb quina freqüència val la pena pitjar el botó nombre quatre.

Ah, i en un pròxim post parlarem de la llengua.

Llegiu més

4 comentaris

Diari de Balears


Avui el Diari de Balears fa deu anys. Des d’aquí el vull felicitar efusivament. Perquè sense el Balears aquests deu anys haurien estat diferents. Amb unes illes sotmeses a la furor destructora del PP durant la major part de la dècada, el Balears ha estat un alè de vida, un aixopluc per al pensament constructiu i per a les voluntats de mantenir aquest país en la línia de la seva pròpia història. Un instrument que ens ha fet sentir més esperançats i més forts en la tasca. Per tot això és odiat per l’espanyolisme ultramuntà. Bon senyal. Que per molts d’anys el Balears pugui continuar donant-me un dels primers plaers de cada matí.

Cap comentari

L’espot que no es pot

Aquest és l’anunci que no sortirà ni a TV3 ni a Catalunya Ràdio. Segons un correu electrònic que circula per Internet, ha estat censurat pel CAC amb els vots dels representants de PSC i CIU.

[Actualització. 15 de febrer]
Segons E-notícies, el CAC desmenteix haver tractat l’emissió d’una campanya de la plataforma “Pel dret de decidir” convocant una manifestació, i afegeix que “no només no s’ha pronunciat sobre la qüestió sinó que no ha rebut cap requeriment en relació amb aquest fet per part de ningú”.

Doncs la decisió deu ser de la Corporació.

4 comentaris

« Pàgina prèviaPàgina següent »