Cartell de la I Campanya de Mallorquí (1973), organitzada pels estudiants Antoni Artigues, Gabriel Bibiloni, Guillem Daviu, Antoni Gelabert, Catalina Martínez, Joan Mas, Antoni Obrador, Gabriel Oliver (Biel Majoral), Pere Quetgles, Gaspar Reynés i Carme Simó. Preparada durant l'hivern a Barcelona, on les persones esmentades estudiaven, la campanya consistia a fer cursos de català a diversos pobles durant els mesos d'estiu, complementats amb xerrades sobre literatura, història o cultura popular. Gabriel Bibiloni va fer el seu curs a Algaida, amb un públic jove nombrós i entusiasta. Vegeu aquesta notícia de premsa. |
| L'any següent (1974) els mateixos estudiants prepararen la segona edició de la Campanya, que ja va abandonar el nom de «mallorquí». Lamentablement les dissensions internes van malmetre la iniciativa. |
| Estudis antics de Ràdio Popular de Mallorca (ara COPE). Un moment de l'enregistrament de Mallorca al vent, programa diari en català que conduïen Miquel Riera (a l'esquerra) i Gabriel Bibiloni (el segon per l'esquerra). Hi col·laboraven també Margalida Bibiloni (segona per la dreta), Josep Lliteres (a la dreta), Josep Maria Llompart, Antoni Tarabini, Sebastià Serra i altres. Bibiloni hi participà entre 1974 i 1976. Ampliar fotografia. |
Anteriorment, Gabriel Bibiloni, amb altres companys, havia fet a Ràdio Popular els primers programes de ràdio en català a Mallorca: Siau qui sou (magasin), Mallorquí a tot vent (curs de català) i Sa ximbomba sona (infantil). També va escriure i presentar Nuestra lengua y sus amigos (curs de català per a castellanoparlants, 1972-73). Encara el 1978 Gabriel Bibiloni, Josep Grimalt Llull i Salvador Ortoneda promouen el programa matinal de Ràdio Popular Mallorca dia a dia, presentat per Josep Cabrinetti. Siau qui sou (1971 i ss.), un programa de Gabriel Bibiloni, Joan Quetgles i Antoni Ramis, era un magasin de sobretaula, amb continguts de llengua i cultura, sobretot amb una orientació mentalitzadora. A
la imatge un fragment d'un guió de Siau qui sou.
Òbviament les màquines d'escriure no podien esborrar
com els actuals ordinadors. Aquí teniu un altre guió del mateix programa. |
|
|
|
Els cursos de català per al reciclatge de mestres van ser un fet cabdal en la Mallorca dels setanta. Començaren el 1976, quan els estudis universitaris a l'illa eren una delegació de la Universitat de Barcelona, amb l'impuls d'Isidor Marí i amb el suport decidit d'Antoni Colom, director de la delegació de l'ICE. Gabriel Bibiloni hi féu classes de llengua a partir del mateix 1976. A l'esquerra el títol lliurat per la Universitat als mestres que completaven el reciclatge. Ampliar la imatge. |
| Logòtip de la CELL (Coordinadora d'Ensenyament i Llengua dels Països Catalans). Aquesta coordinadora, fundada el 1976, reunia entitats que aleshores treballaven per l'ensenyament en català, com la DEC d'Òmnium Cultural, l'Obra Cultural Balear, l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, el Secretariat de l'Ensenyament de l'Idioma (Acció Cultural del País Valencià), la Bressola, etc. Feia un mínim d'un encontre annual, a ciutats diferents del país. De Mallorca hi assistien regularment, d'ençà de la primera reunió, Gabriel Barceló, Gabriel Bibiloni i Pau Llabrés. |
L'escola no havia ensenyat la llengua a ningú. Calia aprendre'n ràpidament. Tot just acabada la carrera Gabriel Bibiloni imparteix multitud de cursos de català: a l'Obra Cultural Balear, als mestres (reciclatge), als alumnes i professors de la Facultat de Dret, a l'Escola d'Estiu, als periodistes, a l'escola Mata de Jonc, a la ràdio, als cursos d'estiu de la Porciúncula etc. A la imatge una notícia de premsa sobre la inauguració del primer curs que s'organitzà per als funcionaris de l'Ajuntament de Palma. Ampliar. |
Fullet de la Campanya per a l'Oficialitat del Català (1976), sorgida com a escisió de la Campanya per a la Cooficialitat del Català a les Illes. La promogueren Gabriel Bibiloni, Biel Majoral, Aina Montaner, Joan Quetglas, Antoni Serra, etc. S'integrà al Congrés de Cultura Catalana fins que aquest, obligat a superar l'enfrontament entre les dues campanyes, dugué a terme la Campanya per a l'ús oficial del Català.
Tant la redacció del text com el disseny de la coberta és de Gabriel Bibiloni.
| Un dels adhesius de la mateixa Campanya per a l'Oficialitat del Català, dissenyat per Gabriel Bibiloni |
Fullet de la Campanya per la Identificació del Territori del Congrés de Cultura Catalana (1976), àrea territorial de les Illes. El text és de Gabriel Bibiloni.
|
|
 |
Coberta de l'«Estatut de Cura», dissenyada per Gabriel Bibiloni. Aquest text, redactat el 1977 per un grup d'activistes (Joan Quetglas, Llorenç Capellà, Gabriel Bibiloni, etc.) pretenia estimular adhesió a un estatut d'autonomia avançat i influir en els projectes que preparaven els partits polítics. Fou presentat a Cura el 13 de març de 1977.
Vegeu l'article L'Estatut de Cura
| Acte de presentació de l'Estatut de Cura (Santuari de Cura, 1977). Hi parlaren, entre altres, Joan Quetglas, Josep Maria Llompart, Llorenç Capellà i Sebastià Serra. A la imatge, Gabriel Bibiloni introduint l'acte. Foto de Vicenç Matas. Ampliar fotografia. |
| Una altra instantània de Vicenç Matas del mateix moment. Ampliar fotografia. |
Els símbols són molt importants en la construcció de nacions. Els anys setanta Gabriel Bibiloni publica un grapat d'articles en defensa de la senyera quadribarrada sense additaments. Altres
articles: |
La Constitució espanyola de 1978 estableix la gran desigualtat entre les llengües de l'Estat. Gabriel Bibiloni manifesta la seva posició sobre el tema des del primer moment. |
| Els anys setanta hi ha un gran moviment per l'ensenyament en català. El 1978 un grup d'universitaris pertanyents a diferents institucions –com Antoni Artigues (Escola de Magisteri), Gabriel Bibiloni (Facultat de Lletres), Aina Moll (Estudi General Lul·lià), Martí March (ICE), Gabriel Oliver (Escola de Magisteri), Carme Simó (Facultat de Lletres) o Bernat Sureda (ICE)– funden la CENC, amb la intenció d'actuar com a interlocutor de les dites institucions tècniques davant la nova administració pre-autonòmica i pressionar per la catalanització de l'ensenyament. La CENC treballà per activar una gran Coordinadora de Professors de Català per a dur a terme una acció unitària en favor de la normalització. |
| Al final de la dècada apareix un nou instrument per a aprendre la llengua: cursos del sistema ECCA, a base de lliçons per la ràdio i tutorització de l'alumne a un centre escolar. El material escrit i radiofònic fou preparat per un equip de mestres dirigits per Isidor Marí (nivell elemental) i Gabriel Bibiloni (nivell mitjà). Els programes de ràdio del nivell mitjà van començar el curs 1980-81 i foren presentats per Catalina Llinàs i Gabriel Bibiloni. |
Al començament de la dècada dels 80 es constata que la normalització lingüística no funciona. L'Obra Cultural Balear, el CIEMEN i els departaments de català de la Facultat de Lletres i de Magisteri promouen una campanya per a fer prendre consciència de la necessitat d'accelerar la recuperació de la llengua. El text del fullet que apareix a l'esquerra (1982) és escrit de Gabriel Bibiloni. |