|
Amb bones paraules
El trastorn dels sentits
Dins el trastorn general de la llengua que significa la interferència de l’espanyol hi ha el cas particular del trastorn creat en algunes paraules relatives als sentits corporals, en concret els mots mirar, veure, escoltar i sentir.
Una cosa és mirar i una altra, veure (i una altra veure-hi, haurem d'afegir-hi). Mirar és una acció més o menys voluntària, feta per decisió pròpia, mentre que veure és una percepció que ens arriba, normalment com a conseqüència de mirar però sovint sense la nostra voluntat prèvia. Si passam al sentit de l’oïda, l’equivalent de mirar és escoltar i l’equivalent de veure, sentir.
Això que és tan senzill ara ens ho canvia la influència de l’espanyol, llengua en què el sistema s’ha desbaratat. I sentim frases com darrerament veig poca televisió o aquest canal no el veig quasi mai. Frases en què seria més aconsellable d'emprar el verb mirar. Si no veus un canal, vol dir que hi ha algun problema tècnic que t’ho impedeix; en canvi, no veig el televisor perquè la columna me’l tapa sí que és, evidentment, una frase perfecta.
Fa temps que en espanyol diuen escuchar amb el valor d'oir: se escuchan comentarios; se escucharon ruidos extraños; si no se escucha bien, hablaré más alto. I ja hi som: darrerament ha pres una volada alarmant la imitació d'aquest ús, i se sent —no s'escolta— de cada vegada més s'escolten comentaris o això no ho he escoltat mai. Transcric tres frases que he anotat, escrites per articulistes prestigiosos, a les quals s’usa incorrectament escoltar en lloc de sentir:
«Trenta anys després, resulta terrible haver d’escoltar per aquí i per allà que a Espanya ja no és possible una guerra civil».
«He escoltat, és cert, sectors islàmics que han respost d’una manera força més digna al fet de les caricatures, però no he escoltat a ningú que condemnés de manera expressa i clara els manifestants radicals».
«Tanmateix m’ha frapat la notícia que vaig escoltar dimecres vespre a les notícies de les 20h de Ràdio Nacional».Record que una vegada vaig sentir —no escoltar— un conseller del Govern balear dient, en relació a la construcció del denominat segon cinturó de Palma, que «no he escoltat a ningú que parlàs d’aquest tema». L’home no era conscient de la inconveniència política que representaven les seves paraules: volia dir que la gent no parlava del tema, però allò que va dir en realitat és que les opinions de la gent sobre l’afer l’importaven més o menys un pebre.
Doncs sí, la llengua espanyola ens trastorna els sentits, tot i que es tracta d'un trastorn no tan delectable com el que ens produeix alguna foto de revista de perruqueria. Ja que ens han fet malbé els sentits de la vista i de l’oïda, esperem que no ens trastoquin els de l’olfacte, el tacte i el gust. Què dic? Si ja he sentit —no escoltat— algun avançat de la castellanització dient això ensuma molt bé o aquest pa sap a avellana. Dit això, només el tacte ens queda intacte. Conservem-lo estalvi i diligent.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 27 de gener de 2009.
