Articles de G. Bibiloni sobre llengua publicats    a L'Espira, suplement cultural del dissabte    del Diari de Balears


 

 

Amb bones paraules

 

El tràfic i el trànsit

Tràfic és una paraula que tenen un munt de llengües, que significa originàriament 'moviment o comerç de mercaderies'. Aquesta paraula es va escampar a partir de l'italià traffico, un mot que es documenta en aquesta llengua en el segle XIV i d'etimologia dubtosa segons els diccionaris. Amb tot, en català medieval tenim trafegar i el seu deverbal tràfec, paraules paral·leles a les italianes i de la mateixa etimologia, que es van usar amb el significat ple de 'tràfic' sembla que fins al segle XVI. I paral·leles també a les portugueses trafegar o trasfegar i tráfego i a les castellanes trafagar i tráfago. Tots aquests mots van acabar essent suplantats en les llengües esmentades pels italianismes trafficare i traffico, que van entrar al francès en el segle XV, a l'anglès en el XVI i a l'espanyol en el XVII. Pel que fa al català, traficar i tràfic van entrar per via de l'espanyol —traficar es documenta en el mateix segle XVII, però tràfic consta com a documentat per primer cop el 1803—, i trafegar i tràfec romangueren amb els significats restringits que ara els donen els diccionaris. Els codificadors del català consideraren que unes paraules presents en totes les llengües romàniques —traficar i tràfic— no podien mancar en la nostra llengua, encara que hi hagin arribat a través de l'espanyol.

També pareix que és l'italià la llengua difusora de la paraula trànsit (transito, del llatí transitus, relacionat amb transire 'anar a través d'alguna cosa"). Trànsit és el pas d'un lloc a un altre o d'un estat a un altre: "el trànsit de la frontera s'ha interromput", "passatgers en trànsit", "ocells de trànsit", "el trànsit de l'Edat Mitjana al Renaixement", etc. També el trànsit és la mort, el pas de la vida al no se sap què.

Fins aquí tot és molt simple. La cosa és que en temps recent la paraula tràfic ha agafat en moltes llengües un altre significat: la circulació de vehicles per les vies públiques. Sembla que aquesta novetat semàntica té relació amb el ferrocarril (s. XIX), el primer mitjà de transport modern, que era alhora un mitjà per al moviment de mercaderies i de persones. És comprensible que aquest sigui el nexe d'unió entre el sentit clàssic del mot tràfic i el sentit modern circulatori. I així un bon nombre de llengües europees —anglès, francès, italià, danès, suec, etc.—, amb la mediació de l'anglès, han donat al vell mot tràfic el sentit de 'circulació de vehicles i altres mitjans de transport per les vies o xarxes de comunicació". A més d'altres sentits, com poden ser els de tràfic postal o tràfic d'Internet (flux de bits a través de la xarxa).

El nou significat de la paraula tràfic, forjat en anglès en el segle XIX, tot d'una va passar espontàniament a les diverses llengües europees. El Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana mostra exemples del seu ús en català a partir dels primers anys del segle XX i fins a temps posteriors al diccionari Fabra. Fins i tot en la ploma d'una persona com Cèsar August Jordana, director de l'Oficina de Correcció de la Generalitat durant la República. És clar que també mostra usos de trànsit, una paraula que del significat de 'pas d'un lloc a un altre' fàcilment podia "transitar" al nou significat. I segurament tant un ús com l'altre estaven condicionats pel que feia l'espanyol.

La codificació del lèxic modern (1932) d'un bon principi rebutjà la paraula tràfic per a la circulació de vehicles i va prescriure en aquest sentit trànsit. 'Acció de traficar' és la definició del Fabra, lleugerament modificada en el DIEC, de tràfic, que contrasta un poc amb una accepció que li dóna Alcover-Moll ('transport de gent o de coses en vehicles' i consigna l'exemple de López Picó "amb el soroll del tràfic, no pots sentir-la, la remor de l'aigua"). Llevat d'alguna petita rebel·lia isolada —com una de l'estudiós de l'onomàstica E. Moreu-Rey— la norma oficial no ha estat discutida, sinó repetida i practicada per tothom. Ara bé, si tràfic és la paraula que usen la majoria de llengües del nostre entorn, per què els codificadors implantaren la norma vigent? Crec que haurem d'admetre que tal decisió va ser deguda, encara que sigui en part, a un acte reflex d'imitació de la normativa espanyola. En efecte, l'Acadèmia espanyola, amb la seva tradicional prevenció contra les paraules angleses, es negà a reconèixer a la paraula tráfico la nova accepció que les altres llengües li donaven i va prescriure per a aquest significat únicament el mot tránsito. En el moment de la redacció del diccionari Fabra la normativa espanyola era plenament vigent, si bé en l'espanyol real segurament ja s'usava tráfico de manera abundant. Després l'Acadèmia espanyola va rectificar, i el català va quedar amb el trànsit, en contrast amb les llengües veïnes, inclosa la castellana (només el portuguès i part de l'espanyol americà diuen ara trânsito o tránsito). Fins a l'edició de 1947 el diccionari de l'Acadèmia espanyola definia tráfico com "acción de traficar". La rectificació es produeix a l'edició de 1950, en què a l'accepció esmentada s'hi afegeix, precedida d'un asterisc, aquesta altra: "tránsito, acción de transitar". I a partir de l'edició de 1956 tráfico ja és —també— el "tránsito de vehículos por calles, carreteras, caminos, etc.". Automàticament hi ha la Jefatura Nacional de Tráfico i la Guàrdia Civil de Tráfico.

Tant si es diu trànsit com tràfic amb el significat de circulació de vehicles per les vies públiques, es tracta d'una ampliació del camp semàntic inicial d'aquestes paraules. Totes dues tenen avantatges i inconvenients. Tràfic queda un poc dissociat del verb traficar, que només significa comerciar —legalment o il·legalment—, però trànsit tampoc no s'adequa al significat originari, que no és 'circulació' sinó 'pas' (pas d'un lloc a un altre traspassant alguna mena de frontera). Sense invalidar trànsit, ni pretendre de canviar el nom de cap servei ni direcció general, crec que el rebuig de tràfic és avui injustificat. No és cap castellanisme, sinó el terme més universal, i això sempre és llum que ens orienta.

[article ampliat respecte de la versió del Diari de Balears]

 

 

Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 28 de febrer de 2009.

Tots els articles