Articles de G. Bibiloni sobre llengua publicats    a L'Espira, suplement cultural del dissabte    del Diari de Balears


 

 

Amb bones paraules

 

Tinent de batlessa. Voleu dir?

Em diuen —i ha dit la premsa— que l'Ajuntament de Palma ha distribuït una circular en què s'exhorta els funcionaris a fer servir l'expressió tinent de batlessa i no tinent de batle, com és tradicional. La qüestió té un aspecte profund i un aspecte superficial. L'aspecte profund, que ara no podem tractar, concerneix el fet que tota la terminologia relativa a la institució municipal —alcalde, regidor (tant com concejal), Ajuntament, tinent de batle o d'alcalde, etc.—, i també a altres institucions, és simplement la terminologia espanyola pròpia de l'ordre polític sorgit del decret de Nova Planta, i sovint té poc a veure amb la nostra terminologia precedent. Quasi miraculosament, a una part del país se'n salvà el mot batle, que abans es referia a un oficial reial o senyorial i no precisament al cap de la institució municipal (a Mallorca, el jurat en cap). Sense aquesta dependència, segur que tindríem altres denominacions, com qui sap si batle adjunt en lloc de tinent de batle. Però deixem-ho.

La qüestió superficial, el tema que ara ens ocupa, és la conveniència d'acordar o no acordar el gènere del mot batle, en l'expressió tinent de batle, amb el sexe de la persona que ocupa el primer càrrec municipal. L'aspiració a construir un llenguatge igualitari és sentida com a part de l'aspiració a construir una societat igualitària. Fins aquí, impecable. El problema és que sovint l'esforç es fa sense el coneixement suficient de les estructures lingüístiques o atribuint a aquestes una malícia antifemenina que no és clar que tinguin. El raonament que es fa és simple: si la ciutat té una batlessa, els tinents seran de batlessa i no de batle. Però s'oblida que tinent de batle és un terme, amb una forma fixada, i que no s'ha de confondre un terme amb un simple sintagma. Quan diem el secretari de la batlessa, tenim un sintagma, en què el mot batlessa fa referència a una persona concreta, de sexe femení. Però tinent de batle és un terme invariable pel que fa a batle, paraula que aquí no es refereix a una persona concreta sinó, més aviat, a una noció o a un càrrec. És igual que el terme drets d'autor, que pot ser perfectament utilitzat per una dona perceptora d'aquests drets, sense necessitat ni conveniència de dir drets d'autora.

Un qüestió diferent és si la paraula tinent s'ha d'acordar amb el sexe de qui exerceix el càrrec de tinent de batle. Aquí cal atenir-se a les estructures normals de la llengua: els càrrecs i professions, com la majoria de mots, solen tenir una forma marcada femenina (infermera, cancellera, pintora, advocada, ministra, arquitecta, etc.). El fet, però, és que els mots acabats en –ant i –ent que són inicialment participis de present es debaten històricament entre la invariabilitat originària (aspirant, delineant, dibuixant, conferenciant, gerent, vident, vigilant) i la tendència a marcar el femení (ajudanta, assistenta, dependenta, presidenta). El llenguatge popular, que no sap d'etimologies, tendeix a aplicar la regularitat de la flexió de gènere, i sovint se senten excessos com fiscala, gerenta o el deliciós monicipala dels inquers. En el cas de tinent —i sergent i lloctinent— s'ha optat per la convenció d'implantar el femení tinenta, sergenta i lloctinenta. És això: una convenció. Per tant, un home pot ser tinent de batle i admetem que una dona, tinenta de batle, però de batlessa ja és anar un poc massa lluny.

 

 

 

 

Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 14 de juny de 2008. (Per a qualsevol reproducció cal atenir-se a les lleis i a la política de l'empresa editora, i, en qualsevol cas, cal citar el diari i no aquesta pàgina.)

Inici