|
Amb bones paraules
Terminologia electoral
Un seguidor dels meus articles, que ha viscut de prop les eleccions recents del Principat, em demana la meva opinió sobre les paraules sondeig, comicis i mesa. I la meva opinió és que els tres mots són castellanismes dels molts que infesten la nostra pobra i desfigurada llengua.
Sondeig és un dels nombrosos hispanismes acabats en –eig (com probablement ho són bloqueig, bombeig, bombardeig, franqueig, mostreig, solfeig, sorteig, tiroteig, saqueig, etc.) i fins i tot passeig, tant en el sentit d'acte de passejar (genuí: passejada) com en el de via pública per a passejar (paraula moderna i sense corresponent etimològic en altres llengües). Però aquesta és una qüestió enormement complexa que reclama estudis aprofundits i relaxats, tant sobre els derivats en –eig com sobre el tema francament difícil dels verbs acabats en –ejar. Diguem només per a respondre al nostre interpel·lant que preferim la forma sondatge (com blocatge, blindatge, mostratge o sabotatge).
Comicis és un altre dels castellanismes que van a lloure i es riuen del sant i de la festa. Comici és una paraula que es troba en diverses llengües (francès comice, espanyol comicio, italià comizio) que és continuació del llatí comitium, format a partir de com-ire ('anar juntament'). En totes les llengües la paraula fa referència només a les assemblees que se celebraven a l'Imperi Romà, que és el significat del llatí comitium (plural comitia). El mot va ser rehabilitat momentàniament per la Revolució Francesa, i en aquell context es digueren comices a les assemblees de ciutadans per a organitzar eleccions. Després el francès va abandonar la paraula. Però el nou significat va infiltrar-se dins l'espanyol, i així veiem que al significat tradicional de la paraula espanyola que mostren tots els diccionaris de l'Acadèmia ("junta que tenían los romanos para tratar de los negocios públicos") se n'hi afegeix un altre a partir de l'edició del 1869 ("reuniones y actos electorales"). Precisament el diccionari esmentat ens dóna informació de la novetat semàntica ("De algún tiempo á esta parte tiene uso esta voz con aplicación á reuniones y actos electorales"). Amb tot, l'espanyol és l'única llengua que diu comicis a unes eleccions: les altres diuen eleccions.
Mesa també és una paraula generada per la interferència de l'espanyol. Aquesta llengua és l'única que ha donat a la paraula que designa el moble de la taula un significat nou i particular. Al diccionari de la RAE llegim "Mesa: 2 En las asambleas políticas, colegios electorales y otras corporaciones, conjunto de personas que las dirigen con diferentes cargos, como los de presidente, secretario, etc.". Definició quasi calcada pel DIEC: "En una assemblea o corporació, conjunt de les persones que la dirigeixen". Aquesta accepció és una innovació semàntica —una metonímia— de l'espanyol feta en el segle XIX. El primer diccionari de la RAE que la recull és el del 1869. El català, per a seguir l'inveterat costum de calcar tot el que es fa en espanyol, hauria pogut donar a la nostra paraula taula la nova accepció que l'espanyol donava a mesa. Però no ho va fer: almenys no he vist cap diccionari que dugui aquest sentit per a taula. Fabra va optar per donar aquest significat a una paraula, per a ell llatinitzant, que ja tenia una certa circulació a la fi del XIX i que bé podria ser un simple castellanisme. Fabra creava una distinció semàntica (taula/mesa) que té el seu interès, però tot no deixa de ser subordinació a l'espanyol: cap altra llengua no ha fet el mateix canvi metonímic que ha fet l'espanyol ni ha recorregut al mot llatí mensa per a crear un neologisme amb el significat actual del català mesa. Les persones que dirigeixen una assemblea o corporació es diuen simplement la direcció o la presidència. I així podria ser també en català.
Igualment innecessària és la paraula mesa en el cas de les eleccions, un significat que ni tan sols preveu explícitament el DIEC. Aclarim també que col·legi electoral és una peculiaritat de la terminologia electoral espanyola. El col·legi electoral en el comú de les llengües és un cos d'electors, no la unitat d'organització de les votacions ni el lloc on això es fa. Per a això hi ha altres paraules (francès bureau de vote, italià ufficio elettorale, etc.). A les nostres eleccions, a la majoria dels "col·legis electorals" sol haver-hi diferents taules (mobles), cada una amb el seu president i adjunts. El conjunt d'aquestes persones es diu mesa electoral. No veig que hi perdéssim gaire dient els membres de la taula o el president de la taula. Una taula, per metonímia, també pot ser un conjunt de persones. No diem presidir la taula (d'un àpat important) o una taula rodona?
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 11 de desembre de 2010.
