|
Amb bones paraules
Selles de muntar i tendes de campanya
Si no fos per l'esport de l'equitació la paraula sella potser hauria agafat el camí de l'oblit, i, encara així, pateix una certa crisi, perquè en el món d'aquest esport la imitació dels usos espanyols fa dir de cada vegada més montura. La cosa encara es complica més perquè en espanyol la paraula silla, a més de tenir el significat de 'sella', és el nom per a designar les cadires. Aquesta polisèmia del mot ha creat la necessitat d'oposar silla (la cadira) a silla de montar (la sella). Doncs bé, la pressió de l'espanyol en els nostres esquemes mentals és tan gran que ja hem sentit i llegit més d'un cop sella de muntar, com si hi pogués haver alguna sella que no fos de muntar. Recordem aquell film que en la versió catalana es titulava Selles de muntar calentes, títol que no és precisament traducció directa de l'original, Blazing saddles. Tan bé que hauria quedat Selles calentes o Selles que cremen. Aquesta és una mena de castellanisme camuflat, perquè totes les paraules són catalanes, però castellanisme evident.
Una cosa semblant passa amb el verb pondre. Ara hi ha gent que diu que les gallines ponen ous, com si de tant en tant poguessin pondre alguna altra cosa? Això si no van més enllà en el desastre i diuen posar ous. El fet que als nostres verbs posar i pondre correspon en espanyol l'única paraula poner fa que els parlants d'aquesta llengua hagin de dir poner huevos, perquè las gallinas ponen no s'acabaria d'entendre. Fins i tot ara alguna ment calenta podria entendre que s'atribueix a les gallines algun estrany efecte estimulant.
Una cosa semblant passa amb tenda de campanya. Vagi per endavant la meva convicció que hauríem de defensar enèrgicament la distinció clara de significats entre tenda i botiga. Una botiga és un establiment on es ven qualsevol cosa, siguin aliments, roba, mobles o peces de lampisteria. Una tenda és un abric fet d'una estructura de pals coberta de roba gruixada o material equivalent que té diverses finalitats. Provinent del llatí (tila) tendita, '(tela) estesa', és una paraula present en totes les llengües del voltant (francès tente, anglès tent, italià tenda, occità tenda, etc.), amb l'únic significat esmentat.
En espanyol la paraula tienda va agafar molt prest el significat de 'botiga', atès que molt sovint els llocs de vendre eren tendes en el sentit estricte. L'expansió del nou significat va ser intensa i avui tienda és equivalent a qualsevol petit comerç. Això ha potenciat el sintagma tienda de campaña per a l'objecte que les altres llengües diuen amb el simple mot tenda. Crec que tienda de campaña, inicialment un terme militar, és una creació espanyola (no la veig usada en francès ni en cap altra llengua) que trobam documentada a partir del segle XVII.
El diccionari Fabra recull tenda amb el valor de «establiment on es venen al detall comestibles i, a vegades, merceria i altres gèneres», una definició que es manté aproximadament en els diccionaris posteriors. Els diccionaris precedents només assenyalaven la correspondència tenda-tienda, incloent-hi el significat de 'botiga'. Segurament la definició de Fabra respon a un ús barceloní del moment, i res no hi exclou una possible interferència de l'espanyol. A Mallorca, fins a una castellanització molt recent (en què s'introdueix tenda i colmado) sempre hem dit botiga als establiments de venda de comestibles, i, precisament, es diu tenda —clar castellanisme— a tots els comerços que no són de comestibles.
El fet que tenda aparegui en documents antics associat a llocs de venda o obradors no té, en principi, res d'especial. Segurament aquests llocs eren tendes en sentit estricte —és clar en els mercats— o hi ha una metonímia de les tendes en el sentit de veles protectores de les instal·lacions. Això no lleva que la paraula bàsica per als comerços de tot tipus en català ha estat sempre botiga. Però per damunt els dubtes que puguem tenir sobre el grau d'interferència de l'espanyol en l'evolució d'aquests mots, s'imposa defensar, en nom de la claredat i la funcionalitat, la distinció entre tenda i botiga, una distinció, a més, que practiquen totes les llengües europees. De la mateixa manera que aquí defensam la distinció entre respondre i contestar, seguir i continuar, forma i manera, destí i destinació, i tantes altres que avui la desídia o la manca de conviccions fan fugir a la desbandada.
Amb aquesta perspectiva, els nostres excursionistes i amants del càmping han de parlar de la tenda, sense acompanyants innecessaris. I si no en tenen, que vagin a la botiga a comprar-ne una.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 17 de juliol de 2010.
