|
Amb bones paraules
Ara no susa nòmer Pixedis
En català medieval haver significava tenir (haver dues cases). Haver nom Joan, és a dir, tenir (per) nom Joan era una manera d'expressar que Joan era el nom d'algú. A Mallorca, una frase com aquesta dona ha nom Maria, per la seva alta freqüència d'ús, tendí a debilitar la forma verbal ha i a esdevenir aquesta dona nom Maria, en què nom és reinterpretat com una forma verbal de tercera persona. O a partir de la qüestió què ha nom aquest nin?, pronunciat qu'ha nom i desprès què nom, es produí el fenomen. I automàticament sortí l'infinitiu nòmer (o nombre) i tota la conjugació: nomia, nomerà o nombrà, nomi, només, etc. Es tracta d'un fenomen de creació d'una nova unitat lèxica a partir de diversos elements lingüístics, per una qüestió de recategorització d'aquests elements. A Mallorca nòmer és la forma tradicional d'expressar el fet de tenir un o un altre nom. Què noms? es demana a alguna persona de qui no es coneix el nom. Darrerament, què noms? s'ha travessat amb el castellà cómo te llamas? i ha sortit el monstret com te noms? que diuen totes les criatures i altres de no tan criatures. Hi ha altres maneres d'expressar la pròpia denominació de cadascú. També hi ha la fórmula amb el verb dir, ja sigui em diuen Joan, com et diuen?, o la variant d'aparença reflexiva i general en el Principat em dic Anna, com et dius? Aquesta deu ser forma antiga. Recordem el vers del poeta: "jo só aquest que em dic Ausiàs March".
Un cas semblant és el que ja succeït amb el verb usar. La forma pronominal de tercera persona, s'usa, a Mallorca acabà fonent els dos elements i esdevenint un susa en què es perd la consciència del pronom. I apareix el verb susar, que significa 'portar-se una cosa' o 'ser d'ús corrent alguna cosa'. "Ara no susa nòmer Pixedis, però per ventura tornarà susar". O, fent balanç a final d'any, es diu "enguany ha susat molt el color negre". I l'àvia diu tota amoïnada "amb aquest jovent que ara susa estam ben arreglats". La nova lexicalització del conjunt de verb i pronom s'ha produït coincidint amb la substitució del verb usar pel castellanisme emplear, cosa que reforça la nova paraula: "Ara ja no susa emplear pells de moix per fer ximbombes".
Aquests fenòmens de transformació lingüística, sobretot quan són locals, com els assenyalats, han de rebre un tractament adequat. Igual que l'omnipresent sisplau, que també és una fixació semblant a les esmentades i també és un fet regional. A l'hora de valorar aquestes formes cal tenir en compte la realitat de la fixació però cal no perdre de vista la perspectiva global de la llengua i el pes de la tradició culta. L'Alcover-Moll diu que susar és incorrecte. Jo no diria tant: pot ser útil en alguns contextos, igual que nòmer i altres casos semblants (si es vol reflectir fidelment un tipus de llengua no hi ha més remei que escriure torna susar; la forma es torna a usar és una altra cosa), però el llenguatge de to neutre i general ha d'allunyar-se d'aquestes construccions.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 17 d'octubre de 2009.
