|
Amb bones paraules
Què posa aquí?
Posar és un verb de semàntica molt complexa. Procedeix del llatí pausare, que significava 'aturar-se'. El substantiu pausa, forma culta agafada del llatí pausa (germà de pausare) ens en dóna una justificació transparent. El significat original de 'aturar-se' es veu clarament quan diem que un ocell s'ha posat damunt una branca. S'ha posat aquí vol dir 's'ha aturat', fet que es copsa més directament en espanyol (se ha posado, no se ha puesto). El mateix significat original tenim en la paraula posada, un lloc on hom es posa, és a dir, s'atura. O reposa, que és un altre membre de la família (del llatí repausare, reforç de pausare).
El verb posar existeix en totes les llengües romàniques (francès poser, italià posare, espanyol i portuguès posar) i en totes conserva més o menys el significat del llatí pausare. Però en català es produí un canvi radical i el mot va agafar especialment el significat del llatí ponere (fer que una cosa estigui a un lloc, col·locar), que les altres llengües germanes expressen amb la continuació d'aquest verb (espanyol poner, italià porre) o amb la continuació de mittere (francès mettre). En català antic coexistien el verb posar, amb el nou significat, i el seu sinònim metre, però aquest va acabar desapareixent de l'ús normal. Paral·lelament, la continuació del llatí ponere —pondre— va agafar en català un significat restringit associat amb els ous o amb el sol (les gallines ponen i el sol es pon cada dia). Altres vegades ja hem advertit de la tendència d'alguns urbanites espanyolitzats a substituir el nostre pondre per posar, cosa que els fa dir que les gallines "posen ous".
Un ús particular de posar és aquell en què el mot significa 'escriure alguna cosa a algun lloc'. Per exemple, "al costat del teu nom hi has de posar el DNI", o "què hi he de posar aquí? [un lloc en un escrit]", "pensa a posar pagat [en una factura]". És un ús ben coherent amb el significat general de posar. Però moltes vegades se sent a dir una altra cosa que ja no és tan coherent. Parlant d'un escrit o d'un text podem sentir algú dir "què posa aquí" o "aquí posa que l'acte comença a les vuit". Ens sembla un ús calcat de l'espanyol i estrany a la nostra llengua genuïna. Els nostres parlants genuïns aquí només usarien el verb dir: "què diu aquí", "aquí diu que l'acte comença a les vuit". Posar és un verb transitiu: hi ha algú (alguna persona) que posa una cosa en un lloc. Les persones poden posar, però els papers no posen res. Els papers diuen.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 19 de febrer de 2011.
