|
Amb bones paraules
Parc de la Mar?
Durant la dècada dels setanta, després de construir una autopista que enllaçava el port de Palma amb l'aeroport i destrossava —irreversiblement?— la façana marítima de la vella ciutat de Mallorca, aparegué un solar immens entre la murada i la dita autopista on es decidí de fer un pàrquing i, després d'una intensa lluita cívica, un parc. D'un primer moment aquell parc fou designat amb el nom de parque del Mar. Sí, primer en castellà, perquè era un nom que inicialment només sortia en els projectes, els papers oficials i els diaris, i tot això en aquell temps només era en castellà. La denominació catalana del parc, parc de la Mar, que ara és l'única que circula en qualsevol idioma, és una traducció d'aquell originari i oficialesc nom castellà.
I bé, ens podem demanar si ara diríem parc de la Mar suposant que el bateig s'hagués produït en una situació de major normalitat lingüística i no a partir d'una traducció del castellà. No es pot donar una resposta segura, però una certa intuïció em diu que no. Tant la toponímia tradicional de Palma i d'altres llocs com la fraseologia catalana ens forneixen nombrosos sintagmes amb la paraula mar en què no hi apareix cap mena d'article. Sempre havíem parlat de la murada de Mar, la que afortunadament se salvà de la destrucció dels progressistes mal encaminats; de la porta de Mar, que no era sols el nom d'una de les portes, igualment conservada, de l'antiga murada, sinó també el nom d'una de les portes de la Seu, la que ara es diu porta o portal del Mirador; del carrer de la Porta de Mar, que agafa el nom de la porta esmentada; de la ronda de Mar, aquella carretera tortuosa que seguia la línia de la murada i que em marejava de petit quan mon pare m'hi duia amb la moto; del Consolat de Mar, que alguns diuen erròniament Consolat de la Mar; i de la Llotja de Mar, que és com es diuen sovint les nostres llotges impressionants. A Andratx hi ha el Camp de Mar i ja no parlem dels nombrosos pobles del Maresme, que afegeixen al nom el diferenciador de Mar (Canet de Mar, Arenys de Mar, Vilassar de Mar, etc.). I la llengua té expressions com vorera de mar, més que vorera de la mar; a qui no li agrada fer una passejada per la vorera de mar?
Podem suposar, doncs, que el nostre parc, en una situació de major normalitat lingüística hauria estat el Parc de Mar. Per a rectificar mai no és tard.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 6 de setembre de 2008. (Per a qualsevol reproducció cal atenir-se a les lleis i a la política de l'empresa editora, i, en qualsevol cas, cal citar el diari i no aquesta pàgina.)
